Casals i Melnikov, combinació guanyadora

14.02.2019

El Quartet Casals no ha faltat a la seva cita anual amb L’Auditori, la seva sala de referència i la que els ha vist créixer i convertir-se en un dels quartets de referència mundials. Aquesta vegada, a més, hem tingut la sort que s’han fet acompanyar d’un dels millors pianistes del panorama cambrístic, com és el rus Alexander Melnikov. Melnikov és conegut per les seves interpretacions al costat d’Isabelle Faust i Jean-Guihen Queyras, així com també les que realitza en solitari. El resultat, com ja és habitual, va ser fabulós. El Quartet Casals va a la recerca constant d’interpretacions més i més acurades, per tant, mai no decep.

Quartet Casals

Quartet Casals

El programa va ser eclèctic. A la primera part, quartets de Haydn i de Bartók i a la segona, un quintet de Brahms. La dinàmica del Quartet Casals implica l’alternança entre Vera Martínez i Abel Tomàs en les posicions de primer i segon violí, així com l’ús d’arcs antics en els quartets clàssics. Així doncs, en el Quartet en do major op. 33 núm. 3, “L’ocell”, de Haydn, Abel Tomàs liderava la formació. Malgrat tocar amb els arcs molt tensats, el so va ser ample i consistent, potent i lleuger alhora. La gracilitat d’Abel Tomàs per als passatges ràpids feia que Haydn sonés àgil i viu, cosa que va realçar l’efecte de les piulades d’ocell de l’Scherzo, un duo entre els dos violins.

Veritablement, el Quartet Casals aconsegueix sons ben diferents entre peces d’èpoques allunyades. Així, si Haydn sonava amb aquella lleugeresa etèria, en el Quartet de corda núm. 1 en la menor de Béla Bartók els quatre músics, liderats per Vera Martínez, van deixar caure el pes i la llangor en el so dels instruments. El primer dels quartets de Bartók comença amb un Lento intens i apesarat que el Quartet Casals va interpretar de manera totalment simbiòtica, amb un so a la corda per part dels quatre i un legato continu que es traduïa en opressió, en angoixa. Vam poder sentir de manera descarnada tota la càrrega emotiva que el compositor hongarès evoca en aquesta peça en una execució en què va destacar el violoncel d’Arnau Tomàs en una exhibició de potència sonora.

A la segona part Alexander Melnikov es va sumar al Quartet Casals per interpretar el Quintet amb piano en fa menor, op. 34, de Brahms. Sens dubte, es tracta d’una obra imponent per les dimensions, la intensitat, i per la grandiloqüència de cadascuna de les frases. És l’únic quintet amb piano de Brahms, escrit a l’estela del que havia compost Schumann. A vegades pot resultar difícil integrar un membre que no forma part d’un grup de cambra habitual, però Alexander Melnikov és un pianista molt habituat a l’execució de música de cambra, i la seva integració al costat del Quartet Casals va ser absoluta. Malgrat que tots cinc van donar el màxim de cadascun dels seus instruments respectius, en cap moment el piano no va sobresortir, ni viceversa. Va haver-hi equilibri i diàleg entre tots cinc, de manera molt ben ritmada, especialment en l’Scherzo, amb uns peus rítmics molt marcats, que els cinc músics van seguir amb precisió de metrònom, com si elaboressin una peça d’orfebreria, i alhora amb gran ímpetu i brio.

En acabar, vistos els aplaudiments enèrgics del públic, Abel Tomàs, el portaveu del grup en els concerts, va anunciar que com a bis tocarien un fragment del Quintet de Schumann. Novament, va ser un èxit. No es pot esperar altra cosa del Quartet Casals.