Catalan Cello Works

Columna Música presenta Catalan cello works. El disc recull obres per a violoncel sol de Ricard Lamote de Grignon, Rogel·li Huguet i Tagell i Jordi Cervelló, interpretades per Romain Garioud.

La sala Llevant de la Biblioteca de Catalunya acollí un acte de presentació que combinà l’entrevista i el concert. Eficaçment conduït pel divulgador musical Pere Andreu Jariod, comptà amb la participació de Núria Viladot, directora de Columna Música, i del compositor Jordi Cervelló que, juntament amb Rosa Montal, cap de la secció de música de la Biblioteca de Catalunya, ha participat en la recerca i selecció de les obres.  La part musical estigué a càrrec del mateix Romain Garioud, que interpetà alguns moviments de les peces incloses al disc, i també de la Suite no. 2 per a violoncel sol de J. S. Bach, a mode pròleg i epíleg.

La inclusió de Bach al programa estava més que justificada, si és que mai cal justificar Bach. És evident la inspiració que les seves Sonates suposen per a les obres seleccionades. Sense anar més lluny, l’obra de Ricard Lamote de Grignon (1899 – 1962), composta l’any 1936, porta per títol Sonata en do. Però aquesta influència no s’explicaria sense una altra figura fenomenal de la música, la del violoncelista Pau Casals.

Jordi Cervelló (1935) no dubtà en afirmar que, quan es parla de música per a cello, “parlar de Bach i de Casals és dir la mateixa cosa”. Perquè el català, que trobà una edició de les suites de Bach en una llibreria del carrer Ample de Barcelona, va ser qui “dignificà” aquestes peces que fins aleshores “no es tocaven gaire, o no es tocaven bé”.

Potser per això, d’una manera o altra, les altres obres del disc també tenen relació amb Casals. Hallucinations fou composada pel compositor i violoncel·lista barceloní Rogel·li Huguet i Tagell (1881 – 1956), molt proper generacionalment al músic de El Vendrell. Per la seva banda, la petjada de Casals sobre Cervelló és confessa. La seva Sonata en memòria de Pau Casals (1977) és fruit de la impressió d’haver-lo escoltat en directe als anys seixanta. El seu Homenge per a violoncel (1994) està dedicada a l’advocat Josep M. Vilaseca i Marcet, que fou president de la Fundacio Pau Casals.

Cervelló també té molt present Casals alhora de valorar les virtuts musicals de Romain Garioud. En destaca, sobretot, el fet que toca “amb molta personalitat, molt diferent”, en una època com l’actual en què la interpretació és “molt uniforme”. Segons Cervelló, aquest “hereu” de l’escola francesa “toca com els intèrprets dels anys 40 i 50” del segle passat.  Unes qualitats avalades per un currículum impressionant. Garioud fou el guanyador del Concurs Rostropóvitx de París de l’any 2001, i del Concurs Txaikovski de Moscou el 2002.

Per la seva banda, Núria Viladot volgué destacar la bona entesa amb Garioud i el compromís de l’intèrpret amb el projecte. La directora de Columna Música entén que és un “pas endavant” poder comptar amb intèrprets internacionals de cara a seguir assolint els objectius del seu segell: “recuperar patrimoni i donar a conèixer partitures no enregistrades, nous autors o noves obres de compositors coneguts”. Un projecte que, com tants d’altres dels més de 300 que Columna ha publicat al llarg dels seus 15 anys d’existència, ha resultat “difícil, però apassionant”.

Garioud va demostrar ser mereixedor de tots els elogis i agraïments que se li dedicaren. La seva sola participació en un acte com aquest ja és exemple de la il·lusió i intensitat amb què s’ha compromès amb el projecte. En la seva interpretació feu gala de la profunditat del seu so i del seu sentit del frassig, i evidencià la personalitat de què parlà Cervelló.

En unes paraules d’agraïment al final de l’acte, Garioud digué: “a la música catalana sempre hi ha alguna cosa que canta, i això és una gran herència”. Celebrem, doncs, que hi hagi qui, com ell, Viladot, Cervelló i Montal, lluiti per què aquest llegat no es perdi. I discs com Catalan cello works on continuï cantant.