Cardava molt temps que no pujava aquí dalt

9.11.2015

Un any més, hem pujat a Olot a viure en directe el Lluèrnia, festival del foc i de la llum. En Ricard Sargatal, de l’Institut de Cultura d’Olot, m’havia citat a les sis de la tarda a la Carbonera, rere el teatre municipal, al mateix lloc on se celebra cada primavera el festival MOT. Ens hi esperava en Pep Fargas, ànima i director del Festival Lluèrnia, que ens va donar la benvinguda i va obsequiar-nos amb una mica de berenar perquè voluntaris, convidats i periodistes poguéssim intercanviar impressions. Hi havia cares conegudes, en David Ibáñez de Fira Mediterrània o l’Oriol Martí de Fira Tàrrega. Fargas va tenir la decència de convidar-nos a conversar sense fer servir la paraula ‘networking’.

Lluèrnia 2015, a Olot, davant de Sant Esteve

Lluèrnia 2015, a Olot, davant de Sant Esteve

Vaig poder veure el mapa de Lluèrnia que tenia en Pep. Amb un tiralínies havia dividit la ciutat d’Olot en quatre zones ben quadriculades, ben bé com al Berlín de la guerra freda. Em va explicar que era una divisió orientativa per tal de repartir els voluntaris per zones i així poder coordinar les tasques de supervisió. Núvol també va desplegar la seva brigada de voluntaris per cobrir el festival: Laia Terricabras, Àgata Losantos i Francesc Ginabreda han escrit un article cadascú sobre el seu itinerari particular. Podeu llegir els seus articles aquí.

Vam començar la ruta pel mateix teatre municipal, on vam poder contemplar una autèntica filigrana: un telepoema animat de J.V. Foix. Treball compartit entre l’artista visual Quim Domene i el vídeo-creador Norbe Fernández, Desviacions ens presenta un retaule oníric, que es va il·luminant progressivament d’esquerra a dreta, mentre sentim de fons la veu del mateix Foix que recita el poema ‘No pesquis mai amb els ormeigs d’un altre’. Desviacions és un mapping molt sofisticat, però no deixa de recordar l’art mecànic dels firaries d’antany, que anaven de poble en poble amb atraccions per a la canalla.

Franc Aleu va presentar 'Dolça Catalunya' a la façana de la xocolateria Ferrer

Franc Aleu va presentar ‘Dolça Catalunya’ a la façana de la xocolateria Ferrer

Enguany l’artista Franc Aleu ha fet un mapping sobre la façana més dolça d’Olot i probablement de Catalunya: la de la pastisseria Ferrer, establiment centenari, passat de generació en generació i que en el darrer any ha sofert una mutació espectacular. L’hereu, mestre xocolater, ha parat el seu obrador al costat de la botiga del seu pare i ha obert una xocolateria que ja és en si mateixa una exposició digna de veure. Aleu va projectar un mapping des de l’interior de l’edifici perquè els espectadors poguéssim veure la seva representació des de l’exterior. LLàstima de l’excés de llum de les botigues de l’entorn, que feia més difícil apreciar l’obra de l’artista.

Vaig arribar-me fins a la Plaça Major, un dels espais més oberts de la ciutat, on en Bruno Pérez Juncà havia muntat la seva instal·lació. Pérez ja havia participat en anteriors edicions de Lluèrnia amb obres al cementiri o a l’església de Sant Esteve. Enguany ha presentat una construcció molt fràgil, bastida amb flotadors il·luminats, que s’ha convertit una de les atraccions preferides de la canalla. De fet, en Bruno no va poder contenir els nens i nenes que s’abraonaven i saltaven sobre els flotadors com si fos un gran castell inflable. Quan vaig tornar a passar per la Plaça Major, cap a les onze, els flotadors ja havien estat arrasats per la inclemència infantil.

Bruno Pérez amb la seva instal·lació de flotadors il·luminats a la Plaça Major d'Olot

Bruno Pérez amb la seva instal·lació de flotadors il·luminats a la Plaça Major d’Olot

En acabat vaig pujar al Montsacopa. En Pep Fargas m’havia dit que era un dels projectes imprescindibles de la Lluèrnia d’enguany. Visita obligada, que va pagar l’esforç de pujar de nit al volcà d’Olot. Hi ha un camí molt pronunciat, que no va ser cap impediment perquè s’hi enfilés tota una processó de petits i grans. Hi vaig veure famílies amb cotxets, que esbufegaven rampa amunt.

Un cop dalt, contemplo, al fons del Montsacopa, un paisatge sublunar, fantasmagòric. Al fons del cràter s’hi han instal.lat unes cintes que travessen l’espai longitudinalment, i que dibuixen unes pistes imaginàries per on circulem els grans i corren els nens. La llum es manifesta en deflagracions efímeres, breus esclats que van puntejant aquí i allà les cintes amb reverberacions de colors intensos, que formen boles de foc.

Al cor del cràter ressona l’estrèpit de mil martells, que ens embolcalla com si fóssim al mig d’una forja immensa, atrapats entre el mall i l’enclusa. Tot el Montsacopa batega amb una  cacofonia de metalls que encara fa més tenebrosa la nit. I quan sortim del volcà, mirem enrere i per un moment veiem tota la copa del cràter fumejant, una gran boira de fum i de llum que es propaga amunt com si fóssim davant d’una erupció imminent. Baixo per les escales de Sant Francesc, que regalimen lava. Mentre em dirigeixo a la ciutat veig mares magrebines que pugen amb els seus fills. Sento una veu d’algú que s’enfila a les fosques escales amunt i esbufega: ‘Cardava molt temps que no pujava aquí dalt’.

Aixeco el cap i contemplo la ciutat. Olot és una fira encesa.

Cràter. Lluèrnia 2015

Cràter. Lluèrnia 2015 | Foto Marc Torra (www.fragments.cat)

Etiquetes: