Bowie i Björk a Barcelona: dues experiències de metamorfosi cultural

1.10.2017

El mot “camaleònic” és molt utilitzat, quan es tracta d’imatge. Una mostra d’això la podem trobar en la gala dels premis Òscar de l’Acadèmia Americana l’any 2001, on Björk anava amb un vestit de cigne gràcies a la inquietud de David Bowie: “Sempre m’he preguntat quina aparença tindries com un ocell ponent ous”. Una demostració de com aquests dos artistes que viuen per fomentar una transformació global que va molt més enllà de la música. Dos dels artistes que Barcelona mostra actualment són exactament per als més inquiets per aquesta diàspora basada en tot el que creen els inalienables alter egos de Björk Guðmundsdóttir i David Robert Jones. El Museu del Disseny i el CCCB mostren amb David Bowie Is i Björk Digital dues experiències culturals diferents però protagonitzades per dues icones d’aquesta diàspora artística en constant transformació.

Björk i David Bowie.

David Bowie És i segueix essent

El Victoria and Albert Museum de Londres presenta una retrospectiva d’una icona (ja mítica al Regne Unit) que va desaparèixer fa un any i mig del nostre planeta, just després del naixement de Blackstar. Com diu el títol d’una de les nombroses pel·lícules en les quals va participar, The man who fell to EarthBowie va arribar a la terra a l’era dels Beatles i els Stones, per trencar moltes imatges més enllà de la música però a través d’ella. La primera fou per defensar els homes amb cabell llarg, però la seva androgínia, la seva bisexualitat, la seva serenitat compositiva, la seva inherent condició peformàntica i la seva heterogènia xarxa de contactes han estat elements que junts van fer d’aquest londinenc algú irrepetible.

El mateix títol de l’exposició, David Bowie Is, segueix un seguit de definicions de les seves diferents etapes, en un ordre més temàtic que cronològic. S’han dit moltes coses positives d’aquesta exposició i no és gens estrany. Si bé a algun dels textos pot tenir títol de difícil lectura i qui no comprengui l’anglès pot perdre’s alguna part de l’exhaustiu contingut de l’exposició, la biografia museïtzada itinerant del Victoria and Albert és una joia que mostra com Bowie va tenir la virtud de pocs artistes ja no només musicals: ésser visionari, avançat als seus temps.

Des de la llança trencada a favor dels homes amb cabell llarg fins que es tancava aquell armari a Lazarus, David Robert Jones va demostrar, com ho està fent Björk, com ens arriba a agradar veure les condicions personals a través de personatges (teòricament) ficticis.

Una des les imatges de l’exposició ‘David Bowie Is’ al Museu del Disseny

 

Björk i la cura de ferides en realitat virtual

La protagonista islandesa se’ns presenta des de Biophilia fins a Vulnicura, amb alguna pinzellada en forma de videoclip d’altres etapes en la penúltima sala de l’experiència digital. I dic experiència en el major sentit de la paraula. O, com bé va descriure Gerard E. Mur, una experiència hipersensorial. Si bé al Museu del Disseny podem veure una exposició de caràcter més o menys clàssic, al CCCB ens trobem amb quatre sales temporals i dues sense límit. Sis vídeos de difícil descripció fan del seu univers més recent una realitat virtual en tres actes: un en una sala amb dues pantalles (tot i que s’agrairia més una pantalla en 360º) i cinquanta altaveus, el segon en dues sales amb ulleres de realitat virtual i finalment una sala encara més sensorial fins al punt de poder cosir-li una ferida durant Family. Les dues següents són retrospectives des dels primers videoclips fins a Biophilia, de caràcter més “tradicional” però seguint la creació que caracteritza la islandesa.

Quan hom surt del CCCB, adquireix una altra visió de la música i la creació artística. També ho fa descobrint l’espectacular paisatge islandès que inspira Björk i genera unes endorfines per haver-se atrevit a “patir” en pròpia pell els dramàtics efectes del divorci, del Black lake de l’artista. Però l’espectador des d’ara ja pot començar a imaginar l’antítesi d’aquests, recuperació que es representarà a Utopia, el seu proper disc que ja té single i videoclip. Un disc que ella mateixa ha anomenat el seu “àlbum Tinder“, una cerca de la utòpica persona amb la qual gaudeixes en tots els nivells. Si bé al MoMA de Nova York l’exposició va ser més retrospectiva, Björk Digital mostra una artista que no necessita recòrrer al passat per demostrar com la creativitat és inherent a ella. Un passat que va començar onze anys, quan va crear el seu primer àlbum.

L’exposició de Björk digital al CCCB | Foto: CCCB

 

Pròrroga doble justificada

Probablement no es pot degustar amb el mateix delit cap de les dues experiències culturals sense ser seguidor per se dels seus protagonistes, però és inevitable deixar-se sorprendre per la capacitat de síntesi d’una personalitat tan prolífica com Bowie i la visió digital que Björk ha proposat en la seva obra més recent. En definitiva, si només coneixes Bowie per Heroes o Starman, respectaràs la resta de la seva obra; si la raresa de Björk no t’ha fet descobrir la seva obra més recent, aquesta innovadora proposta digital et sorprendrà.

Mentre escric aquestes línies, s’acaba d’anunciar que l’exposició de Bowie es prorroga fins al dia 15 d’octubre i també acabem de saber que Björk digital s’allargarà també fins al dia 22 del mateix mes, salvant també la temporalitat d’aquest article. Aprofitant la doble pròrroga d’ambdues exposicions, no hi ha millor manera de completar un dia a la ciutat (molt més que) comtal que deixar-se endur per aquesta eclèctica diàspora de dues figures inimitables.