CAL: 20 anys de feina de formiga

3.05.2016

Durant la dècada dels noranta, pocs anys després que La Crida —un dels moviments a favor de la normalització lingüística, que va ascendir amb força durant els anys vuitanta— es dissolgués en un acte oficial al Paranimf de la Universitat de Barcelona, van prendre el relleu diverses entitats. La Plataforma per la Llengua començava a caminar l’any 1993 i la CAL (Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana) ho feia el 1996, durant la diada de Sant Jordi, amb l’objectiu, com altres associacions, de treballar per la plena normalització lingüística, cultural i nacional. Ara la CAL fa 20 anys, una celebració que ha coincidit amb el lliurament de la Creu de Sant Jordi a l’entitat per la seva tasca.

El Trencaclosques dels Països Catalans, fet durant el Correllengua | Foto: CAL

El Trencaclosques dels Països Catalans, fet durant el Correllengua | Foto: CAL

La CAL, que treballa de manera coordinada amb d’altres entitats, com el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, la Taula per la Sobirania, el Som Escola, i la Coordinadora de la Llengua, està formada per més de 20 nuclis escampats arreu de Catalunya ―la majoria concentrats a la província de Barcelona― i compta amb un secretariat nacional, el president del qual és Pep Ribas. En formen part també Jaume Marfany, com a vicepresident, Carme Villar (secretària), Maria Teresa Masot (tresorera) i Jordi Fusté, Jordi Esteban, Mercè López, Mercè Muñoz i Marc Prohom com a vocals.

Els inicis de la CAL estan molt vinculats al Correllengua —que està inspirat en la Korrika a favor de la llengua basca—, que va ser la primera acció que va dur a terme l’entitat. “L’any anterior que s’instituís la CAL ja s’havia fet un Correllengua a Mallorca i a València i va semblar que seria bo estendre’l a la resta de territori catalanoparlant, cosa que va dur a terme una agrupació de petites entitats”, explica Pep Ribas. La CAL, doncs, va néixer amb la idea d’estendre el Correllengua a tot el territori. A diferència d’altres entitats a favor de la llengua, la CAL ha centrat els seus objectius a fer “feina de carrer” i a favor de l’ensenyament del català a persones nouvingudes.

L’entitat es finança sobretot a través de subvencions (un 63%, el 2015) de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona, mentre que un 19% prové de campanyes i un 18% de les quotes dels socis, que són 445. Durant el 2015, més de 250 voluntaris han participat de manera activa amb alguns dels seus projectes, més de 300.000 persones han participat en alguns dels actes que han organitzat, i n’han format part prop de 500 col·laboradors i més de 1.500 simpatitzants.

El Correllengua, eix central de les activitats

Si bé la CAL organitza activitats de foment del català com els Premis Joan Coromines, Xerrem i Junts, l’Empentallengua o el Sopar de Lletres, l’activitat més coneguda arreu del territori, però, és el Correllengua. També es fa a València i a les Illes Balears, però el gestionen d’altres entitats: “Havíem treballat força anys junts, però teníem unes realitats sociolingüístiques molt diferents i vam veure que no era equiparable el tipus de Correllengua que podíem fer”, aclareix Ribas. La CAL s’encarrega principalment del Principat, de la Franja i de la Catalunya del Nord i s’ha convertit en els últims anys en un esdeveniment massiu, si bé és molt difícil de comptabilitzar les persones que hi participen, ja que, si bé la CAL elabora el dossier i la temàtica de cada any, són els ajuntaments de cada municipi que s’encarreguen d’organitzar-lo i dur-lo a terme.

Actualment uns 200 municipis participen al Correllengua, que pot ser de diverses tipologies: des d’una simple lectura de poemes a la biblioteca del poble fins a concerts. “N’hi ha que arriben a durar tota una setmana”, segons el president de la CAL. “Havíem comptat que movíem unes 300.000 persones a l’any, tot i que aquestes són xifres aproximades”, apunta.

El Correllengua d’enguany, que compta amb un cartell il·lustrat per Roser Capdevila per commemorar els 20 anys de la CAL i del Correllengua, està dedicat a Montserrat Roig, i coincideix amb els 25 anys de la mort de la periodista i escriptora. En d’altres edicions s’ha dedicat a personatges rellevants del món de la cultura del territori catalanoparlant, com Ovidi Montllor, Maria Mercè Marçal, Miquel Martí i Pol, Salvador Espriu o Pere Quart.

