Bruno Oro s’acomiada d’Immortal

29.08.2018

Després de 300 temporades ininterrompudes, i de més de 90.000 funcions per tota Catalunya, Bruno Oro torna als escenaris amb Immortal. La comèdia de Marc Angelet i Alejo Levis és un one man show retrofuturista que reflexiona sobre la immortalitat des d’una premissa ben realista. D’aquí a vint anys, tots immortals. (I tots calbs, també).

Bruno Oro en una imatge promocional de l’espectacle ‘Immortal’. © David Ruano.

Les rodes de premsa solen ser, ja ho sabem, protocol·làries, previsibles i avorrides. La decisió de la nova productora Hause & Richman de triar una roda de premsa “diferent” per presentar Immortal va ser ben rebuda pels periodistes, no massa nombrosos, presents ahir al teatre Coliseum. Ja ho sabem, són dies de transició entre la platja i l’oficina, i alguns encara portem grans de sorra entre els dits dels peus. Curta i eixerida, la d’ahir va ser una roda de premsa exemplar. Un esgotat Bruno Oro, un flemàtic Alejo Levis i un Marc Angelet més expressiu ens van convocar per informar-nos que Immortal torna, per darrer cop, als escenaris, després de 300 temporades d’èxit. El seu protagonista, i també ideòleg del projecte juntament amb Angelet, va agrair que el públic hagi respost, aquestes darreres temporades, exhaurint les entrades a totes les funcions. També va agrair a la família Balañà que la sala petita del Capitol s’hagi rebatejat com a Sala Bruno Oro, al costat de la dedicada a Pepe Rubianes.

Angelet i Levis van intervenir de seguida per aclarir que Immortal no s’acomiada dels escenaris, sinó que farà una darrera temporada al Capitol, amb la intenció d’arribar a les 100.000 funcions. Alguns pensadors i científics del post humanisme no parpellegen en afirmar que d’aquí a uns vint anys la immortalitat serà una opció a l’abast de molts de nosaltres, i és a partir d’aquesta idea que gira Immortal. Quina durada i quin tipus de crisis tindran les relacions de parella? Com serà la nostra vida laboral si vivim eternament? Com suportaran els pares que el seu fill tingui 250 anys i encara no s’hagi independitzat? Bruno Oro es posarà a la pell de diversos personatges, amb l’ajuda de pocs elements de vestuari i amb les projeccions de Levis (responsable també del disseny d’espai, llum i so), per tal de reflexionar sobre com serà la nostra vida quan la mort deixi d’existir. Oro, posseït pels seus personatges en alguns moments, recordava amb nostàlgia la seva participació, fa uns tres-cents anys, a un conegut programa de televisió anomenat Lapònia, i explicava com la gent el reconeix ara pel carrer tot dient “Mira, és el d’Immortal!”.

Bruno Oro en una escena de l’espectacle ‘Immortal’. © David Ruano.

L’espectacle és una comèdia, que no un monòleg farcit de gags, i per les explicacions dels seus tres artífexs i coneixent la trajectòria teatral de Bruno Oro endevinem que potser tindrà l’esperit dels muntatges de Total Memos (companyia creada per ell mateix i Clara Segura a principis del 2000, amb la qual van estrenar Maca, per favor… les postres i No et moguis), que va tenir la seva versió televisiva al programa Vinagre. Levis i Angelet, parella també responsable del muntatge Life Spoiler (que torna aquesta temporada a la Sala Flyhard) parlen de Woody Allen i Monty Python quan són preguntats sobre els seus referents humorístics.

“M’he reconciliat amb la mort. Li he agafat carinyo”, diu Bruno Oro per tancar la roda de premsa. Les funcions d’Immortal començaran el 7 de setembre i l’estrena serà el dia 12, amb la ressaca de la Diada. El final de les funcions… això dependrà dels espectadors. I dels avenços del post humanisme.