‘Bull’: assetjament en directe

9.04.2018

Una hora d’assetjament en directe, en temps real. Bull, a La Villarroel, agafa els toros com a plantejament inicial, clarament metafòric, per abordar una qüestió que s’ha convertit en una xacra social: el mobbing. Sota un embolcall suposadament humorístic s’hi amaga un text cru i angoixant. D’aquells que et pertorben, sobretot pel que fa a la reacció del públic, sovint inesperada. L’obra, escrita per Mike Bartlett i dirigida per Pau Roca, et fa pensar en quants agressors tens a la vora, i tu ho desconeixes.

‘Bull’, de Mike Bartlett, es pot veure a La Villarroel fins al 13 de maig. © Kiku Piñol.

L’obra comença simulant el to i el format d’una corrida de toros, amb uns acomodadors vestits per a l’ocasió venent aigua i cridant als quatre vents, però també amb els quatres actors recreant tot l’ambient propi d’una plaça de toros. A continuació el símil animalístic queda aparcat i l’obra passa a mostrar-nos els fets sense filtres ni cap més referència als braus. És aquí on podem veure com dos treballadors, amb la connivència i el suport del director de l’empresa, maltracten psicològicament a un company seu durant un procés d’acomiadament. Dels tres, només en podran quedar dos i un haurà de deixar la feina.

Els personatges encarnats per Mar Ulldemolins i Joan Carreras s’alineen per combatre el que ells consideren com un oponent dèbil i fàcil de superar. Faran el que calgui, amb manipulació psicològica i faltes de respecte constants, per aconseguir el seu objectiu: quedar-se al lloc de feina. Una pedregada en tota regla sacrificant la moral i l’ètica humana.

Si bé pel to i el llenguatge sembla que hi hagi una pretensió de voler utilitzar l’humor com a vehicle per explicar els fets, la realitat queda lluny. I és que el contingut del text, a nivell general, no fa gràcia de cap manera, però el públic hi cau de quatre potes. És curiós, i també trist, comprovar com els espectadors riuen durant tota l’obra, però, en realitat, el que s’està narrant és una agressió a una altra persona. I és en aquests moments quan t’adones que encara ens falta molt per evolucionar com a societat. Si el públic riu amb la humiliació, la ridiculització i l’atac cap als altres, ja no tenim res a fer. En aquest sentit, l’obra podem dir que serveix per posar damunt de la taula un seguit d’accions i reaccions dels personatges com una manera d’experiment sociològic. El que veus, des de les butaques del públic, et fa riure o et provoca rebuig?

Marc Rodríguez i Mar Ulldemolins en una escena de ‘Bull’, a La Villarroel. © Kiku Piñol.

Aquesta situació entronca amb uns comportaments socials que es traslladen en el dia a dia de tots nosaltres, sigui en l’àmbit laboral o en qualsevol altre. També s’hi troben els nostres fills, de forma igual o més contundent, a les escoles. Abordar aquest tema, però, no és gens fàcil. Pau Roca s’ha posat al capdavant de la direcció d’aquest projecte teatral ambiciós i força ben elaborat. S’ha volgut apostar per una austeritat necessària, ja que és en els diàlegs on recau el protagonisme, però potser calia dotar l’obra d’una contundència encara més visceral. I és que, en alguns moments, la superficialitat de la narració provoca un mal insuportable al cos.

Malgrat la impotència d’allò que estàs veient, i sabent que en sortiràs maldat, és inevitable entrar de ple dins de l’obra. I, mentrestant, al meu cap no podia parar de pensar en allò que em va comentar el Pau Roca en aquesta entrevista a Núvol: molts assistents s’identifiquen amb els agressors.

En una línia més creativa, deixant de banda el contingut, la solvència és la paraula que descriu millor a l’elenc d’actors. Carreras i Ulldemolins compleixen amb escreix la seva tasca de donar vida a uns personatges dèspotes; interpretativa ment, els hi va com anell al dit. Per la seva banda, Marc Rodríguez encarna el paper de víctima seguint la mateixa línia del comportament d’altres personatges que ha fet amb anterioritat. Finalment, David Bagés té una intervenció força breu com a director de l’empresa; potser seria molt interessant veure amb més profunditat com les cúpules de les empreses participen en l’assetjament laboral.

Al principi de l’obra una pregunta ressona per tota la sala: A la vida, toreges o et toregen? Si vosaltres sou dels primers, riureu amb aquesta obra; si us considereu dels segons, la butaca se’t farà incòmoda.