Ramon Solsona escriu versos contra la catalanofòbia

Lo Gaiter del Besòs, àlies satíric de l'escriptor Ramon Solsona, acaba de publicar Botifarra de pagès. Versos per tocar el dos (Pòrtic), un recull de versos contra la catalanofòbia i a favor de la independència.

Lo Gaiter del Besòs, àlies satíric de l’escriptor Ramon Solsona, acaba de publicar Botifarra de pagès. Versos per tocar el dos (Pòrtic), un recull de versos contra la catalanofòbia i a favor de la independència. “Només cal engegar la ràdio, obrir els diaris o seguir els telenotícies per comprovar que el xàfec anticatalà és persistent, no s’atura mai”, diu Ramon Solsona al pròleg de Botifarra de pagès. Aquesta setmana ha presentat els versos a l’espai Les perles cultivades dins El món a Rac 1.

L’autor “és conscient que la fúria espanyola podria generar més llibres de versos satírics que tots els volums de l’enciclopèdia Espasa”, per això “lamenta no haver fet més collarets amb les perles cultivades que cada dia li servien —i continuen servint— en safata els cappares i les capmares de l’esvalotat galliner celtibèric”.

Falsejar pel broc gros és tan comú,
es considera de tan bona llei,
que, si pot dir solemnement el Rei

“Mai l’espanyol no es va imposar a ningú”,
és que corren conills pels mars d’Espanya
i que es pesquen sardines a muntanya.

La mordacitat i l’enginy de la poesia humorística serveixen per expressar sense embuts la determinació d’un país que ha dit prou, que ja s’ho faran. Lo Gaiter del Besòs, pseudònim satíric de Ramon Solsona, es manté en la tradició burlesca catalana que des l’Edat Mitjana fins als nostres dies escarneix el poder i el punxa amb el fibló de l’humor.

Núvol us ofereix en primícia quatre poemes de Botifarra de pagès!, el volum de versos satírics de Lo gaiter del Besòs, famós pseudònim de Ramon Solsona, que està a punt de publicar Pòrtic.

A un ministre verd

Per què per tot arreu és tan comú
que t’anomenin el ministre verd?
Per què, si en alemany valor és Wert,
estàs tan espantat que ens fas vudú?

Per què és el teu valor tan poc segur
que tu mateix de glòria t’has cobert?
Per què, havent sofert el que hem sofert,
hem de sofrir també caps verds com tu?

Deu ser pel gran clamor d’adéu, bye-bye,
tan clar, tan català, que els de la cort
no us heu refet encara de l’esglai.

Deu ser perquè estàs cec o que estàs sord,
deu ser que allò que és verd no fruita mai,
deu ser que tu no ets verd, sinó que ets bord.

Fantasmes

Felipe, Alfonso Guerra, quins fantasmes!
Veniu del més enllà o del subsòl?
O d’una garrafeta de formol?
O d’una comitiva d’ectoplasmes?

Sonen a morts vivents els vostres blasmes
contra un poble que vol caminar sol,
però potser és aquest el vostre rol,
fer cine de terror amb grans espasmes.

Teniu gatades d’acudits de Lepe,
el vostre credo és el del Tío Pepe,
i el vostre socialisme, amontillado.

Parleu com señoritos de Sevilla
avesats a picar a la Bodeguilla
lonchas de catalán fileteado

Amb Franquesa

Amb Franquesa, què us diré?
Doncs, Francament, que entrebanca
que sigueu la gent més Franca,
Francament, els del PP.
Jo, Francament, ja no sé,
si és un cas Franc de presbícia,
si Franquegeu la malícia,
si és un excés de Franquesa,
de Franca testarrudesa
o, simplement, és Franquícia.

Dècima

Asseguts a l’orinal
i en la feina concentrats,
mantenen uns grans debats
els membres del tribunal.
Fan el treball comunal
serrant les dents i patint
i, mentre van procedint
amb esforç i persistència,
tot el gruix de la sentència
a poc a poc va sortint.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació