Carmina Burana. Medievalisme i ritme stravinskià amb l’OCM

13.01.2019

El proper diumenge 20 de gener a les 17.30h al Palau de la Música Catalana, l’Orquestra Simfònica Camera Musicae ofereix la cantata escènica més cèlebre per posar en marxa la seva maquinària simfònica i coral a les ordres del mestre Josep Caballé Domènech. Carmina Burana, de Carl Orff, ens encisarà amb la seva visceralitat i combinació d’avantguarda i medievalisme. A més, per retre homenatge al recentment traspassat Joan Guinjoan, l’orquestra interpretarà la seva Fantasia del Trencadís.

Josep Caballé Domènech

Josep Caballé Domènech

Carmina Burana és, sens dubte, la banda sonora de moltes infanteses fantasioses d’una generació, la dels 80, que va créixer al costat del Rei Artús, Ginebra, Lancelot, Merlí i la fada Morgana gràcies a la màgia de l’espasa Excàlibur, que tornà invencible el cavaller de Chrétien de Troyes i que posa títol a la pel.lícula de John Boorman. Però qui va fer una veritable quête per compondre, el 1937, una obra que havia de parlar de la medievalitat amb recursos avantguardistes va ser Carl Orff. Així neix una pàgina amb la força tel.lúrica i la visceralitat de Carmina Burana, que atrapa d’una volada l’oient da capo al fine.

I com pot una obra en llatí d’aires medievals arribar tan directament i d’una forma tan sensual a l’oient contemporani? Gràcies a la conjunció entre -aparent- senzillesa melòdica i un ritme extremadament innovador, d’influència stravinskiana. A més, el seu volgut anacronisme ens trasllada a mons llunyans i heroics, on els homes i les dones són més forts, més valents i més lliures. Apel.la els nostres instints més primitius i desperta la nostra imaginació estimulant aventures trobadoresques fornides d’amor de lohn.

Així, Orff compon les Cantiones profanae cantoribus et choris cantandae comitantibus instrumentis atque imaginibus magicis (en llatí: cançons laiques per a cantants i coreutes per ser cantades amb instruments i imatges màgiques) que, efectivament, són cançons profanes encara que el seu origen té relació amb el sagrat: el 1803 es va trobar, en un còdex datat dels segles XII i XIII, una col.lecció de 24 cants en el monestir Benediktbeuern, Alemanya -per això l’obra d’Orff també s’anomena ‘Cançons de Beuern’. Però no hi ha pas un cant a Déu en aquests textos, sinó més aviat un cant a la vida i als plaers terrenals com l’amor, el menjar, el beure, el riure i el jugar, així com una exaltació de la naturalesa -molt més pròpia del segle XIX que del XII. Demostra la profunda humanitat i terrenalitat d’uns servidors del Senyor que també tenen il.lusions i desitjos, monjos benedictins que, entre oració i oració, també tenien temps per cultivar l’hedonisme.

Carmina Burana és part de Trionfi, un tríptic musical que inclou Catulli Carmina i Trionfo di Afrodite. El llenguatge musical d’Orff desenvolupa escassament la polifonia, basant-se essencialment en neumes pseudo-arcaics. El ritme és un element riquíssim de la partitura, amb canvis radicals dins d’un mateix cant escrit amb mestratge, de manera que l’oient ho paeix sense trasbalsos a mesura que avança la partitura. Cal destacar la importància de la percussió en l’orquestra, probablement, l’element que apel.la d’una forma més directa els nostres instints i fa que visquem una experiència catàrtica, especialment en el moment més cèlebre, l’”O Fortuna”, que desperta en nosaltres les imatges més heroiques i triomfals.

Acompanyaran l’Orquestra Simfònica Camera Musicae, la Coral de la URV i el Cor de la FCEC solistes de casa com la brillant i jove soprano Sara Blanch i el baríton Toni Marsol, que està fent una progressió ascendent, i el contratenor italià Flavio Ferreri-Benedetti. Tots, dirigits per Josep Caballé Domènech, “protegit” de Sir Colin Davis i director artístic de la Filharmònica de Bogotà (Colòmbia), així com director titular de la Colorado Springs Philharmonic. També ha ocupat el càrrec de director general de l’Òpera i Staatskapelle de Halle (Alemanya) entre 2013 i 2018 i ha dirigit nombroses orquestres de gran prestigi i ha trepitjat els escenaris més selectes del món. Tal i com comentava en una entrevista a Barcelona Clàssica el director musical i artístic de l’OCM, Tomàs Grau, Caballé serà clau per tractar l’aspecte rítmic amb tot el rigor que requereix la peça i “ajudar a ser tan excelsos a nivell d’expressivitat com de precisió rítmica”, sempre a la recerca del so perfecte.