Bru Rovira: “El periodisme està mort, és un full dominical del poder”

8.10.2014

El número d’octubre de L’Avenç obre amb una entrevista a Bru Rovira, reporter especialitzat en temes socials i internacionals. El guanyador del Premi Ortega y Gasset de l’any 2004 conversa amb Josep M. Muñoz sobre la seva extensa trajectòria i analitza l’estat del periodisme actual.

Bru Rovira | © JMMuñoz

Provinent d’una família catalana i republicana, de ben jove Bru Rovira va entrar amb contacte amb el moviment obrer i revolucionari de finals de la dictadura. A l’escola va aprendre de bons professors com Jaume Cabré, la curiositat necessària per a convertir-se en periodista. Primer ho va fer des de mitjans progressistes com Tele/exprés, El Noticiero Universal o l’Avui, i a partir del 1984 es va convertir en un dels reporters més destacats de La Vanguardia. A l’entrevista amb Josep M. Muñoz, Rovira explica com, a mesura que s’aproximava als principals conflictes africans (Somàlia, Ruanda) i als dels països de l’òrbita soviètica de l’ex-Iugoslàvia, va anar abandonant la ingenuïtat de la seva joventut per enfortir la seva posició de periodista crític, curós de la seva escriptura i sensible als desastres humanitaris que va anar relatant durant 25 anys. Al 2009 va abandonar La Vanguardia i des de llavors escriu a diversos mitjans, com per exemple a l’Ara on té una secció titulada ‘Carreteres secundàries’. Aquest títol és simptomàtic d’una forma d’entendre el periodisme que, segons Rovira, s’ha anat perdent: la d’anar pel costat de la carretera principal i explicar la realitat d’una forma alternativa a la simplicitat que els mitjans contemporanis utilitzen responent a interessos purament econòmics.

A més d’un repàs a la seva trajectòria professional, Rovira aprofita l’entrevista per exposar la seva filosofia periodística i de la comunicació, centrada sobretot a comprendre les característiques de l’ésser humà. Bru Rovira queda fascinat pel debat interior del periodista i aposta perquè aquest tingui una gran quantitat de coneixements, que massa sovint no s’ensenyen a les facultats de comunicació. I és que el periodista, segons Rovira, necessita per sobre de tot treballar, i la seva feina és trobar les persones adequades per copsar la realitat relatada. Actualment, els mitjans basen les seves cròniques en crear un gran interès per la figura del periodista i situen els seus textos en els terrenys de la simplicitat en un moment paradoxalment complex. És aquesta senzillesa i la desaparició de textos més literaris dels diaris que Rovira critica. També es mostra contrari a les relacions massa íntimes entre els poders públics i privats i les tendències dels diaris i mitjans.

A més de la interessant entrevista a Bru Rovira, L’Avenç del mes d’octubre presenta una memòria del desaparegut Jaume Vallcorba a càrrec d’Amadeu Cuito; una aproximació de Josep Sanz Datzira als Fets del 6 d’Octubre i la figura de la crònica que en va fer Joseph Kessel; un apropament a la situació actual dels Arxius i la Llei de Transparència per Joan Soler Giménez; un retrat de Marc Andreu del barri de La Mina; o el retrat de l’escriptor Cristian Segura a càrrec de Pere Antoni Pons. També s’hi inclouen textos de Marta Rojals, Vicenç Pagès, Manel Ollé o Julià Guillamon, entre altres.