Big Draw: amb la llum també es dibuixa

26.10.2018

“Es pot dibuixar amb qualsevol cosa. Amb la música, o amb la llum, com feia Picasso”, diu Emmanuel Guigon, director del Museu Picasso de Barcelona, cor del Big Draw, la celebració del dibuix que viurà la seva novena edició aquest diumenge. De les onze del matí a les set de la tarda, Barcelona agafarà el llapis i traçarà. Colors, rostres i gargots.

Un home dibuixa. | Foto: Big Draw

Som a la roda de premsa de presentació del Big Draw. Per a Joan Subirats, comissionat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, el Museu Picasso és “l’ànima de la iniciativa”. La pinacoteca va impulsar-lo el 2010 en el marc del projecte ‘The Big Draw’, promogut per l’associació britànica homònima. De moment, aquesta festivitat del traç també se celebra al Regne Unit, Alemanya, Itàlia, Suècia i els Països Baixos. A Barcelona, el Big Draw ja és una proposta cultural consolidada, “acollida per tota mena de públics”, “desbordant el marc del museu”. El barri gòtic ha quedat petit. Subirats destaca aquest “salt de dimensió”: “El Big Draw ha anat prenent cos entorn del museu i hem aconseguit que s’acabi estenent per tot Barcelona”.

En aquesta edició, són cinc els nuclis museístics (Museu Picasso, Fundació Joan Miró / Museu Nacional d’Art de Catalunya, MACBA, Museu de Ciències Naturals (Parc del Fòrum) i Museu del Disseny), 28 les entitats participants i tres els districtes involucrats (que sumen sis barris). En total, una quarantena de tallers. “Hem ampliat notablement la iniciativa, amb tallers que transcendeixen el dibuix clàssic, com el d’Agustí Fernández i Núria Andorrà, on la música és un dels elements centrals”, afegeix Subirats.

Guigon, al seu torn, destaca “la universalitat” del dibuix, “una pràctica intemporal”. “Qualsevol gargot”, diu, “a la vora d’un de Rembrandt o Giacometti és el mateix, la mateixa realitat”. El dibuix, “pour tous et par tous”, “per a totes les categories socioeconòmiques de públic”. “El Big Draw és un pastís compartit”, sintetitza. “A més”, continua, “hem assolit una sinergia entre museus i barris”. En aquest sentit, Guigon subratlla el trencament de les costures del museu: “No és només un lloc d’exposició”.

Anna Guarro, mestra de cerimònies del festival, va ocupar-se de fer un retrat diagonal del programa. “El Big Draw és un projecte que es teixeix amb les energies de noms establerts i noms emergents”, diu. La jerarquia no domina la programació. Guarro ressalta els tallers més clàssics, com els de Jordi Colomer i Mar Saiz, amb d’altres de més innovadors, que seria el cas dels tallers d’Anna Anglès (dibuixar en la foscor) i Jara Llagostera (guarnir parets a través de la tècnica paste-up, que recorda l’últim experiment d’Agnès Varda). Guarro segueix amb la proposta de l’artista visual Zulema Galeano, que oferirà un taller de fons històric: ens descobrirà “el món de les dones artistes”. Els visitants-dibuixants les hauran de retratar per afegir-les a un altar que les faci visibles. També és suggestiu el que passarà al MNAC, on els estudiants de Belles Arts de La Llotja seran els conductors d’un taller: haurem de crear un mega-gif a partir de senzills dibuixos. I també en aquest punt –a la Sala Oval del museu, concretament–, l’il·lustrador Perico Pastor es passarà nou hores dibuixant per acabar obtenint “el dibuix més gran de la història de la ciutat”. Parelles ballant en blanc i negre en un envelat únic: el Palau Nacional. Just aquí sota, podeu veure una fotografia dels assajos (cedida per Pastor a Núvol).

Podeu consultar tota la informació del Big Draw clicant en aquest enllaç.

Perico Pastor prova i assaja “el dibuix més gran de la ciutat”. | Foto: Perico Pastor