Cafiso meets Big Band Jazz Maresme

24.04.2018

Amb nou disc acabat de sortir del forn, Meeting Our Neighbours, la Big Band Jazz Maresme va oferir el passat 19 d’abril un dels concerts destacats del festival mataroní A La Vora del Jazz 2018. La vetllada consistia en un encontre d’alta volada amb el saxo alt Francesco Cafiso, considerat un dels grans noms de les darreres generacions del jazz europeu.

Cafiso va actuar dijous passat amb la Big Band Jazz Maresme

Diuen que va ser un nen prodigi i segurament tenen raó. No en va, quan només tenia 13 anys, el 2002, l’ambaixador i, sobretot, conservador de les essències del jazz, el trompetista Wynton Marsalis, va quedar bocabadat amb la seva bufera i va decidir endur-se’l de gira per tota Europa. Un any després, Fracesco Cafiso, l’alto que havia començat la seva carrera a 9 anys, tocava a Nova Orleans convidat pel pianista Ellis Marsalis, el patriarca d’aquesta família de reconeguts músics de la ciutat-bressol del jazz. Més raons, doncs, per qualificar-lo de “jove mestre del jazz” i altres tòpics per l’estil. El cert, però, és que en poc més d’una dècada, i quan encara no ha fet els 30, Cafiso ja ha treballat amb tòtems de la categoria de Hank Jones, Dave Brubeck, Mulgrew Miller i els seus paisans Enrico Rava i Stefano Bollani, entre d’altres, a banda de rebre tota mena de distincions i d’actuar en llocs solemnes, emblemàtics, i davant d’importants dignataris.

Però Cafiso també atresora una carrera en solitari, amb treballs com per exemple We Play for Tips (2018), un extraordinari disc en formació de nonet, i col·laboracions amb músics, tal vegada no tan totèmics com Joe Lovano o Kenny Wheeler, amb qui també ha compartit taules, però amb un nivell també d’alçada; per exemple, amb el menorquí Marco Mezquida i l’escandinau Jesper Bodilsen, ara fa un parell de temporades al Jamboree, o amb la Big Band Jazz Maresme, el passat 19 d’abril al Casal l’Aliança de Mataró.

Dirigida pel també pianista Gerard Nieto, La Big Band Jazz Maresme és una orquestra amb una molt lloable dedicació entossudida i entusiasta, malgrat les immenses dificultats per tirar endavant una baluerna d’aquest tipus a casa nostra.

Amb la sala gairebé plena, Cafiso i la Big Band Jazz Maresme van interpretar un repertori de clàssics de diferents mestres del gènere, com ara “Chelsea Bridge”, de Billy Strayhorn, “Whithout a Song”, de Joe Henderson, “Tin Tin Deo”, de Dizzy Gillespie, “Sister Sadie”, d’Horace Silver, o “Stolen Moments”, d’Oliver Nelson. El tema, però, que va donar més pistes sobre l’estil que ha convertit a Cafiso en un il·lustre del jazz va ser la peça amb la qual va arrencar la seva intervenció: “I Remember Bird”, un estàndard de lluïment per a qualsevol alto que es preui.

Xisclaire, imaginatiu, tècnicament impecable però amb ànima. L’estil del bufador sicilià té allò que el distingeix com un músic singular: és reconeixible pràcticament des de la primera nota. Malgrat la seva joventut, sona “antic”, però no antiquat, és a dir, à la maniere dels grans altos de la història del jazz —en especial del llegendari Parker— però sense caure en la imitació, en l’arqueologia sonora. Cafiso toca seguint les passes de “la tradició”, que dirien els músics afroamericans, però amb tocs de genialitat, de personalitat, que el reafirmen com un músic que va més enllà de “la tradició”.

Arraulit per la Big Band Jazz Maresme, Francesco Cafiso va gaudir d’una veritable orquestra al seu servei. Dirigida amb bon gust, amb arranjaments originals —de la mateixa orquestra o de bigbandistes com ara Michael Abene—, i amb músics de nivell, la formació mataronina va concedir gairebé tot el protagonisme al seu distingit convidat, tant el paper de solista com en el de melodista, tret d’algun fragment de la partitura, per exemple a “Stolen Moments”, que va executar una de les seccions de la big band.

Malgrat el paper en apariència discret de la BBJM, també va haver espai per al lluïment dels músics locals; per exemple, pel trompetista Ivo Oller, el trobonista Tom Jones, el pianista Gerard Nieto i el guitarrista Lluís Murillas, entre d’altres, a més d’una roda de saxos cap al final del concert. El més important, però, va ser la complicitat entre la banda i el convidat estrella. Cafiso es va sentir prou còmode com per desplegar tot el seu saber fer.

El famosíssim “Take The A Train” va posar punt final a una vetllada de les que justifiquen l’existència d’un festival de jazz, és a dir, una producció pròpia, de qualitat, que dóna llustre a una iniciativa local com és la Big Band Jazz Maresme i, el més rellevant, que fa afició. Catalunya, país de moltes coses, també ho és de big bands com la BBJM i, sobretot, de petits festivals com A la Vora del Jazz, bastits per amor a la música i prou.

El millor de les noves fornades de jazz català a la cloenda del certamen

El certamen continuarà el pròxim dijous 26 d’abril amb la darrera activitat de l’edició de 2018. Actuarà un quintet integrat per un gran nom de les noves fornades del nostre jazz: Rita Payés. La trombonista i cantant procedent de la pedrera la Sant Andreu Jazz Band tocarà en companyia del seu germà, Eudald Payés (trompeta) i d’una base rítmica conformada pel pianista Toni Saigi, el contrabaixista Pedro Campos i el bateria Roger Gutiérrez. Plegats signen una proposta que han anomenat Urbix. Serà una cloenda de luxe i l’oportunitat de descobrir a nous talents del jazz. El concert tindrà lloc al Casal l’Aliança, a les 9 de la nit. Més informació i venda d’entrades aquí.