Brigitta Both: pintar l’amor per guanyar un premi

Brigitta Both va néixer a Hongria el 1978 i enguany ha rebut a Barcelona el 15è premi BBVA de Pintura Ricard Camí. Ho ha aconseguit amb l’obra Sincronitzats, que retrata una parella en blanc i negre a partir de la barreja del món pictòric figuratiu i l’abstracte. Però qui és Both i què l’ha portat a presentar-se a aquest premi català? Ens ho explica.

Feia anys que Briggita Both, artista hongaresa, tenia al cap un quadre en el qual hi apareixia una parella d’esquenes. La noia es recolzava sobre el noi, i els seus cabells es fonien. Tot i així, mai aconseguia pintar-lo. Després de treballar quinze anys en la indústria de la moda i en disseny gràfic al seu país, Both va decidir anar-se’n a viure a Oxford, on va començar a formar-se en el collage, les pintures de tècnica mixta i la fotografia.

El seu període a Anglaterra li va resultar difícil: “Pintar m’ajudava com si fos una teràpia”, assegura, “Pintava per curar la meva ànima”. A Oxford, Both no va exposar cap obra seva, tot i que va ensenyar-ne algunes a una cercle reduït de gent que va animar-la a continuar practicant.

Després d’Anglaterra, Briggita Both va venir a viure a Catalunya perquè el seu marit va trobar feina a la capital catalana: “Viure a Barcelona em va inspirar i vaig pensar que aquest premi era ideal”, explica l’artista, que va acabar pintant aquell quadre que tenia dins del cap. El va crear expressament per presentar-lo al Premi BBVA de Pintura Ricard Camí i el va titular Sincronitzats.

El Ricard Camí és un dels certàmens més ben dotats del panorama artístic de Catalunya. La recompensa pel guanyador és de 18.000€, 12.000€ per l’autor i 6.000€ per dur a terme un catàleg i una exposició individual al Centre Cultural Terrassa. El premi, organitzat per la Fundació Antigues Caixes Catalanes i el BBVA CX, és biennal i se celebra des de l’any 1898, en homenatge a l’antic president de Caixa Terrassa, Ricard Camí.

L’hongaresa assegura que no imaginava guanyar el guardó. De moment, exposarà Sincronitzats en una exposició col·lectiva al Centre Cultural Terrassa, i l’any que ve comptarà amb una mostra individual al mateix espai. “La Brigitta és un descobriment”, diu Belén Latorre, directora de la Fundació Antigues Caixes Catalanes, “I només amb una obra no la podem veure bé”.

Així doncs, haurem d’esperar al 2018 per descobrir altres produccions seves, tot i que la mateixa Both assegura que aquest peça és representativa de totes les altres. L’objectiu de l’artista és que les seves obres siguin profundes i que tinguin un component psicològic fort. A més, sempre barreja el món figuratiu i l’abstracte, i tendeix a utilitzar el blanc i negre: “Quan començava a pintar ho feia amb colors forts”, explica; “Després vaig veure que per mi la simplicitat és molt expressiva”. El negre, diu, representa el drama profund, i el blanc, la puresa.

El pal de paller de la pintura de Brigitta Both són les emocions. Ella en destaca tres: l’harmonia, la pau i l’amor. Les tres les podem trobar a l’obra en qüestió, que la premiada dedica al seu marit: “Viure en diferents cultures pot ser emocionalment difícil”, apunta, “és molt important trobar la pau amb algú quan vius a lloc diferents, i vull donar-li les gràcies”.

Ara, la intenció de Both és ensenyar l’obra al públic català, a qui vol agrair com l’han acollit. En especial, l’artista destaca la càlida benvinguda de la galeria d’art amb la qual col·labora, Olivart Art Gallery. I és que com ella mateix assegura, contenta després de guanyar el premi Ricard Camí, “cada dia que passo aquí és un dia ple d’emocions”.