Cada vida, una Manresa

1.12.2017

Anna Vilajosana, periodista i escriptora manresana, amb l’ajuda d’Antoni Daura, editor de Parcir Edicions Selectes, ens presenta, exhaurides les existències l’any 2008, una versió revisada i perfeccionada del seu llibre Sentir Manresa.

© Anna Vilajosana

Vilajosana ens ensenya en aquesta obra la seva ciutat: Manresa, el “Cor de Catalunya”, l’escenari dels seus records. Però també ens mostra una Manresa plena d’històries viscudes, d’experiències, de somnis i de secrets de moltes altres persones (una d’elles, jo mateixa).

El títol no ha estat triat a l’atzar i juga amb el doble significat del verb: Sentir Manresa, com si d’una cosa viva es tractés; sentir escoltant de manera relaxada, sentir experimentant emocions. Aquí ja es palpa el punt de vista subjectiu i personal que caracteritza i emmarca perfectament la sensibilitat d’aquesta obra.

Des d’un primer moment, la seva intenció no ha estat la d’explicar la Història de Manresa, sinó donar veu als carrers, als racons, als somnis de la ciutat… En definitiva, busca relatar la història dels detalls de Manresa. «He seguit al llarg d’aquestes pàgines el rastre del seu passat, els colors que la transformen amb el canvi d’estacions, les veus que s’hi senten, els camins que la travessen, les passions que desvetlla, els racons que amaga».

© Anna Vilajosana

El llibre està format per set capítols que ens guiaran al llarg d’aquest bonic viatge eminentment fotogràfic: Rastres, Colors, Veus, Camins, Passions, Racons i Somnis, els quals van acompanyats de meravellosos textos en català, castellà i anglès. A més, Vilajosana també inclou un retrat final on pinta amb paraules, com si d’un llenç es tractés, la Història de Manresa.

L’estil d’escriptura, cal admetre-ho, és extraordinari: proper, dolç i fins i tot poètic. Sento que per fi Manresa té un llibre per mostrar-se a la resta del món, per presumir de ciutat. Potser serà perquè sóc manresana, però el somriure no m’ha abandonat en tota la narració.