Alumnes del projecte Junts de la CAL | Foto: CAL

Alumnes del projecte Junts de la CAL | Foto: CAL

Enfortir l’ús social del català, l’objectiu de la CAL

Els Premis Joan Coromines es van instituir el 2002, després de la mort del filòleg: “Ens va semblar una bona manera d’homenatjar-lo”, explica Ribas. Aquests guardons volen ser un reconeixement cap a persones i col·lectius que han destacat pel seu compromís en la normalització de la llengua, la cultura i la nació, alhora que volen animar a seguir treballant per assolir el ple reconeixement de la identitat nacional i llibertat. Alguns dels premiats han estat Joan Laporta, Eliseu Climent, Najat El Hachmi, Salvador Cardús, Joan Solà, Carles Capdevila, Carme Junyent i Patrícia Gabancho, entre d’altres.

Xerrem i Junts són dos dels projectes més importants en què actualment treballa l’entitat. Es va iniciar el 2008 amb l’objectiu d’enfortir l’ús social de la llengua: “La immigració massiva dels últims anys ha posat de manifest que hi havia moltes persones amb ganes d’aprendre català però l’Administració no tenia prou instruments per dur-ho a terme”, observa Ribas. Per això, la CAL va posar en marxa Xerrem i Junts, dues iniciatives de voluntariat que tenen com a objectiu fer créixer la comprensió i fluïdesa oral de nous parlants de català, facilitar la comunicació entre persones d’orígens diversos i donar a conèixer la realitat catalana des de tots les vessants: Xerrem està encarat a persones amb capacitat de comprendre interlocutors catalans en converses de contacte i relació social, mentre que el Junts està pensat per a persones que no tenen capacitat de comprendre els interlocutors catalans.

“Aquest és el projecte que més feina ens dóna, tot i que no tenim prou mitjans per poder arribar a més persones”, diu Pep Ribas, que explica que han participat en aquestes iniciatives unes 1.500 persones i uns 250 voluntaris. “Si tinguéssim més mitjans, podríem multiplicar el nombre de persones per deu, perquè tenim molta demanda”, fa Ribas. Essencialment són converses en grup ―que poden ser heterogenis― guiades per un voluntari que, a través d’una metodologia pautada, fa parlar el grup de persones durant la sessió.

Altres projectes que han dut a terme han estat campanyes petites, com “La peça que ens cal”, o el “Cultura Viva”, que es va fer durant deu anys, o l’“Empentallengua”, dirigit a les escoles per promoure activitats entorn de la llengua: “De la mateixa manera que amb el Correllengua, que facilitem un dossier i tot el material als ajuntaments, amb l’Empentallengua fem el mateix”, aclareix Pep Ribas.

Correllengua a les escoles | Foto: CAL

Correllengua a les escoles | Foto: CAL

20 anys

Per celebrar els 20 anys de l’entitat, Pep Ribas m’explica que ho faran amb un acte especial el 6 de maig a l’Ateneu Barcelonès, acompanyats de Màrius Serra, conductor de l’acte, amb un discurs de Vicenç Villatoro, i una salutació de Patrícia Gabancho. Aquell mateix dia se sabran qui són els guanyadors del concurs de microrelats que ha impulsat l’entitat per celebrar l’aniversari. Ara, Pep Ribas no pot estar de mostrar-se satisfet del fet que la CAL hagi rebut la Creu de Sant Jordi el mateix any en què se celebren els 20 anys: “Això encara dóna més sentit a aquest acte”, diu amb orgull. “L’Administració reconeix públicament la feina que estàs fent, i això és positiu”, rebla.

Perspectives de futur

“Nosaltres volem continuar igual”, sentencia el president de l’entitat. El que més preocupa l’entitat és que, tot i que actualment la gent coneix i escriu el català, cada vegada menys gent el parla: “A les zones metropolitanes l’ús del català va a la baixa, i això és el que més ens preocupa i ens agradaria fer-hi la volta, però la veritat és que és molt difícil”. Per això l’objectiu de la CAL és continuar aprofundint en els projectes de Xerrem i Junts i destaca que els agradaria poder tenir convenis amb l’Administració per poder fer aquests cursos de manera massiva.

“Volem que continuï viva la petita flama dels Correllengua, i que siguin cada vegada més operatius”, destaca Ribas. És a dir, que a banda que siguin festius, incideixin a transmetre la necessitat d’afavorir l’ús de la llengua. “És una feina de formiga”, conclou.

Etiquetes: