Carles Hac Mor, homenatjat amb el Premi Jaume Fuster

20.04.2016

L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana li ha atorgat el guardó a títol pòstum, que van recollir ahir el seu fill, Carles Agustí, i la seva companya, Ester Xargay. La president de l’AELC, Bel Olid, va presidir l’acte acompanyada del crític literari Jordi Marrugat, que va glossar la trajectòria del poeta.

Carles Hac Mor

Carles Hac Mor

Tot i que Carles Hac Mor no donava gaire importància als premis, “pensem que és necessari atorgar-li a un autor com ell, que voreja els límits de l’experimentació”, va dir Marrugat, que va destacar la seva irreverència creativa. Tant ell com Bel Olid van recordar que el guanyador de l’edició anterior havia estat Joan Margarit, el tipus de poeta més oposat a Carles Hac Mor. “Un representa l’ordre, la conformitat i l’èxit, i l’altre representa la revolta, la subversió i el fracàs”. Aquesta contraposició representa (i reivindica) la riquesa de la literatura catalana.

Un fracàs volgut, premeditat: “L’art el que ha de fer és fracassar”, dins de les nocions d’art establertes, “per ser realment art”, deia. Per això, “l’única poesia autèntica serà la no poesia, la que no s’acomoda, la que no va pels camins establerts”. Ell mateix, que considerava que la literatura és més conservadora que l’art i ho denunciava a la seva obra, va encunyar el terme fracassart. “En la literatura hi ha un abans i un després de Carles Hac Mor”, va afirmar Marrugat, que va afegir: “És el Marcel Ducahmp de la literatura”.

Carles Hac Mor és l’antipoeta, el que reclama el retorn al desordre (perquè la vida és desordre, i l’ordre la mata), el que expressa que la perfecció és feixista, el que diu que lo pensar fa curt. “L’única norma és la de no tenir-ne cap”, ja que “l’objectiu és no consolidar res”.

Bel Olid va explicar que d’aquí a un mes hi haurà un recital poètic que recordarà la seva poesia, i que Pagès Editors traurà properament un segon volum de les seves obres completes. L’AELC, d’altra banda, aprofitarà la Diada de Sant Jordi per repartir punts de llibre amb un poema de Joana Raspall per fer sentir la seva  veu com a associació i mostrar el desacord amb les polítiques dels nostres governs en relació amb els refugiats que fugen de la guerra.