Britten espiritual al LIFE

Dissabte es va tancar el LIFE Victoria 2014 amb els Canticles de Benjamin Britten. Els protagonistes van ser el tenor Adrian Thompson i el pianista Iain Burnside, acompanyats per Hugo Bolívar, Cristina Segura i Jordi Sabata, Paco Rodríguez i Esther Piñol.

Dissabte passat es va tancar el LIFE Victoria 2014 amb la interpretació dels Canticles de Benjamin Britten. Els protagonistes de la vetllada van ser el tenor Adrian Thompson i el pianista Iain Burnside, acompanyat el primer pels tres cantants del LIFE New Generation Artists (Hugo Bolívar, Cristina Segura i Jordi Sabata) i el trompa Paco Rodríguez i “substituït” el segon per l’arpista Esther Piñol.

Canticles és una obra complexa. És complexa la seva gestació al llarg de gairebé trenta anys, com ho és la seva interpretació; ho és de programar, perquè al duo habitual de cantant i pianista se li han d’afegir cinc solistes que només participen en una de les peces cadascun. I és complexa també per als oients, ja que no hi ha marge per a distraccions. Aquesta introducció intenta explicar per qué és tan meritori que el LIFE Victoria, un festival amb només cinc concerts (un dels quals el dels alumnes de les masterclasses), en dediqui un a programar els Canticles de Britten. Meritori i encertat; hi ha partitures que no haurien de desar-se en un calaix tant de temps. Si a més el resultats artístics són bons com ho van ser, felicitat completa.

Els Canticles són, de fet, cinc obres independents, totes elles de caire espiritual i dedicades en alguns casos a la memòria d’un amic. Els quatre primers estan inspirats en diferents episodis de l’Antic i el Nou Testament, compostos per Britten a partir de textos de Francis Quarles el primer, Edith Sitwell el tercer i T.S. Eliot el quart i el cinquè, mentre que el text del segon pertany a un dels Misteris de Chester. El tenor és qui porta el pes de l’obra, acompanyat al piano en quatre dels cinc Canticles; la dificultat de comptar amb tres solistes més per cantar determinades parts de l’obra es va solucionar en aquest cas amb elegància donant novament espai (després que haguessin actuat com a “teloners” als concerts previs) als tres cantants del LIFE New Generation. Així compartien l’escenari la veterania de Thompson i la joventut d’Hugo Bolívar, Cristina Segura i Jordi Sabata.

Prèviament a la interpretació de cada Canticle, Enric MartÌnez-Castignani va llegir la traducció al català del text corresponent, una bona iniciativa que es va arrodonir posant a disposició del públic aquestes traduccions i els textos originals en anglès per seguir-los durant la interpretació; tractant-se d’una obra vocal, no és un detall menor.

Adrian Thompson va ser un molt bon intèrpret dels Canticles i així ho va mostrar ja des del primer, “My beloved is mine and I am his”, un fragment del Càntic de Salomó. Algunes notes greus inaudibles i alguns aguts tibats al llarg de l’obra van quedar sobradament compensats per una interpretació molt segura, intensa i expressiva i amb una dicció molt clara. La qualitat del seu acompanyant, Iain Burnside, és indubtable, tot i que el piano va ser el més perjudicat per l’acústica de la sala; el Pavelló de Sant Rafael del Recinte Modernista de Sant Pau no és el millor auditori (tot i que la percepció depèn molt de la situació de l’oient, precisament, perquè no es tracta d’una sala de concerts) i el piano va sonar sovint poc nítid des de la posició on ens trobàvem.

Al segon Canticle, “Abraham and Isaac”, Thompson va estar acompanyat pel contratenor Hugo Bolívar, que va cantar la part d’Isaac; si bé la seva veu no és gaire gran, el seu cant és molt musical i les dues veus es van conjuntar perfectament; amb ells vam gaudir els moments més lírics de la nit amb la preciosa partitura que Britten va escriure per explicar una història tan terrible. No menys angoixants són els versos del Canticle III, “Still falls the rain”, un relat de la crucifixió de Crist. Thompson, acompanyat pel trompa Paco Rodríguez, va emocionar amb la seva intensitat. A la quarta de les peces, “The Journey of the Magi”, la mezzosoprano Cristina Segura i el baríton Jordi Sabata es van afegir a Adrian Thompson per cantar els tres reis en una obra de molta dificultat; notable per Cristina Segura, menys encertat Jordi Sabata, que potser arrossegava encara l’afecció a la gola que no li havia permès de cantar al recital del dia abans.

Dèiem abans que Esther Piñol “substituia” Iain Burnside; Britten va escriure el cinquè i darrer Canticleel 1974, quan patia una lleugera paràlisi a una mà com a conseqüència de l’operació de cor a la qual s’havia sotmès l’any abans. Britten ja no podia acompanyar Pears al piano i va triar un altre instrument, l’arpa, perquè acompanyés el tenor en l’˙útim Canticle; amb l’enigmàtic text de “The Death of Saint Narcissus” van acabar el recital i el LIFE Victoria 2014. Ara, fins l’any vinent; ens han promès que hi haurà una tercera edició.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació