Cartografiant el desig

16.10.2017

Les mirades enrere a vegades, com solia dir Maria Mercè Marçal serveixen per “trobar terra per a les arrels nues, parracs de sentit per al propi present”. I aquesta tardor la Casa Elizalde mira enrere. Aquest dijous (19 d’octubre a les 19h) inaugurarà “Cartografies del desig. Cicles 1997-1998-2001″, una exposició retrospectiva que traça un conjunt de mapes imaginaris entorn de la relació entre diverses escriptores.

Imatge de l’exposició “Cartografies del desig”

Del 19 d’octubre al 17 de novembre, la Casa Elizalde recull en una exposició les tres cartografies que van tenir-hi lloc a finals dels noranta. El centre cívic de l’Eixample va acollir, l’any 1997, la primera cartografia del desig, una mena de genealogia literària femenina. Una geneologia que trencava tots els motlles dels cànons literaris. Com? Tot confegint una genealogia gràcies al teatre de cambra.

Vint anys enrere va néixer la primera cartografia, una iniciativa d’Araceli Bruch que es va dur a terme gràcies al bon fer d’Àngels Nogué, l’aleshores directora de la Casa Elizalde, als coneixements musicals d’Anna Bofill, els sabers teatrals de la mateixa Bruch i el Comitè d’Escriptores del PEN Català, encapçalat per Maria Mercè Marçal juntament amb Montserrat Abelló, Neus Aguado, Josefa Contijoch, Mercè Ibarz i Lluïsa Julià. Teatre, música, literatura i arts visuals es van fusionar en una única peça amb la ferma voluntat de recuperar i reinvidicar uan cartografia literària femenina, més enllà dels cànons imposats. Tot dramatitzant trobades literàries i interpretant els propis textos, les mateixes escriptores van anar teixint la seva pròpia tradició, traçant mapes imaginaris per arribar a les seves mares simbòliques, les escriptores que les van precedir. Enmig de l’espontaneïtat de les converses, la vitalitat del teatre, i el repòs de la literatura, va brotar una genealogia viva, construint-se i abraçant-se a si mateixa. Una cartografia viva a la que van seguir dues cartografies teatrals més.

Davant de l’èxit i la bona acollida del públic, l’any següent, al 1998, se’n va fer una altra edició i ambdues es van compilar en un catàleg, editat per Proa sota el títol de Cartografies del desig. Quinze escriptores i el seu món. I, anys més tard, va arribar-ne una tercera, al 2001. Aquesta vegada, però, els llaços i les complicitats literàries van creuar els Pirineus: actrius i escriptores d’arreu compartien escenari amb les escriptores més nostrades.

I, aquesta tardor, coincidint amb el centenari del naixement de Montserrat Abelló i els vint anys de la mort de Maria Mercè Marçal, la casa Elizalde, recuperarà les llavors d’aquestes tres primeres cartografies en una única exposició dirigida per Araceli Bruch i comissariada per Mariona Millà sota el títol de “Cartografies del desig. Cicles 1997-1998-2001″. L’exposició vol fer memòria dels Tres Cicles de Cartografies del Desig i alhora dedicar un sentit homenatge a totes les persones que ho van fer possible i que són prop d’un centenar de persones.

L’exposició s’inaugurarà aquest dijous al vespre i comptarà amb la presència d’Anna Bofill, Lluïsa Julià i Araceli Bruch, qui protagonitzaran una taula rodona.

A més a més, el 19 de novembre (a les 19.30h) tindrà lloc a la Biblioteca de Catalunya una cartografia commemorativa al cicle 1997-1998-2001 en homenatge a Montserrat Abelló i Maria Mercè Marçal a càrrec de Lluïsa Julià, Anna Bofill, Mariona Millà, Ester Xargay, Luc Berger i Araceli Bruch.