Buia Reixach: “Al FeMAP accentuem la nostra identitat”

3.07.2018

El Cor de Noies de l’Orfeó Català s’estrena al Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP) aquesta setmana, amb “Ressons de l’antiga Europa”, un recorregut geogràfic i temporal pel continent al costat d’un ensemble de músics de gran prestigi. Actuaran dijous 5 de juliol a les 20:00h a l’Espai Cultural La Lira de Tremp i divendres 6 a les 21:00h a l’Església de Sant Joan de Berga. En parlem amb Buia Reixach, la seva directora.

Cor de Noies de l'Orfeó Català, dirigit per Buia Rexach

Cor de Noies de l’Orfeó Català, dirigit per Buia Reixach

Aina Vega: El Cor de noies s’ha consolidat en els darrers anys com el cor de veus blanques de més prestigi a Catalunya. Es nota que està cuinat amb amor i compromís. En quin estat de salut vocal i emocional es troba ara?

Buia Reixach: Tots els cors tenen etapes i actualment el nostre viu un moment dolç, fruit de la suma de molts factors: un grup potent –cada vegada més truquen a la nostra porta noies amb molta formació que tenen ganes de participar del nostre projecte–; un equip de treball –pianista, professors de cant i directora– amb una consciència clara de que el treball en equip ens fa fer passos endavant; i un grup motivat que creu en la potencialitat del cor i on es respira molt bon ambient. També cal destacar el compromís de la institució de l’Orfeó Català amb els seus cors, que els recolza amb convenciment proporcionant una infraestructura pedagògica molt important i un sentiment de pertinença molt arrelat.

D’altra banda, la salut vocal és bona; les noies treballen molt tant en els assajos com en les classes de cant que els oferim, i són molt conscients dels seus punts febles que cal treballar. I emocionalment el grup viu un moment maco. Com deia, hi ha bon ambient al grup, autoestima, sentit crític… Ens queda molt per fer, molt. En som conscients tant l’equip que el liderem com també les noies i això ens esperona a treballar i seguir treballant.

AV: Què suposa per a vosaltres actuar al FeMAP, enmig de la natura, en un lloc tan icònic com els Pirineus, seguint un dels ideals de l’Orfeó Català que és la catalanitat?

BR: Ens fa molt felices que ens hagin convidat a aquest festival. Els Pirineus són un símbol més de la nostra identitat i el festival té molt recorregut. Estem molt contentes de ser-hi!

AV: “Ressons de l’antiga Europa” és un viatge geogràfic i temporal des del segle XIV fins al XVII, amb el Llibre vermell de Montserrat i el Cançoner d’Uppsala. L’objectiu és fer entroncar la cultura catalana amb l’europea i afirmar, d’alguna manera, que els nostres tempos han estat gairebé sempre els de nord enllà?

BR: El concert comença amb el deliciós O virgo splendens del Llibre Vermell de Montserrat, que ens situa a casa nostra. I tot seguit es fa aquest repàs a través d’un fil geogràfic i temporal, que ens connecta aquí i allà i en passats més i menys remots. Al llarg de la història s’han escrit peces musicals extraordinàries, tant dins com fora de casa, i en aquest concert ens agrada resseguir-los i fer-ho evident.

AV: Els autors que canteu (F. Guerrero, A. Falconieri, G. Frescobaldi, C. Monteverdi, F. Vitali, J. B. de Boismortier, M. A. Charpentier, W. Williams, G. F. Haendel, H. Purcell) són habituals en el vostre repertori?

BR: No, no és repertori habitual. De fet, com a Escola Coral que som mirem de treballar repertoris que ens permetin conrear música d’èpoques diferents per tal d’anar formant una idea, i sobretot inquietud, per saber què s’ha escrit al llarg de la història, com s’ha escrit, en què ha canviat la manera d’escriure i com abordar els diferents repertoris pel que fa a la interpretació.

Tenim, per exemple, un programa que complementa el que farem al FeMAP que està dissenyat amb obres del Renaixement i Barroc complementades i/o contrastades amb música dels segles XX-XXI. D’aquesta manera, l’oient té l’oportunitat de sentir tot allò que contrasta, però, alhora, tot allò que malgrat el pas dels segles ha quedat com a llegat indiscutible. Molts compositors actuals no poden estar-se de posar una melodia gregoriana enmig de les seves obres… només a tall d’exemple…

AV: Quin compositor us resulta més proper i per què?

BR: Concretament en aquest concert “Ressons de l’antiga Europa” ens sentim molt còmodes en l’apartat dedicat a Purcell. És un apartat fresc, amb un punt de sensualitat, divertit i en el que s’esdevé una complicitat que ens fa gaudir molt.

AV: Quines dificultats tècniques implica abordar aquest tipus de música?

BR: Qualsevol tipus de música t’obliga a posar-te en un “mode” concret… La música antiga és especial perquè en el cas d’aquest programa les peces poden semblar simples –a nivell de solfeig, per entendre’ns ho són–, però requereixen molta concentració per tal que la interpretació, afinació i so siguin el màxim de fidels possibles. No obstant, fer-ho amb una formació com Vespres d’Arnadí ens ajuda molt.

AV: Com us sentiu més còmodes, abordant repertori sacre o de temàtica amorosa, ambdós presents en els concerts de Tremp i Berga?

BR: La veritat és que amb tot. El Salve Regina de Charpentier és un a peça que, més enllà de tenir o no creences religioses, ens fa vibrar i en gaudim molt. És aquella contradicció que de vegades es pot posar damunt la taula: a un grup de gent tant jove li ve de gust interpretar música religiosa? Doncs sí. Quan la música està ben escrita, ve molt molt de gust endinsar-s’hi i viure-la. Evidentment, també, la temàtica amorosa és ben propera per totes les noies, però et diria una mentida si et digués que només se senten a gust cantant versos amorosos.

AV: O virgo splendens (Llibre vermell ) és una de les joies del concert, la cantareu a capella, com és habitual, o amb arranjament amb l’ensemble?

BR: Interpretem la peça amb un simple, però importantíssim, coixí a l’orgue, que no es mou de la nota Re. I amb aquest petit apunt, l’oient es transporta molt fàcilment a l’època.

AV: Esteu acostumades a actuar a capella, amb piano, ensemble i grans orquestres. En aquest cas, amb una ensemble de flautes (Sara Parés, Tiam Goudarzi), violoncel (Oriol Aymat), guitarra i tiorba (Edwin Garcia) i orgue i clavicèmbal (Dani Espasa). En quin format us trobeu més còmodes?

BR: Tots els formats ens aporten moltíssim. Habitualment cantem acompanyades al piano del nostre estimat Josep Surinyac, amb qui el cor i jo entrem en perfecta comunió; ens coneixem molt, i això es fa palès quan fem música junts. També procurem abordar repertori a capella que, a banda de ser preciós, ens suposa un exercici molt sa. En el cas de projectes amb grans orquestres, aquest és un món diferent, però que també ens enriqueix molt en quant a com abordem la gestió del so, per tal que passi i arribi net i clar. Tots els formats ens vénen de gust; amb tots n’aprenem!

AV: Què n’esperes dels concerts al FeMAP i què suposa per les noies aquesta aventura?

BR: En primer lloc ens permet una cosa que ens sembla molt important que és poder gaudir d’un programa que ens ha portat molt esforç més d’una vegada. El programa “Ressons de l’antiga Europa” el vam estrenar al Palau de la Música Catalana, al Petit Palau, el mes d’abril passat, i ara recuperar-lo i dur-lo a passeig ens ve molt de gust. El programa ha reposat unes setmanes al calaix i quan el vam recuperar per preparar aquests dos concerts ens vam sorprendre veient com algunes coses han anat fent feina per dins, i han madurat. I tornar-lo a posar en veu ens ha vingut molt de gust.

D’altra banda, poder actuar en un festival com aquest i fer que, de mica en mica, el Cor de Noies es vagi fent el seu lloc és molt gratificant.

Podeu comprar les entrades al web del FeMAP