Bi-ba Pig Demont

15.06.2018

Ni Màxim Huerta, ni el vaixell Aquarius, ni Lopetegui, ni una moció de censura esbojarrada semblen capaços d’eclipsar la presència de Carles Puigdemont als mitjans. El Molt Honorable –i exiliat– President segueix ocupant les pàgines dels diaris, tot i que els darrers esdeveniments sociopolítics d’àmbit nacional han sigut d’infart cardiovascular. Aquesta vegada,  però, no ha estat del tot culpa seva.

Logo de Pig Demont

Una empresa de venda d’embotits ha emprat el nom Pig Demont, i això ha molestat a en Carles. No cal ser cap expert en disseny gràfic per arribar a la conclusió que el porc que surt a la web –amb cabell negre i ulleres– pretén ser una paròdia i caricatura de l’expresident. La resposta fulminant, per part de l’al·ludit, ha estat denunciar-ho al·legant vexació i humiliació. El propietari de la botiga de pernils ha contestat, com a defensa, que la seva intenció no era molestar ni ofendre ningú, i s’ha limitat a explicar que el nom es deu a la combinació políglota de Pig –porc– i demont –de muntanya–.

Per descomptat, les xarxes no han trigat a incendiar-se. Un cas en concret m’ha cridat l’atenció: Pablo Echenique, diligent de Podemos, ha formulat a Twitter en relació al cas: “¿Si le hubiera puesto coleta al cerdo se enfadaría @Pablo_Iglesias_? Estoy seguro de que no”. Estimat Pablo Echenique, amb tots els respectes del món: Pablo Iglesias s’ho hauria pres de conya bàsicament perquè no està reclòs a Alemanya, amb la meitat del seu govern a presó i lluny de casa seva. Pregunta-li a Iglesias sobre la finca, a veure quin sentit de l’humor li surt. I que consti que no pretenc victimitzar ningú. Senzillament dic que a mi, gaudint d’una privilegiada zona de confort polític, també em faria gràcia tot. Ah, i no oblidem que sentit de l’humor ja en tenim. Quan va sortir la cançoneta Bi-ba-Butzemann vam riure tots. Tots excepte algun il·luminat que devia voler acusar els dibuixos animats d’adoctrinament, és clar.

La premsa catalana, per la seva part, també s’ha fet ressò de la notícia de manera un pèl sensacionalista. Però, per què tant d’enrenou? Molts protestem quan les portades de revistes satíriques són censurades, o quan els rapers que escriuen versos radiografiant el país són tancats o obligats a marxar. Per què ara tanta indignació? Era necessari una denúncia? Calia tant soroll per un nom d’un pernil que fa al·lusió a un nom d’un president de la Generalitat? No soc qui per respondre a això. Penso que Puigdemont té dret a portar-ho als tribunals. Però també crec, encara que em sembli desafortunat, que un té dret a posar-li el nom que li roti a la seva empresa.

Mal que ens pesi, aquest cas no deixa de ser un joc de nomenclatura. Potser de mal gust, estem d’acord, però siguem coherents: si els de VOX poden sortir a dir bajanades neonazis amb la Laura Rosel en prime time d’un dissabte nit –i això forma part de la llibertat d’expressió–, qui som nosaltres per prohibir el nom d’una marca de pernils? Ah, i per cert: la casa d’embotits també té un tipus de vi escumós que es diu Rufian. No sé si serà tan justicier i autèntic com en Gabriel, però no ens ha de molestar. De la mateixa forma que no hauria de passar res si un dia qualsevol decideix anomenar Rivera a un feix de cocaïna. Tot humor i alegria. Jo sempre he pensat a formar un grup de trap i batejar-lo amb el nom de Major Trapero. Però vist com està la cosa, m’esperaré que aquest gènere passi de moda i tornem a dir als pernils com sempre: o York o salat.