Carme Canela recull el premi Patxín 2013

8.06.2013

Mentre aquest dissabte al matí queia el diluvi universal sobre Barcelona, a la petita Escola Pública de la Concepció es produïa un any més el miracle de la concessió del Premi Patxín, i ja en van sis. Tot presagiava que es tractaria d’un concert aigualit, però la calidesa de la veu de Carme Canela i l’energia de les quatre Big Bands infantils de l’escola van aconseguir que ja ningú es preocupés pels núvols de tempesta. Ensardinats al vestíbul, pares, avis, professors i músics seguidors del Patxín van evidenciar que la música és una eina poderosa per educar, comunicar, sentir i créixer col·lectivament.

 

Carme Canela cantant amb la Big Band de sisè de l'Escola de la Concepció | Foto El Casanelles

 

Primera escena: Carme Canela, que ha rebut sis vegades el Premi a la Solista de l’Any atorgat per l’Associació de Músics de Jazz de Catalunya, dient que el Patxín és el millor premi que li poden donar i dient-ho emocionada, amb els ulls vidriosos, perquè el rep de la mà d’uns nens amb qui ha compartit “la màgia de la música” durant uns dies a les aules. Després ella mateixa cantant amb una de les nenes de la Big Band de sisè, un duo a dues alçades, amb el micròfon amunt i avall, i la veu ben alta.

Segona escena: els nens de la Big Band de tercer insistint al seu director, Joan Vilalta, perquè els deixi tocar-ne una altra. Tenen vuit i nou anys, ha estat la seva primera actuació en un Premi Patxín i després de la llarga espera confinats al gimnàs, volen demostrar tot el que han après aquest curs, que és molt. Emmurriats, finalment se’ls veu donar pas als companys més grans que, tema rere tema, despleguen uns insòlits coneixements adquirits a cops d’entusiasme: hi ha les mans que s’alcen gràcils amb les flautes travesseres i els saxos que s’han tornat serpentines per desplegar notes i la percussió de sisè que s’imposa a l’emoció de sonar en un dels últims concerts amb els companys.

Tercera escena: una corrua dels més petits ballant a primera fila, escolant-se per l’improvisat escenari, deixant-se meravellar per l’enginy dels instruments, ja en plena Jam Sesion dels professors i músics convidats. Al fons, els grans marcant el ritme, perdent la timidesa en un ball col·lectiu, desitjant que aquesta música no pari mai, que aquest projecte, exemple d’excel·lència educativa, no s’ofegui en cap diluvi, que continuï ben viu i que sigui per molts anys.