Camerata Bacasis i Miquel Coll: la matemàtica de les emocions

2.07.2018

‘Llums, càmera… música!’. Els joveníssims intèrprets que integren la Camerata Bacasis, l’orquestra de cambra fundada el 2011 que dirigeix Jordi Coll, va cloure el ‘Batecs Culturals’. És el primer cicle que s’organitza al flamant Auditori Valentí Fuster de Cardona, ubicat a l’antic cinema ‘El Modern’, que, des del mes de febrer, ha ofert actes de teatre, cinema, percussió corporal, dansa i música, amb una molt bona acceptació del públic de la vila.

‘Llums, càmera… música!’, de Miquel Coll ©Jaume Barberà

En acabar els estudis al Conservatori de Música de Manresa, la vintena de músics de la Catalunya central que formen la Camerata Bacasis van decidir continuar junts per assajar cada divendres, sota la batuta de Jordi Coll. Des d’aleshores participen plegats en projectes de diversa índole, que van des d’acompanyar corals a fer concerts amb compromís social en hospitals o presons. Divendres van plantejar una magnífica proposta que permetia gaudir, alhora, del cinema i de la música. Van interpretar, com a banda sonora de tres curts cinematogràfics, la música que el compositor i músic Miquel Coll va idear per a les pel·lícules.

Mentre que Terroristes anònims, de Rafael García, és una comèdia divertida, acompanyada d’una banda sonora plena de mestissatges, La Culpa i Zero, del director manresà David Victori, tenen una llarga història mediàtica darrere. La Culpa, un interessant film sobre la venjança, va ser reconegut com a millor curtmetratge al Festival de Venècia de 2012. Com a premi, David Victori va aconseguir que Ridley Scott i l’actor Michael Fassbender produïssin un treball seu, de guió propi. El resultat van ser les quatre parts de la websèrie Zero –la història de ciència-ficció d’un pare i un fill emocionalment i físicament separats per la gravetat–, que van veure la llum el 2015 a Youtube.

Actuació de la Camerata Bacasis a l’Auditori Valentí Fuster ©Jaume Barberà

L’any 2000, davant la necessitat de plasmar les seves inquietuds musicals, Miquel Coll va iniciar-se com a productor musical al seu propi estudi i, des d’aleshores, s’ha anat especialitzant com a compositor de bandes sonores originals per a cinema, teatre i altres dissenys sonors. Amb tres pinzellades, va conduir l’auditori des de les primeres pel·lícules mudes de George Méliès –en què la música, a falta de diàlegs, era l’única encarregada de transmetre emocions al públic–, fins a arribar a la sincronia exacta de les bandes sonores actuals que s’ajusten mil·limètricament a la imatge. “Actualment, la música de les bandes sonores és matemàtica pura i dura”, va dir.

Una matemàtica que, interpretada amb la perfecció amb què ho fa la Camerata Bacasis, gràcies a la complicitat del director Jordi Coll amb el compositor, és capaç d’engrescar, d’entendrir, de neguitejar, d’atemorir. El públic que hi havia divendres a l’Auditori  va poder experimentar amb escreix totes aquestes emocions perquè, com explicita la frase de Jaume Radigales que es podia llegir a la projecció que hi havia a l’escenari a l’inici de l’acte, “una pel·lícula també s’escolta, la música és el complement de les imatges i, sovint, s’oblida; la banda sonora és moltes vegades allò que emociona, que fa riure o plorar davant la pantalla”.