Bruna Valls: “Mai he tingut por de dedicar-me al dibuix”

27.06.2016

Bruna Valls és una jove il·lustradora catalana. Nascuda el 1989, no recorda haver parat mai de dibuixar. “Als 7 anys ja sabia que volia dedicar-me això”, diu, mentre explica que ve de Palafrugell i que una de les seves primeres experiències en el món de la il·lustració va ser fer retrats de persones al mercat del poble.

Bruna Valls, il·lustradora nascuda a Palafrugell

Bruna Valls, il·lustradora nascuda a Palafrugell

No ho he dubtat mai: això era el que volia fer a la vida. Així relata Bruna Valls la seva passió pel dibuix i els seus inicis en el món de la il·lustració. D’aquesta seguretat, ella en diu inconsciència. “Després del batxillerat vaig estudiar Belles Arts i allà vaig trobar molta gent preocupada per si es podrien dedicar al dibuix. Jo no l’havia tingut mai aquesta por: l’amor que sentia per la professió era tan gran, que no m’ho pensava”, afirma mentre els seus ulls foscos i la seva veu tranquil·la fan un repàs de tot el que ha viscut.

A Belles Arts, aquesta artista catalana va especialitzar-se en pintura i un cop acabada la carrera, va optar per cursar un postgrau d’il·lustració creativa a EINA per “tornar als orígens”: dibuixar. Una passió que els seus pares mai van intentar treure-li del cap, cosa que agraeix. De totes formes, la Bruna creu que si hagués volgut caminar sobre segur, hagués fet un postgrau relacionat amb l’ensenyament.

Amb 17 anys, el poble va ser el lloc on aquesta palafrugellenca va tenir un dels seus primers contactes amb la realitat dels dibuixants. La seva professora d’art tenia una paradeta al mercat i un any li va sortir un imprevist. “Si vols et cedeixo el meu espai perquè puguis anar a fer retrats”, va oferir-li la professora. La Bruna va acceptar, contenta de poder veure directament la reacció de la gent. Si la seva mestra no li hagués ofert, ella creu que mai hagués pensat en posar-se al carrer a retratar gent i cobrar.

Piscina | Il·lustració de Bruna Valls

Piscina | Il·lustració de Bruna Valls

Deu anys després, la Bruna creu que aquesta experiència li va servir de molt: “Jo era molt jove i allà la gent et mirava mentre estaves dibuixant, i a més havia de fer els retrats en 20 minuts perquè ningú vol esperar més estona”. Un aprenentatge que, tot i que el recorda amb un somriure i creu que va ser útil, la Bruna no opina que sigui el seu inici en el món de la il·lustració. De fet, amb 18 anys va il·lustrar una col·lecció de contes de matemàtiques i un llibre de cuina, però tampoc creu que aquestes fossin les seves primeres passes dins del món laboral.

Segons la il·lustradora, el punt d’inflexió de la seva carrera va ser el 2014 quan va participar en el llibre Els Indians, de la Xarxa de Municipis Indians. “Ha sigut una obra seriosa per la què he fet seixanta il·lustracions”, explica, però no és només per això que la Bruna creu que aquesta és la seva primera obra professional: “Va ser el primer cop que vaig dibuixar amb maduresa i consciència del que estava fent”.

Començar és difícil i que la gent jove tingui oportunitats, també. Aquesta és l’opinió de la Bruna, que se sent penalitzada pel fet de no tenir un estil marcat. “Jo tinc un estil molt eclèctic i corro el risc que la gent no m’identifiqui de seguida”, reflexiona mentre explica que avui en dia la tendència és la d’il·lustradores com Paula Bonet: “Nassos delimitats, galtes marcades, caps exagerats…”.

Però la Bruna Valls fa de tot, i malgrat que això és una dificultat que no s’esperava, ella vol creure que la versatilitat és un avantatge. “Treballo tant digital, on faig coses infantils amb colors vius i personatges divertits, com en suport físic, on faig retrats més realistes”, diu. Tot i així, últimament la Bruna s’ha endinsat en una línia personal en la què pinta personatges amb cap d’animal a partir de fotos antigues, transformant gent de la seva família o amics.

Però per què animals? “Això va sorgir perquè una companya de pis que tenia abans em va dir: mira, vull un dibuix pel capçal del llit amb un format molt allargat i et deixo que em facis el que vulguis, confio en el teu criteri”. Davant d’aquesta proposta, i partint de la base que la Bruna s’entenia bé amb la seva companya però no la coneixia profundament, “vaig pensar que havia de saltar-me el component del retrat, que et marca una proximitat personal, i vaig convertir els personatges en animals”. D’aquesta forma, la Bruna va creure que aquella noia podia sentir-se identificada amb les il·lustracions i, fins i tot, tenir coneguts que li s’assemblessin als dibuixos.

Lindyhop | Il·lustració de Bruna Valls

Lindyhop | Il·lustració de Bruna Valls

A part d’aquest projecte, la Bruna ha fet il·lustracions publicitàries per Estrella Damm o Enrique Tomàs, ha participat en llibres de text de La Galera i ha fet altres il·lustracions per textos de literatura. Últimament ha participat a l’Hipermecat i aquest estiu farà dues exposicions individuals a Palafrugell, poble pel què també ha dissenyat el cartell de la Festa Major d’enguany.

La feina de la Bruna Valls també s’ha pogut veure fora de Catalunya: el 2015 va formar part de les exposicions col·lectives September Song i Moments in Time del Gatewat Art Center de Nova York, i aquest 2016 la seva obra ha sigut seleccionada per formar part de l’Exposició d’il·lustradors de la Fira de Bolonya. “La gràcia d’aquesta fira és que tu envies cinc il·lustracions i aleshores et donen entrades. La meva intenció era aquesta, anar a la fira gratuïtament, però he tingut la sorpresa de ser seleccionada”, explica l’artista.

Les il·lustracions seleccionades s’exposen a la fira de forma que tothom les vegi, i que el nom de la Bruna hagi sortit entre elles li ha suposat tenir més possibilitats a l’hora de fer entrevistes amb els editors. La Fira de Bolonya, que ja ha tingut lloc, ha servit a la dibuixant catalana per formar part del catàleg de seleccionats i aparèixer a l’anuari. Només 77 persones van gaudir d’aquest privilegi, entre més de 3.000 sol·licituds. Ara, l’exposició d’aquest conjunt d’il·lustracions viatjarà a la Xina, a Japó i a Estats Units.

Mentre cinc de les seves obres volten pel món, el futur de la Bruna és seguir per aquest camí. Vol continuar col·laborant en llibres, exposicions i altres projectes: “Espero que d’aquí poc en pugui viure plenament”. De fet, aquesta és la primera vegada que la Bruna està vivint exclusivament del seu art. Abans havia treballat de cambrera, d’hostessa i de dissenyadora gràfica en diferents espais. El seu proper projecte és un àlbum il·lustrat, però creu que a la llarga potser necessitarà trobar una font d’ingressos extra: “Si mai m’ho he de plantejar, l’ensenyament sempre és una porta”. De moment, la Bruna vol intentar viure de la seva passió: dibuixar.