‘Caro maestro!’, tribut a Giorgio Strehler

13.12.2017

Giorgio Strehler va impulsar la renovació del paradigma teatral europeu vindicant el teatre com l’art de viure, lligat indestriablement a la innovació i a la transgressió per incentivar la reflexió del públic. Per recordar la seva figura i dotar-la d’una nova intertextualitat, Ludovica Damiani i Guido Torlonia han ideat l’espectacle Caro maestro!, que es podrà veure la segona quinzena de desembre al Teatre Akadèmia amb un repartiment de luxe encapçalat per Carme Elías, Mario Gas, Marisa Paredes, Carlota Olcina i Pol López .

Guido Torlonia en un assaig amb el repartiment complet del muntatge ‘Caro maestro!’

A Strehler li devem, entre tantes coses, la difusió de la figura de Bertolt Brecht, amb qui compartia l’essència política del teatre. L’humanista italià entenia la cultura com un bé de primera necessitat, talment com un servei públic; per aquest motiu, al tornar de l’exili a Suïssa, el 1947 va cofundar el Piccolo Teatro de Milà, d’arrel popular i antifeixista. En aquest mateix teatre i com a ajudant de direcció d’Strehler, Torlonia va poder descobrir “el moment de màgia”, el procés de creació col·lectiva profundament intens i apassionat que aglutinava hores i hores d’assaig. Aquesta passió artística és la que juntament amb Damiani han volgut plasmar en aquest homenatge. Un recull d’entrevistes, cartes, textos teòrics de l’autor i documents audiovisuals que segons Torlonia esdevenen “un conte de la seva vida […] un treball d’alta costura” que ha requerit una gran tasca de documentació prèvia i de perfecció per articular-se com un tot complet i indissoluble. Aquesta idea de comunió de vida i obra, de reflexions teòriques sobre el teatre que en definitiva acaben parlant de la vida mateixa, també es trasllada en el muntatge escènic, narrat a dues veus que s’intercalen en una narració única, la veu del mestre.

Un joc de veus de luxe

Estructurat com un diàleg a múltiples veus, el muntatge s’estrenarà amb Mario Gas i Carme Elias, dos actors que van trobar en l’obra d’Strehler el marc teòric des d’on postular una renovació teatral a casa nostra. Per Elias, Strehler “és un mestre […] em remet als meus inicis, quan buscàvem des de l’Institut una nova manera de fer teatre; és un recorregut emocional del que desitjàvem, del que hem fet i d’on som”. Passat, present i futur, marcats per un personatge fonamental per aquesta generació d’actors que veien en Strehler l’oportunitat tangible de crear un teatre públic i d’abast europeu. “No es pot anar endavant sense reconèixer els llocs d’on véns […] tothom que vulgui fer teatre s’hauria de familiaritzar amb això”, recorda Gas. I precisament aquesta és la raó que dota de vigència l’obra d’Strehler i que la fa més necessària que mai. Marisa Paredes, que compartirà escena amb Gas en la segona tongada de representacions, destaca la voluntat del dramaturg italià d’explicar-se, de transmetre un missatge al públic, de fer confluir el subjecte en la creació artística de manera que feia del teatre la seva vida.

Mario Gas i Marisa Paredes seran la veu d’Strehler del 20 al 23 de desembre

La transversalitat del missatge d’Strehler s’ha sobreposat a la fugacitat escènica i a l’embat dels anys, i la nova generació d’actors que personifiquen Pol López i Carlota Olcina seguirà traslladant la seva paraula en la darrera setmana de funcions. Per López, servir a la paraula és la fita principal del teatre, i la d’Strehler ens ofereix un univers teòric caracteritzat pel “pes de la llum, el joc escènic i la commedia d’ellarte entesa com l’abecedari de l’actor”. “Si estimes el teatre, aquest espectacle t’emocionarà”, conclou López; un sacseig emocional que també destaca Olcina, que troba en aquest personatge “la passió per la vida i el teatre, que van de la mà. Un cant al teatre i a la vida, un voler compartir, voler canviar el món […] que et recorda perquè fas el que fas”.

Recordar Strehler per no oblidar el sentit d’allò que vivim, sigui en clau escènica o de vida, perquè l’art emmara el tot i només en el tot aflora l’art. Com deia qui es definia com “un home a la recerca de la utopia”, “si la vida existeix, aleshores el teatre existeix. Personalment, estic convençut que si el teatre no existís, la vida tampoc existiria”.