Calçot aerostàtic

20.03.2015

Valls, 14.03.2015. Espectacle de Perifèria (6). Amb viatge dins d’un globus, anàlisi de nius de tudons i festí de cebes tendres.

Tarda preprimaveral a la capital de l’Alt Camp, Valls. Ruixats passatgers, fred intermitent i sol que escalfa: tot alhora. Un temps ideal per alçar el vol. I això hem fet gràcies als fantàstics germans Farrés, ara transmutats en germans Montgolfier —inventors del globus aerostàtic (més o menys)— amb qui ens diuen que els uneix una relació de parentiu per part de tieta… Els germans ens reben al vestíbul amb una càlida benvinguda: abraçades, agraïments i excitació per emprendre aquest nou i sorprenent viatge. Un cop dins el teatre-poliesportiu-centre cultural-espai polivalent metatotal, inflarem l’artefacte gràcies als gasos totpoderosos, bo i despresos de les nostres sabates.

El Canal © Martí Artalejo

El Canal © Martí Artalejo

Mentrestant, anirem (i sobretot aniran) sent guiats per l’omnipresent i omnipotent veu del narrador: Pere Arquillué. Narrador que fluctuarà entre el to sarcàstic, l’informatiu i el judici tendre-tutelat paternalista. Així, arribem al gran moment en què ens fiquem dins l’artefacte: sí, amics, entrem dins la cova, dins les entranyes del monstre, el ventre de la balena, la matriu globular i acolorida que ens portarà lluny del món conegut. Diguem adéu a la realitat coneguda i anem-nos-en a explorar, per exemple, el mar de Dubtes (quina immensa metàfora!) o la galàxia d’Andròmina, feta de tots aquells objectes dispersos i oblidats penjats ara d’un mòbil; i així, tot un seguit de planetes i paràmetres inexplorats. Meravellós treball dramatúrgic, meravellós i elevat treball d’ombres i objectes, fascinant i suggestiu espai sonor. Impagable i divertidíssim moment dels germans reconvertits en hostesses de vol amb instruccions a ritme distorsionat de Hearth of Glass de Blondie, tot donant-nos instruccions en català-english macarrònic.

Envoltats de criatures, de papàs mamàs, tots ells meravellats, dins d’aquest úter viurem grans turbulències, accidents i aterratges inesperats que amb l’ajuda i l’astúcia infantil aconseguirem resoldre. Trajecte pel món de les ombres, els objectes, els mosquetons i les cordes, de teles que es gronxen i ens transporten, inflades i inquietes. Vol que comença amb la placidesa de l’Arabesque de Debussy i ens porta imaginari enllà, on fins i tot uns calçotets gegants ens fan de pantalla per explicar-nos les ànsies de vol que tots hem tingut, tenim i tindrem. Pel camí, fins i tot retrobarem tres dels precursors del vol en globus, els qui primer es van enfilar per provar-lo i van quedar-se perduts cels enllà: un ànec, una ovella i un gall. I pels camins del cel tindrem temps encara de caçar estrelles nascudes d’un colador. Altre cop, l’enhorabona entusiasta als germans Farrés o Joseph-Michel Montgolfier i Jacques-Étienne Montgolfier, en Pep i en Jordi, i al seu capità Jordi Palet i també, és clar, al creador del nostre mitjà de transport, en Jordi Enrich, també inventor d’iglús de vent!

Autèntic patrimoni cultural, veure un espectacle dels Farrés Brothers —tant si és amb criatures com sense— hauria de ser prescriptiu. Per a més inspiració i emoció cliqueu aquí.

I un cop a Valls, capital de l’Alt Camp, hem tret el nas en una de les seves institucions culturals més destacades i rellevants: el Museu de Valls i el seu annex, la Capella de Sant Roc, capitanejades per un altre explorador i capità emblemàtic, en Jordi París. El Museu és una institució que acull un important fons d’art català dels últims 120 anys i està considerada una de les millors col·leccions de Catalunya. Compta amb una col·lecció arqueològica centrada en el món iber, etnografia castellera, un ric llegat cedit pel matrimoni Rodón-Giró, Cèsar Martinell i Maria Galofre, i obres de Francesc Català-Roca, juntament amb gravats de Daniel Giralt-Miracle; tot plegat constitueix un fons únic i de gran valor. A més a més, el Museu de Valls és sensible a les arts i als artistes contemporanis i els promou de manera elogiable amb la celebració d’una biennal d’art de referència.

A la Capella de Sant Roc hi podem veure l’art d’ara mateix; la capella dessacralitzada i ubicada a la planta baixa de l’antic Hospital de Sant Roc és un edifici del segle XVIII que actualment acull la seu de l’Institut d’Estudis Vallencs.

La Capella dóna suport a la creació, la producció i la difusió de les arts visuals contemporànies, especialment les emergents. En Jordi París, encarrega els continguts de curadoria a un comissari independent, que sol presentar un cicle creatiu amb diferents artistes. Els últims comissaris de la Capella han estat Cèlia del Diego, Albert Martínez López-Amor, Jordi Antas i Joana Hurtado Matheu amb el cicle Catedrals a la capella en què s’exposen variacions, per part de diferents artistes, sobre el conte Catedral, de Raymond Carver. Actualment s’hi pot veure l’obra d’Anna Dot: Exercicis d’equilibri per a un niu.

Del cicle Dèria, allò que tenim fixat al cap, que també es pot veure a La Capella, la seva comissària Marina Vives Cabré, ens diu: “Així que, aquí, si entenem dèria com a obsessió, aquesta serà creativa; si és mania, serà positiva, si ho fem com a mètode, serà únic. La fidelitat de les nostres idees és el que ens configura avui dia com a éssers independents i lliurepensadors. Seguir les pròpies dèries és ser genuí…”

Cables, branques, nius de tudons, investigació hipertextual, anàlisi i combinatòries converteixen l’obra de l’Anna Dot en una dèria reflexiva, ben a prop del cel, també.

Per acabar i com no podia ser d’altra manera: un àpat pantagruèlic i festiu a base de vermut, calçots, carxofes, carn, taronges, crema, coques, vi, cava i xocolata amb avellanes, cafès i licors… Àpat fastuós, exuberant i alegre, acompanyat per la dialèctica desbordada i esclafida dels seus comensals bon vivants, eixerits i volats artistes molts d’ells, arribats fins i tot des de l’Empordà; amics i coneguts que, sovint, també claven embadalits la mirada cel enllà.