Cap imatge és innocent: el cas de la lluita entre catòlics i protestants

13.08.2017

Al segle XXI parlem de l’imperi de la imatge, però les imatges com a eines de persuasió s’utilitzen des de temps ençà. Així ho demostra Imatges per creure, l’exposició del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA). Visitem la mostra amb Antoni Gelonch, el seu comissari, que ens explica el paper de la iconografia en la confrontació entre catòlics i protestants a Europa i Barcelona durant els segles XVI-XVIII.

“El papa com a monstre de tres caps” de M. Lorck (1555) és una de les obres de protestants contra el catolicisme que podem veure al MUHBA

En català, el verb creure té dos significats: tenir fe -“Crec en Déu”- i obeir -“Has de creure els pares”-. En èpoques determinades, aquestes dues accepcions van de la mà. És el cas del temps de la Contrareforma, durant la qual l’Església Catòlica va dur a terme una sèrie de canvis per tal de fer front a l’auge del protestantisme. Els ciutadans no només havien de ser devots amb les idees que propugnava l’Església, sinó que també l’havien d’obeir.

Barcelona va ser una de les capitals de la Contrareforma o reforma catòlica. Al segle XVI i fins al segle XVIII, l’espai urbà es va omplir d’esglésies i convents que encara es poden veure avui en dia. La Inquisició va ser l’encarregada d’instaurar un control social i fer creure a tota la societat. Però ho sabem tot, d’aquesta Inquisició?

Antoni Gelonch és el comissari de l’exposició Imatges per creure. Catòlics i protestants a Europa i Barcelona, segles XVI-XVIII, en la qual vol explicar què passava a Barcelona durant aquests segles: “Parlem d’una època en la qual no s’ha aprofudint gens”, explica Gelonch; “I és important estudiar-la perquè, si no, vivim de mites”. El comissari ha investigat quantes condemnes va fer la Inquisició a Barcelona, per quins delictes i amb quines conseqüències.

El resultat de la recerca és que a Catalunya, el Sant Ofici -el tribunal que vetllava per la puresa de la fe catòlica- va jutjar 5.425 casos entre els anys 1539 i 1803, un 15% d’ells per suposat luteranisme. D’aquests, només un 3% (27 persones) van ser executats, xifra nímia tenint en compte el poder de la Inquisició. I no només això, sinó que l’última execució es va dur a terme l’any 1619. La convicció de Gelonch és que l’Església “al començament va voler fer por”, però que després la societat mateixa va agafar “una actitud d’autocensura”. La violència, defensa aquesta exposició, va passar a ser més simbòlica que real.

Però no es pot explicar el paper de l’Església catòlica a Barcelona sense abans explicar la Reforma protestant a Europa, moviment que va induir a la polarització de creences i actuacions dins de la fe cristiana. Per contextualitzar-nos, Gelonch ha preparat una exposició extremadament completa, conformada per cinc seccions i 260 objectes, 156 dels quals són gravats de la seva mateixa col·lecció, la Gelonch Viladegut.

“La missa dels hipòcrites”, Anònim, 1566, una altra imatge dels protestants contra el catolicisme

El resultat és una mostra que es converteix en una classe magistral sobre història de la religió, precisament enguany que se celebren 500 anys de la reforma protestant. Això sí: es recomana visitar l’exposició amb guia, perquè la informació és tanta que el visitant corre el risc de fixar-se tan sols en l’estètica de les obres exposades i perdre’s la seva significació històrica.

Però per què començàvem aquest article parlant de l’imperi de les imatges, si fins ara només hem incidit en el paper de l’Església catòlica a Barcelona? Perquè la iconografia és el fil discursiu que ha pres Gelonch per exemplificar el recorregut des dels primers passos del protestantisme a Europa fins a la supressió de la Inquisició a Espanya, l’any 1834.

La mostra del MUHBA comença amb un facsímil de Gütenberg per demostrar la importància de la invenció de la impremta a l’hora de difondre noves idees, i avança cap a les primeres crítiques envers l’Església Romana, continuant per esdeveniments històrics com el Concili de Trento i curiositats com ara la disputa satírica entre catòlics i protestants, entre d’altres.

Les imatges d’aquella època traspuaven violència i mofa, tal com passava a la realitat. Antoni Gelonch fa un repàs pels gravats del moment: Què buscaven plasmar els catòlics i els protestants a les seves obres? Quin tipus de gravats feien? Quina iconografia utilitzaven? Quina arquitectura pintaven? L’art visual va ser un element més de la lluita ideològica.

“Sàtira del clergat catòlic”, de M. Gerung, 1530

El poder eclesiàstic es bastia d’imatges per tal que els creients poguessin memoritzar el seu discurs sense necessitat de paraules: “Cal tenir en compte que els europeus del moment van conèixer grans pintors a través del gravat”, explica Gelonch. Entre els noms propis que trobem a la mostra, destaquen Rembrandt, Dürer i Bartoli. Però mentre els europeus gaudien d’aquest art, a l’Espanya ultracatòlica això no arribava: l’Església advocava per la pietat, els sants, les verges i les estampetes.

“Quan el millor del Barroc és Viladomat ja veus què té repercussió sobre l’art”, afirma Gelonch, que creu que els catalans van perdre’s un gran bagatge artístic: “No estava ben vist que tinguessis certs quadres, ja que això volia dir que tenies un nivell cultural sospitós… l’Església volia que tothom tingués verges i estampes”. És per això que en temps de Rubens, el que trobem bàsicament a casa nostra són xilografies com les que es poden veure a la mostra en qüestió.

Una mostra, per cert, que Gelonch creu que és “la millor exposició que es farà al sud d’Europa en el marc del cinquè centenari de la reforma”. Per què? Perquè està feta des d’un lloc on la reforma no va triomfar. De fet, l’exposició és el resultat de tres anys de recerca densa. Gelonch resumeix la iniciativa com un “projecte col·lectiu, de ciutat i de recerca de l’excel·lència”. Qui hi estigui interessat, podrà veure la mostra fins al 14 de gener del 2018, això sí, reiterem: per gaudir-la en tota la seva complexitat, el millor és visitar-la acompanyat d’un guia. Cap imatge, mai, és innocent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. Al nostre país, la batalla per la llibertat i el respecte a l’altre la tenim perduda (només cal mirar ara [diumenge 20/08, a les 11:14 hores] TV3 la genuflexió de les autoritats civils d’un Estat que es fa dir aconfesional davant el clergat romà).

    L’Estat espanyol no ha volgut editar un segell postal commemorant la Reforma. En canvi, n’ha editat un glorificant el cardenal Cisneros…
    Són coses que passen quan la guerra la va guanyar el Timbaler del Bruc.

    Atentament, i bona setmana