Bromera arriba a la trentena

26.02.2016

“Sóc un producte d’Edicions Bromera”, diu Gonçal López-Pampló, director literari de Bromera. López-Pampló va néixer dos anys abans que l’editorial, un projecte que, segons el director literari, va ser un èxit perquè encaixava molt bé amb la revolució de la llengua i la cultura catalanes que en aquells moments es coïa a València. “És insòlit que una editorial faci 30 anys, però el projecte de Josep Gregori ha estat un èxit des del punt de vista professional”, subratlla.

Gonçal López-Pampló | © Noemí Roset

Gonçal López-Pampló | © Noemí Roset

Bromera, doncs, va néixer el 1986, fa 30 anys, amb un clar objectiu: servir de projecte cultural per als valencians però també per a tot l’àmbit lingüístic català. La seva primera publicació va ser L’últim roder, de Josep Franco, i arriba als 30 anys després d’haver publicat 50 col·leccions, 3.000 títols publicats i haver venut gairebé 8.000.000 d’exemplars de títols venuts de gairebé 700 autors, tant en obra original com traduïda de totes els gèneres literaris: “Bromera ha estat una editorial generalista adreçada a infants, joves i adults, però també ha publicat col·leccions de narrativa, assaig, teatre i poesia”, explica Gonçal López-Pampló, director literari de l’editorial. Durant aquests trenta anys, Bromera s’ha convertit en un referent, perquè els seus llibres han estat a les escoles, les biblioteques públiques i les cases privades: “És difícil trobar un xiquet que no hagi llegit un llibre de Bromera”, diu López-Pampló, que ha recordat que quan ell tenia tres anys va néixer Bromera.

Bromera, que aglomera diversos segells com Algar, Ànimallibres o Tàndem, advoca per ser una editorial amb vocació de normalitat: la vocació, el sentit cultural i la passió són els pilars fonamentals per defensar un projecte editorial des d’Alzira, “amb la mateixa normalitat que es faria des de Roma o Londres”, aclareix el director literari, que considera que el balanç d’aquestes tres dècades és positiu i proporcional al repte que han d’acarar els propers trenta anys. Però també es vol postular com una editorial amb projecció internacional, ja sigui incorporant obres al seu catàleg d’autors d’àmbit internacional, com projectant els seus autors. “En àmbit juvenil i infantil, Bromera ha exportat els llibres a fires com Bolonya i obres infantils com De quin color és un petó, de Rocio Bonilla, s’ha venut als EUA, Corea o Taiwan.

L’editorial manté dues línies d’edició molt clares: d’una banda, publica llibres per a infantil i juvenil —que representa el 70% de tota la seva producció, ja que té un pes molt important a les escoles— i, de l’altra, literatura per a adults —el 30% restant. “Confiem i creiem que la literatura pot canviar el món per a millor si trasbalsa els individus: per això volem fer llibres que trasbalsin la gent, que no els siguin indiferents i que els creï una experiència de literatura que pugui acabar sent una experiència de vida”, assenyala el director literari. Aquest és, doncs, el repte de futur que Bromera es planteja. Per tant, llibres, passió i futur són els conceptes amb els quals treballa l’editorial per celebrar els seus 30 anys, per la qual cosa han activat etiquetes com #GeneracióBromera, perquè joves i adults expliquin quins són els llibres que els han marcat més.

El mercat principal de l’editorial és Catalunya, mentre que el pes a la Comunitat Valenciana és més baix, ja que, amb prou feines el 3% de la població al territori valencià llegeix en català. El llibre en català té poca presència a grans ciutats com València i Alacant, però significativa a ciutats com Xàtiva i Elx, gràcies a les llibreries independents que aposten pel llibre en català. En canvi, “la situació és lluny de ser normal als grans magatzems”, segons López-Pampló. Tot i això, Bromera s’ha convertit en una editorial pancatalana, de manera que, tal com assenyala López-Pampló, és molt important que sigui present al Principat. Per això el seu objectiu és editar novel·les que s’adrecin a un públic pancatalà, com les que volen destacar per aquest Sant Jordi: El temps és mentida, de Joanjo Garcia —premi de novel·la Ciutat d’Alzira—, Breu història de set assassinats, de Marlon James —premi Man Booker— i L’imperi de la incomunicació, un assaig de Francesc Torralba —premi d’assaig Ciutat d’Alzira.

Breu història de set assassinats, de Marlon James, és una obra que, a partir de la figura de Bob Marley retrata la Jamaica contemporània unint personatge molt diversos dels últims 50 i 60 anys de la història del país. “El llibre recorda el plantejament que Tarantino fa a les seves pel·lícules”, explica López-Pampló, que afegeix que, tot i que és una novel·la monumental de 700 pàgines, és llegeix molt bé. Arribarà el proper mes a les llibreries amb una traducció de Ramon Monton.

El mes de maig es publicarà una nova novel·la de Pierre Lemaitre, que va venir fa poc a Barcelona a presentar Rosy&JohnCamille, que forma part de la tetralogia protagonitzada per l’inspector Verhoeven. López-Pampló ha descrit les novel·les de Lemaitre com “un mosaic” de la vida del protagonista, una persona que no arriba al metre i  mig i que té una vida molt turmentada.