Blanca Busquets. Una fugitiva que no ens deixa fugir

La fugitiva captiva, no sols per la recreació precisa i acurada de tota una vida, sinó també pel ritme que imprimeix la veu narrativa

Miracle Sala

Miracle Sala

Escriptora. Autora de 'La força de les paraules' (Cossetània) i del poemari il·lustrat La mort és molt bèstia (Tushita, 2018) i Piscolabis (2021).

En acabar de llegir La fugitiva (Proa), la darrera novel·la de Blanca Busquets, m’han vingut al pensament els versos que clouen la tragèdia sofocliana Èdip Rei: que cap vida pot ser tinguda per feliç (o infeliç) fins que no arriba al seu terme. En efecte, el destí reserva encara descobertes excepcionals per a la Mireia, la protagonista de l’obra de Busquets, malgrat els seus més de noranta anys. Diumenge 21 d’octubre a les 17h es presenta a la Vila del Llibre a Cervera.

Des del seu pis de Sarrià, on conviu amb cuidadores que menysté i vigila els veïns llogaters, l’àvia nonagenària ens relata la seva trajectòria, forjada a partir d’un episodi traumàtic de l’adolescència i les contínues escapades posteriors. La història està estructurada en tres parts i salta constantment del present al passat, de la ciutat a l’atmosfera rural de la Carena i altres escenaris on ha viscut (o fugit) la Mireia —com s’Agaró, Cadaqués o la presó—, prenent detalls i sensacions com a puntals per recosir la memòria: una piga, una ampolla de vi, l’olor de fusta, de perfum… A través d’aquest ventall de percepcions i petites coses, i un llenguatge proper —a vegades, també poètic— amb voluntat de calcar-ne l’oralitat i el pensament, ens situem de manera inevitable al costat de la Mireia, comprenem la causa de les seves accions i ens sorprenem, com ella, amb novetats d’última hora.

L’autora reconeix que ha triat aquest personatge principal (recuperat de la seva novel·la anterior, Jardí a l’Obaga), per construir una “dolenta” que serveixi també per entendre les raons del mal —“chercher les parents”, comenta, referint-se a la recerca dels orígens— i explicar que, rere la maldat, sempre podem trobar un punt de llum. La Mireia, de caràcter poc afable, solitari i rondinaire, ha tingut i té una relació complicada amb la majoria de gent del seu voltant. L’única persona que la tolera, que la fa sentir diferent i a qui ella respecta és la Sònia, la seva neta: el seu lligam reflecteix l’habitual bona sintonia entre els avis i la tercera generació.

La Sònia, l’observació des del balcó i un jardí molt peculiar —una obsessió que recorda a Mercè Rodoreda— són elements que permeten a la protagonista, ara que ja és “al final del camí”, tal com ella mateixa declara al primer capítol de la novel·la, “recapitular, perquè mira que n’he fet de grosses”. I a partir d’aquí ens conta la vida, a mode d’un Bildungsroman, marcada, no sols per les fugides, sinó també per les absències, desitjades o no, de persones importants. Assistim a la seva infància i creixement, maduresa i adaptació per sobreviure i un darrer tram de reflexió que culminarà en actituds i esdeveniments transcendents. Els espais, tal com ens revelen els títols de les tres parts de l’obra —la casa de la vergonya, el castell de l’oblit i el jardí al sol— són fonamentals i mostren l’evolució del personatge, de la foscor a la llum.

A banda de considerar el perquè d’una idiosincràsia, amb secrets particular o col·lectius que poden justificar una vida, la novel·la de Busquets presenta també altres fronts temàtics: la dicotomia entre el món de pagès i els estiuejants de Barcelona, els rumors públics i l’anonimat, la mentida i la veritat, l’austeritat i l’ambició, la solitud i les pressions de l’entorn, l’amor, la violència, els abusos i privilegis —sovint i malauradament, encara vigents— de massa homes sobre les dones: “Les misèries humanes són coses que han de resoldre les dones”, constata la Mireia en un moment de l’obra.

La fugitiva captiva, no sols per la recreació precisa i acurada de tota una vida, sinó també pel ritme que imprimeix la veu narrativa des de la primera pàgina i que creix, a voltes tornant-se trepidant, a mesura que anem avançant pels capítols. Atrapa la nostra curiositat com a lectors, ens convida a entrar al pis de la Mireia i descabdellar la seva història personal amb els sentits ben desperts, assaborint-ne cada detall, cada record, cada sensació, secret o descoberta, com si fos la nostra.

Podeu comprar La fugitiva de Blanca Busquets al portal llibreter Libelista

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació