Borja de Riquer: de la història particular a la universal

15.11.2018

Des de la prehistòria fins a l’actualitat. Escriure la Història Mundial de Catalunya (Edicions 62, 2018) en 975 pàgines sembla, d’entrada, missió impossible. Reclama un grau de condensació de fets, dates i personatges extremadament alt. Tanmateix, el projecte que dirigeix l’historiador Borja de Riquer, que ha pogut confeccionar amb l’assessorament dels també historiadors Miquel Molist, Isabel Rodà, Joaquim Albareda i Josep M. Salrach, no és la història de Catalunya comprimida, ni tampoc un resum de qui som, ni de qui hem sigut, ni de qui hem volgut ser. No. Història Mundial de Catalunya és un recull de 124 episodis independents que descobreixen, de forma rigorosa i original, fets inèdits, connexions i influències dels catalans amb la resta del món. La història, que pot ser narrada de moltes maneres, en aquest cas no s’entén sense la importància del nostre entorn. “El nostre món acaba de trobar-se amb un altre”, que va dir Montaigne.

Editors i especialistes que han participat en el volum ‘Història mundial de Catalunya’, amb Borja de Riquer | Foto: Violeta Gumà

“L’aprofundiment dels fets particulars o concrets ens acosten als fets universals”, va remarcar Josep M. Salrach durant la presentació del llibre als mitjans de comunicació que va encapçalar Josep Ramoneda, president del Grup 62. Acabat de sortir del forn i d’arribar a les llibreries, serà presentat al públic general dilluns 26 de novembre al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) amb la intenció que el lector experimenti una nova manera de concebre la història. “És una selecció de dates que serveixen d’excusa per tractar fets que tenen transcendència històrica i manifesten que aquest país ha estat una cruïlla de civilitzacions al llarg de mil·lennis”, va explicar Borja de Riquer.

A Història Mundial de Catalunya, per tant, el lector podrà seleccionar els fets històrics que més li cridin l’atenció sense la necessitat d’haver de llegir la resta del llibre. “És un incentiu per fomentar l’hàbit de la lectura –va afegir de Riquer–, perquè cal oferir a la gent que té un bagatge cultural bàsic ofertes prou atractives i solvents perquè el discurs històric li arribi per uns camins diferents dels tradicionals”. Per primera vegada, seguint l’exemple de Patrick Boucheron a Hisoire Mondiale de la France i d’Andrea Giradina a Storia Mondiale dell’ Italia, la història no s’ha explicat per fascicles.

Cada episodi tracta, de forma aïllada, un fet determinant que va alterar l’esdevenir de Catalunya i que, alhora, permet situar el lector en l’essència del context històric internacional. “En un llibre com aquest no tenia sentit explicar tota la Guerra Civil, per exemple, sinó que el que hem fet ha estat seleccionar-ne el més important i rellevant”, destaca Borja de Riquer. D’una enorme llista de temes, per tant, ha estat complicat destriar només 124 episodis, escrits per noranta-quatre autors diferents. N’hi ha hagut molts que s’han quedat al tinter. A l’hora de confeccionar aquesta obra polifònica, s’ha fet una selecció dels millors especialistes en cada matèria i s’ha donat prioritat a la novetat, al descobriment, a l’originalitat i a les aportacions noves que hagin pogut fer els col·laboradors.

Milers d’anys en poques pàgines, com diu Miquel Molist. Història Mundial de Catalunya parteix de quatre capítols coordinats pel catedràtic de prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona que, des de les primeres societats caçadores i recol·lectores, repassen “moments clau de la prehistòria que encara tenen una actualitat vigent”. Per ordre cronològic, rigorós i didàctic, el lector anirà saltant d’època en època, passant per l’Empúries multicultural dels temps antics, pel govern de les comtesses durant l’alta edat mitjana, la tornada a Barcelona de Colom, les protestes de les filadores a l’edat moderna o, entre molts altres esdeveniments, el naixement de la premsa i la creació de l’opinió pública. Finalment, el llibre culmina amb l’últim concert de Raimon i la recent i singular declaració d’independència, que posa punt i final al període contemporani, el més extens i probablement convuls de la nostra rica història mundial.