Carles Belda: la necessitat d’escoltar el passat

16.11.2016

Poca cosa restaria del passat de la cançó catalana si no fos per aquells que, de tant en tant, inclinen el cap i recuperen la tradició. Carles Belda (Sabadell, 1972), forma part d’aquest petit grup de viatgers temporals que desenterren substància folklòrica. Són autèntics arqueòlegs, encarregats de transmetre al públic d’avui la música dels nostres avantpassats. Ara, amb 44 anys, encarna un dels símbols en la restauració de la música tradicional catalana. La seva trajectòria professional ha estat igualment prolífera, formant part de Blat Segat, Pomada i Ensaladilla So Insistent. En els darrers anys ha estat rodant amb el seu grup, El Belda i el Conjunt Badabadoc, i el talentós conjunt Mesclat. Conversem amb ell perquè ens expliqui de què va tot això del Festival Càntut, que se celebra del 18 al 20 de novembre a Cassà de la Selva. I ens entretenim a parlar de les casualitats que regeixen l’univers i com no podria ser altrament, del seu acordió.

Enderrock©

Enderrock©

Relata que fa anys es va trobar, atzarosament, en un mercat de tresors de segona mà de Sabadell, un acordió diatònic. “Se li atorga excessiva importància a aquest fet anecdòtic perquè sospito de la necessitat de construir un ordre universal. Són rebots de la vida que et fan anar a petar a llocs recòndits. El contrast entre el destí i el caos”. En qualsevol cas, tal era el magnetisme que li provocà l’instrument, que va decidir comprar-lo i dominar-lo a través d’un aprenentatge autodidacte. Des de llavors, no se n’ha separat. Paral·lelament, va examinar-se en piano i harmonia al Conservatori de Sabadell i en fer referència a això de seguida destaca humilment: “En Carles (Sanjosé) també, eh, que té formació de guitarra clàssica”.

La iniciativa del Càntut, com es va explicar en aquest article, s’obre en dos fronts: per una banda hi ha el festival i per l’altra, el Cançoner. Aquest segon també és concebut com a projecte que parteix d’un blog i es coneix amb el nom de Cançons i músiques dels avis. Pretén recuperar i recollir el patrimoni musical de transmissió oral de les comarques gironines. El músic saballedenc declara que “amb el Càntut la gent escoltarà cançons que coneixen els nostres avis, la gent d’aquesta terra, i això servirà perquè els joves connectin més amb el seu entorn”. Un estri, doncs, d’aquells que s’han de titllar d’indispensables.

Als dos Carles els van proposar participar en aquesta aventura, a la qual pertanyen com a petita part d’un gran i preciós col·lectiu. Fins llavors quedaven per tocar en la intimitat. I de les gravacions en directe, diu que serveixen per anar presentant de mica en mica el material que els músics interpreten. Els avis, que apareixen als vídeos i serveixen d’”informants”, són de Cassà de la Selva, i treballar amb ells ha estat una experiència enriquidora. “Són d’una altra dimensió”, afegeix “no només parlen d’un tipus de música diferent, sinó d’un passat que desconeixem, d’un altre món que funciona amb uns paràmetres dels quals ens estem allunyant”. I recalca que la música que abans s’escoltava als tallers i que ara s’escolta a la discoteca tampoc és tan diferent.

Cuinar i cantar

Belda entén que la música tradicional és igual que la cuina: és un bagatge que tenim i que aprofitem quan volem. I afegeix: “La seva importància no té cap misteri. De fet, quan no tenim cura pel menjar no estem bé. El mateix passa quan no cantem el suficient. Hem de cuidar el cantar”. Comenta això, tranquil i relaxat. Ho diu amb tota normalitat, potser conscient que es tracta d’una veritat com un temple. La cançó és, en certa manera, un exquisit component de la dieta de l’ànima.

Els seus gustos han orbitat sempre al voltant de la música tradicional, però sempre innovant en la recerca de l’experimentació i de la riquesa que aporta el mestissatge instrumental. S’ha sentit especialment a prop de la rumba, estil pel qual sent predilecció. És al que s’ha dedicat últimament, gaudeix fent ballar la gent i cantar, i sentencia “jo m’autodenomino dinamitador sociolcultural”.

“Vaig acceptar una proposta, molt folklòrica. Sempre he estat molt conscient de la meva situació, políticament parlant, però penso que puc fer molta més feina de forma transversal que en una organització concreta. En aquest cas, però, vaig voler provar”. Es refereix a la seva incursió a la batalla de la política, quan antany formà part de la llista de la CUP per Barcelona a unes eleccions europees.

Si els ha convençut, només han de dirigir-se al web del Càntut, on podran consultar tota la informació pertinent al programa del festival i les activitats que es duran a terme del 18 al 20 de novembre, així com informació sobre aquest projecte cultural. Si no els ha convençut, també. Perquè Carles Belda i companyia s’encarreguen d’arrencar arrels centenàries per tal que nosaltres, fills de la tecnologia, la globalització i el formigó, les païm amb facilitat digestiva.

Podeu consultar el programa al web del festival Càntut

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris