Blai Bonet, el poeta colgat

31.01.2013

Aquest 21 de desembre passat feu quinze anys de la mort del poeta illenc Blai Bonet. L’efemèride passà sense gaire pena ni glòria potser perquè hi havia anunciada la fi del món o potser perquè quinze anys no són suficients per ubicar certs poetes al lloc que els pertocaria. En tot cas, el col·lectiu Pèl Capell, al capdavant de la revista del mateix nom, s’encarregà d’homenatjar-lo al seu darrer número.

Tot i que la numeració és merament orientativa ―varen començar pel número 264―, amb la darrera publicació, la 17, tanquen un petit cicle ja que ja encetaren amb el poeta de santanyí.  Gairebé 80 pàgines curulles de textos, fotografies i fragments de cartes i altres escrits inèdits del propi autors s’intercalen amb estudis, comentaris d’obra i noves creacions inspirades en l’obra bonetiana.

La poeta i professora Margalida Pons fa un estudi extens dels dietaris del poeta. Parla d’aquella seva mirada esbiaixada i amplificada en boca d’altres autors, dels manlleus que feia Blai Bonet dels mestres i de l’escriptura densa amb què diu la Vida, carrega la mirada i explora el cos a través dels sentits com excitats per la salabror damunt la pell nua vora el mar. Xavier Pla, de la Universitat de Girona, fa la comparativa de la novel·la El mar amb els manuscrits que hi ha  de l’obra, tenint en compte el procés de censura i reescriptura que passà fins a esdevenir la novel·la que avui coneixem. L’article analitza amb lupa alguns fragments significatius del text o ens fa descobrir, perplexos, com l’escriptura i la repetició ― podríem dir gairebé “antiliterària”― de mots és la causa de bona part del magnetisme de l’obra. El teatre també hi és present. No tan sols hi ha més d’una referència i un article sobre l’obra de teatre Parasceve sinó que també hi trobem, en exclusiva, un petit text teatral inèdit Oficis de carrer que homenatja els oficis estretament lligats al poble, com el d’escorxagibrells o cordador d’olles,  i que ja s’han perdut del tot.

Però això no és tot. Els prismes amb els que es pot mirar l’extensa obra de Bonet són diversos: des de la plasticitat de les imatges cinematogràfiques fins als records directes dels qui visqueren i compartiren part d’aquest esguard intens del poeta. Antoni Artigues, Joan Perelló o Miquel Pons, entre d’altres, hi diuen la seva  i ens apropen al poeta fragmentari, curull d’imatges potentíssimes; el poeta dels escrits que basculaven entre les lliçons morals, la recerca de l’explicació del mal i la cremor de la carn, el sexe i les entranyes obertes a la vida.

La revista Pèl Capell. Exili Interior, anteriorment venuda i presentada al recent desaparegut Espai Mallorca, aquest cop, es presentarà a l’Orinal (Obrador de Recitacions I Noves Actituds Literàries) del bar Horiginal i serà aquest dimecres 30 de gener a 2/4 de 9 del vespre.  Tres membres del col·lectiu Pèl CapellJoantomàs Martínez, Lucia Petrelli, Pau Vadell― hi seran per explicar-nos-ho. I per acabar-ho d’adobar també hi haurà Sebastià Portell, un dels col·laboradors d’aquest número de la revista,  i del grup de músiques psicofòniques, grotescomodals i pitagòricocabareteres   “El cogombre perplex”.  Tot plegat un petit homenatge al poeta a les terres del Principat, on tant temps visqué, i, malgrat l’exili, també sentí com a casa seva.