Biblioteques i llibreries, un objectiu comú

12.04.2016

El passat dimecres 6 d’abril es va donar per finalitzada la 10a Escola d’Hivern de Biblioteca Pública. A mi, personalment, m’ha deixat un sabor un xic agre. A l’anterior sessió ens havíem dividit per grups: Serveis, Continguts, Professionals i Comunitat. Just arribar a la Facultat ens vam agrupar, novament, i vam treballar sobre la solució que havíem consensuat virtualment. Seguint amb la dinàmica de les sessions ens va tocar fer un prototipatge, és a dir, la creació d’un model visual per a poder explicar a la resta de companys quin repte teníem i quina solució —idea o projecte— havíem cocreat per a resoldre’l. Cal dir que em vaig reafirmar en el fet que la capacitat creativa dels professionals de biblioteca pública és molt alta. Tots i totes vam plasmar —amb plastilina, esbossos, il·lustracions, colors, paraules…— en el full en blanc la nostra idea. I ho vam fer molt bé.

Una biblioteca | Foto: Pixabay

Una biblioteca | Foto: Pixabay

Després d’esmorzar va haver-hi un diàleg a tres bandes sobre Participació, interacció i comunitat: reflexions crítiques des de la llibreria i els mitjans amb Roger Palà del mitjà digital El Crític i Xavier Vidal de la llibreria Nollegiu i La Juanita, moderat per Lluís Agustí, professor de la Facultat. Tot i que vaig escoltar algunes veus que comentaven que els costava veure la relació entre aquestes dues empreses i la biblioteca crec que en vam poder extreure idees molt interessants. Aquí en deixaré algunes:

Participar, participació, participo són paraules bones: Fer als usuaris partícips en el desenvolupament de qualsevol projecte és necessari i hauria d’esdevenir normal

La participació com a instrument no com a objectiu: la participació o el procés participatiu ha d’anar orientat a un repte. Volem saber què volen els nostres usuaris però… per a fer què?

La comunitat com a motor: La nostra comunitat és el pal de paller de moltes coses. Sense usuaris la biblioteca no existiria. Hem de vincular-los i vehicular-los en el dia a dia dels nostres equipaments. Per exemple, amb espais de trobada. En Roger Palà posava com a exemple les assemblees de subscriptors on tothom hi diu la seva i en Xavier Vidal els espais de lectura en veu alta.

La transparència com a eix de confiança i de retorn: Per a generar confiança cal ser transparents. Què necessitem? Com ho gastem? Què farem? Si en qualsevol procés participatiu hi ha ombres generarem desconfiança i amb desconfiança els usuaris no se sentiran còmodes per a participar-hi.

La llibreria com a servei social: La paraula llibreria la podem intercanviar per periodisme (en el cas de Crític) o biblioteca (en el nostre sector). Els que ens dediquem al món de les biblioteques públiques entenem que el valor social ha de ser mesurable (ROI) i no qüestionat. La sostenibilitat de les biblioteques valorada, exclusivament amb els indicadors econòmics i quantitatius, és un error.

L’objectiu és comú: Cal entendre que les llibreries i algun tipus de periodisme tenen molt en comú amb les biblioteques, ja que el que ens interessa és crear un públic lector i crític. Per tant, hem de buscar sinergies i establir lligams per a abraçar un marge de població cada cop més gran.

Després de dinar vam retrobar-nos per a fer la presentació de les conclusions dels grups de treball. Realment complicat. Amb una hora havíem de presentar una multitud de grups. Amb un marge de temps d’entre 3 i 5 minuts alguns presentàvem de viva veu i d’altres ens ho van explicar els professionals que ens acompanyaren en cada un dels àmbits. Pinzellades que no van donar per més. Va quedar clar —com a mínim a mi— que els bibliotecaris som creatius, imaginatius, persistents però que encara ens queda camí per recórrer i debats que entomar. Potser ens falta risc o, moltes vegades, ens aturem davant les portes dels nostres Ajuntaments quan ens diuen que no hi ha diners o que tornem la setmana que ve. Volem equipaments laboratori, nous canals per apropar-nos als usuaris, biblioteques sense parets, volem oferir blocs col·laboratius, formació per la gent gran, implicar la realitat augmentada en la gestió de continguts, compartir amb experts el desenvolupament de projectes a la biblioteca, cocrear amb els joves, etc. Fins i tot ens vam atrevir a projectar la bona líder en la gestió de la biblioteca. Em quedo, realment, amb la motivació de tots i totes les professionals. Es nota que ens agrada la feina que fem i perquè la fem.

Per acabar, vam tenir una taula de cloenda que sota el títol: I les administracions com ho estan treballant? La Marta Cano, Gerent del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i Carme Fenoll, Cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya van contestar algunes preguntes que els feia Manel Muntada de cumClavis. Ens van parlar de com la Gerència o el Servei de Biblioteques han fet partícips els professionals, és a dir, a nosaltres. Alguns buscàvem resposta a l’estadi posterior, és a dir, l’usuari final però alguns temes van donar per molt:

Canviar allò que és a les nostres mans: Malauradament hi ha coses que no podrem canviar. Si el nostre Ajuntament no és procliu als processos participatius ens costarà moltíssim desenvolupar-ne un. Els bibliotecaris som de “picar pedra” però hi ha vegades que ens trobem amb murs gairebé infranquejables. Se’ns va instar, per tant, a realitzar canvis en el desenvolupament dels nostres equips de treball cap a un àmbit més participatiu. Hi estic totalment d’acord però cal entendre que no és només un canvi màgic sinó que implica un canvi de percepcions —d’estructures mentals, diria jo— i formació continuada. Fins i tot, faria una pregunta: estem preparats els professionals per a treballar d’aquesta manera? I encara diria més, estem preparats com a ciutadans per a participar d’aquesta manera?

Les persones són l’actiu real de les organitzacions: Marta Cano va parlar de nosaltres. 1.400 professionals a la Xarxa de Biblioteques de la Diputació signifiquen molts coneixements. Cal aprofitar-los amb relacions, vincles i posades en comú, per exemple, mitjançant els múltiples Grups de Treball. Aquesta participació genera confiança, reconeixement i apoderament, paraules importants en la gestió d’equips de treball. Carme Fenoll va parlar del projecte 360º, una iniciativa on personal que està a la gestió més tècnica i apartada del dia a dia de la biblioteca passi a treballar un cop al mes al peu del canó. D’aquesta manera s’agafen dades i imputs importants del dia a dia dels professionals

Cal controlar les expectatives de qualsevol procés participatiu: Hem de ser francs. Què farem? Si un projecte d’aquestes característiques no està ben fet o ben portat és molt negatiu, ja que trenca expectatives i, molt possiblement, generi una pèrdua d’usuaris important. Cal ser curosos i comunicar molt bé fins on podem arribar i què esperem d’aquesta participació.

Participació voluntària: sembla que sigui un epítet però és necessari tenir-ho clar, ja que només d’aquesta manera generarem autoestima —jo ho valc—, generositat —puc aprendre molt dels demés i els altres de mi— i confiança —m’estan donant espai per a participar.

Per a acabar, la Carme va deixar anar una bomba. A partir d’un estudi que es publicarà en breu i després d’haver enquestat 1.200 no-usuaris, la gran majoria valoraven molt bé el servei però un 37% comentaven que no anirien a la biblioteca sota cap concepte. Caldrà llegir molt bé aquest estudi, buscar reptes, prototipar i crear solucions. Ei! Amb post-its, evidentment.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. “Carme Fenoll va parlar del projecte 360º, una iniciativa on personal que està a la gestió més tècnica i apartada del dia a dia de la biblioteca passi a treballar un cop al mes al peu del canó.”

    “Per a acabar, la Carme va deixar anar una bomba. A partir d’un estudi que es publicarà en breu i després d’haver enquestat 1.200 no-usuaris, la gran majoria valoraven molt bé el servei però un 37% comentaven que no anirien a la biblioteca sota cap concepte.”

    Autors anglosaxons han anomenat com els quatre genets de l’apocalipsi de la biblioteca: despesa insostenible, fonts d’informació alternatives (Google …), descens en l’ús i noves demandes dels usuaris (tractat a l’assignatura Research Methods, del professor Angel Borrego). Les fonts alternatives i noves demandes dels usuaris va lligat al descens en l’ús, que evidencia la “bomba” final de la Carme. Si no hi ha usuaris no hi ha diners, i si no hi ha diners, tots els projectes no passen de ser projectes. Jo mateix com a potencial emprenedor -forçat- també tinc molts projectes, però em trobo impotent per a dur-los endavant. La realitat és que no hi ha oposicions per a biblioteques ni es contracte personal nou, només es redistribueix l’existent. En aquest sentit, el projetce 360º no trobo que millori en absolut la situació.