Burquini, mitges i pits

21.08.2016

Diu la meva àvia que de jove si no duies mitges eres vista com una fresca, perquè ensenyaves (la carn de) les cames. Tant era el mal efecte que provocaves que moltes noies, com ella, que no sempre podien comprar unes mitges noves optaven per dibuixar-se una ratlla negra al darrere de la cama, que pujava des del turmell fins a les cuixes i simulava ser una costura.

banyador

Ara a l’estiu, som moltes les que ens destapem les cames sense necessitat d’enfundar-les dins de cap malla. Podem ensenyar la pell; això sí: la gran majoria anem depilades. I podem ensenyar les cames, sí, però cal que anem alerta amb com ens vestim. Si triem uns pantalons “massa” curts o segons quina minifaldilla, hi ha gent que ens tractarà de ser unes fresques (mira, com la meva àvia si no portava mitges!). I el mateix que passa amb les cames passarà amb les samarretes, o amb les sabates. Has vist com va aquesta?

Sembla una prostituta. O una monja. O un xicot. La qüestió és reduir-ho tot, sempre, al nostre cos.

Perquè les dones som, per a molts, sobretot això: un cos. Un cos que s’ensenya o es tapa segons com interessa. I tant se val si som polítiques, actrius o esportistes olímpiques: més que allò a què ens dediquem el món es centrarà (gairebé sempre) en allò que aparentem. En si som “boniques” o “lletges”, “grasses” o “primes”, en si tenim arrugues o cel·lulitis o si ens tenyim els cabells.

Des dels anys seixanta a les nostres platges hi ha biquinis. Abans de la seva arribada, amb les turistes, els banyadors ens cobrien pit, cul i panxa; i de fet a principis de segle també ens tapaven els braços i les cuixes fins als genolls. Podríem dir que avui el biquini és la peça de bany femenina majoritària entre nosaltres, tot i que la fan servir sobretot les noies més joves i no tant les dones grans. Platges nudistes a banda, entre les banyistes també hi ha qui prefereix portar banyador, posar-se un tanga o anar només amb calces i deixar estar els sostenidors.

A la gran majoria de piscines de per aquí, però, hi ha una cosa que tenim prohibida: les dones no podem fer topless, cal que ens tapem els pits. I mentre als espais de natació públics (imagino que també als hotels de la Costa Blava) se’ns convida a no anar massa destapades en aquest sentit, a les platges de Cannes s’ha començat a multar les dones (musulmanes) que es banyen massa tapades.

La polèmica del mal anomenat burquini ha fet salivar els mitjans, que han sortit a la recerca i captura de dones que porten aquest banyador a les platges catalanes. N’han buscat per la costa i fins i tot per parcs aquàtics, i han omplert portades i pàgines senceres dels diaris amb titulars que parlen d’un conflicte de convivència que, en realitat, no hi és.

És curiós, per dir-ho d’una manera suau, veure com amb tot aquest enrenou s’assenyalen les dones musulmanes que es banyen al mar tapades mentre assumim com a normal que a les piscines com Déu mana cal que les dones ens cobrim les mames. I és com a mínim inquietant descobrir com a les mateixes platges on aquests dies es cerquen burquinis hi ha un munt de gent fotografiant les seves vacances per unes xarxes socials que, de manera sistemàtica, censuren les imatges de qualsevol tors (femení) sense cobrir.

Però podem anar sense mitges,  sí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

11 Comentaris
  1. Efectivament, tot és cultural. Quan era jo era una joveneta (12, 13 anys) anar amb pantalons es considerava poc femení… Als 16 no ens els trèiem ni per anar a dormir… Tot es redueix a adjectius, com fresca o pudorosa.

  2. Tens raó….abans podre massa o ara poder massa poc. Les dones que van lluitarcper poder tenir el dret a decidir els va costar molt, la por ara és que els que venen d.altres cultures el més llogic és que s.adaptin. sabeu el que passa si vas a depen quins països i no et tapes oi? Penso que cada pais s.ha de respectar sigui tapat o destapat…. però s.ha de respectar!

  3. El tema del burkini està que allà les maten si no el porten a la platja. Prohibint-lo es vol evitar que es portin aquestes costums aquí. Odio les privacions de llibertats, tant personals i econòmiques i estic en contra de la prohibició però entenc el raonament al darrere d’això.

  4. Caram noia, et deus haver quedat descansada! Mira que comparar la llibertat, encara que ‘limitada’, dels paisos occidentals amb la imposició salvatge que hi ha al darrere de les vestimentes femenines d’algunes societats islàmiques és per quedar-se sola. Que una dona hagi d’anar tapada per no excitar al mascle és pura manifestació de dominació masclista. No crec que es pugui defensar de cap manera, ni per un instant ni en cap sentit.

  5. La cuestió clau es de SEGURETAT : s’han prohibit els burquinis a algunes platjes molt concurregudes d’Europa Occidental perqué es pot disimular -hi un cinturó d’explosius o un arma.
    Les discussions sobre la llibertat per a les dones de disposar del seu cos propi malauradament son subsidiàres.

  6. Més d’un i una lapidàrien a les dones que porten burquinis. Tal és el nivell de civilitat que diuen combregar!

    Atentament

  7. Moltes felicitats Berta !!!
    em sembla super encertat aquest article, ja que els governants en comptes de pensar tant amb els cossos haurien de pensar més amb els caps !!!

  8. El problema no és el burkini, el problema és que la dona que el porta no pot decidir. AQUEST ÉS EL PROBLEMA. Es la falta de llibertat el que no podem consentir avui día a la societat on vivim, sino estarem tornat malauradament a èpoques ja superades.

    • I si una dona decideix portar-lo, on rau el problema?
      Potser que deixessim els prejudicis a banda (no totes les noies que s’exhibeixen en tanga ho fan per propia voluntat, però aquesta realitat no hauria de ser cap justificació per fer una llei prohibint els tanges).
      La llibertat no es pot messurar pels centimetres que om deixa al descobert.

      Atentament