Cadàver exquisit que congrega a taula per Nadal 22 poetes

20.12.2015

Us el cruspireu fins a l’últim mos sense saber a qui pertany cada “vers-frase “, si pertany a  Maria Cabrera, a Blancallum Vidal,  o a Marçal Font, Josep Grifoll, Josep Igual, Maria Sevilla; si a Josep Pedrals, Laia Martínez, Enric Casasses,  Lluís Calvo, Manel Ollé; o potser a  Noel Tatú, Anna Pantinat,  Joan Navarro, Ester Xargay,  Silvie Rotckhovic, Eduard Escoffet,  o bé a Núria Martínez-Vernis, Maria Antònia Massanet, Francesc Gelonch, Mireia Calafell, Dolors Miquel…

Actua com a Despintador i Despintinador dels Jos, Hac  Mor l’ilergeta ; com a Portador d’Oismes i Sincronicitats,  Perejaume Borrell, el santpolenc, i en tant que equilibrista Patxhworkiana-Magnetostàtica-Pocasolta Dolors Miquel, la ilergeta.   

Au Anem!

 

Cadavre exquis 

Emporteu-vos la dèria de tanta dalla i meravella,

!i si jo no puc volar construiré aeroports!

Aquell que no descansa, després no pot jugar.

Aquí ningú es vesteix sense traïr-se.

El significat salvatge s’endossa sense gana,

la queixalada en el cos del mort disgusta.

M’he esparracat les venes i el paper llepa la sang.

Ratlles onegen del sentit al dubte:

les veus de l’ombra i la sal.

la taca per absència: l’àcid del vòmit devorant el vernís.

el tresor ocult en la proximitat de tothom,

la tristesa habitacle. Quan a l’estiu hi havia Dostoievski i als hiverns, Fidelio..,

l’amor un precipici en flor

acomiadat en la fractura d’un segon,

rosegar fulles de roure i  escopir-ne imatges centenàries…

“En aquest text ja hi has estat”

Parem la taula dels teus bassals glaçats:

així poden dir les mans teves:

“D’aquesta tristesa me’n faré canelons.

I els ulls, desfent la por, caminaran de franc.

De dos camins possibles, gosa triar el tercer.”

S’ha begut l’enteniment i està que no caga.