Blanca Busquets. Una fugitiva que no ens deixa fugir

3.02.2018

En acabar de llegir La fugitiva (Proa), la darrera novel·la de Blanca Busquets, m’han vingut al pensament els versos que clouen la tragèdia sofocliana Èdip Rei: que cap vida pot ser tinguda per feliç (o infeliç) fins que no arriba al seu terme. En efecte, el destí reserva encara descobertes excepcionals per a la Mireia, la protagonista de l’obra de Busquets, malgrat els seus més de noranta anys. Diumenge 21 d’octubre a les 17h es presenta a la Vila del Llibre a Cervera.

Blanca Busquets

Des del seu pis de Sarrià, on conviu amb cuidadores que menysté i vigila els veïns llogaters, l’àvia nonagenària ens relata la seva trajectòria, forjada a partir d’un episodi traumàtic de l’adolescència i les contínues escapades posteriors. La història està estructurada en tres parts i salta constantment del present al passat, de la ciutat a l’atmosfera rural de la Carena i altres escenaris on ha viscut (o fugit) la Mireia —com s’Agaró, Cadaqués o la presó—, prenent detalls i sensacions com a puntals per recosir la memòria: una piga, una ampolla de vi, l’olor de fusta, de perfum… A través d’aquest ventall de percepcions i petites coses, i un llenguatge proper —a vegades, també poètic— amb voluntat de calcar-ne l’oralitat i el pensament, ens situem de manera inevitable al costat de la Mireia, comprenem la causa de les seves accions i ens sorprenem, com ella, amb novetats d’última hora.

L’autora reconeix que ha triat aquest personatge principal (recuperat de la seva novel·la anterior, Jardí a l’Obaga), per construir una “dolenta” que serveixi també per entendre les raons del mal —“chercher les parents”, comenta, referint-se a la recerca dels orígens— i explicar que, rere la maldat, sempre podem trobar un punt de llum. La Mireia, de caràcter poc afable, solitari i rondinaire, ha tingut i té una relació complicada amb la majoria de gent del seu voltant. L’única persona que la tolera, que la fa sentir diferent i a qui ella respecta és la Sònia, la seva neta: el seu lligam reflecteix l’habitual bona sintonia entre els avis i la tercera generació.

La Sònia, l’observació des del balcó i un jardí molt peculiar —una obsessió que recorda a Mercè Rodoreda— són elements que permeten a la protagonista, ara que ja és “al final del camí”, tal com ella mateixa declara al primer capítol de la novel·la, “recapitular, perquè mira que n’he fet de grosses”. I a partir d’aquí ens conta la vida, a mode d’un Bildungsroman, marcada, no sols per les fugides, sinó també per les absències, desitjades o no, de persones importants. Assistim a la seva infància i creixement, maduresa i adaptació per sobreviure i un darrer tram de reflexió que culminarà en actituds i esdeveniments transcendents. Els espais, tal com ens revelen els títols de les tres parts de l’obra —la casa de la vergonya, el castell de l’oblit i el jardí al sol— són fonamentals i mostren l’evolució del personatge, de la foscor a la llum.

A banda de considerar el perquè d’una idiosincràsia, amb secrets particular o col·lectius que poden justificar una vida, la novel·la de Busquets presenta també altres fronts temàtics: la dicotomia entre el món de pagès i els estiuejants de Barcelona, els rumors públics i l’anonimat, la mentida i la veritat, l’austeritat i l’ambició, la solitud i les pressions de l’entorn, l’amor, la violència, els abusos i privilegis —sovint i malauradament, encara vigents— de massa homes sobre les dones: “Les misèries humanes són coses que han de resoldre les dones”, constata la Mireia en un moment de l’obra.

La fugitiva captiva, no sols per la recreació precisa i acurada de tota una vida, sinó també pel ritme que imprimeix la veu narrativa des de la primera pàgina i que creix, a voltes tornant-se trepidant, a mesura que anem avançant pels capítols. Atrapa la nostra curiositat com a lectors, ens convida a entrar al pis de la Mireia i descabdellar la seva història personal amb els sentits ben desperts, assaborint-ne cada detall, cada record, cada sensació, secret o descoberta, com si fos la nostra.

Podeu comprar La fugitiva de Blanca Busquets al portal llibreter Libelista