Bertolucci i Haneke a l’estiu de l’Ateneu

4.07.2018

Calor, copa i cinema al carrer Canuda. Plantats a l’estiu, l’Ateneu Barcelonès relaxa el ritme. Els debats i les presentacions rebaixen a favor de les activitats pròpies de la belle saison i el cinema a la fresca és l’aposta de l’Ateneu per aquest juliol. De la programació estiuenca han caigut les propostes teatrals i musicals que s’oferien en anteriors temporades. Aquest any, el setè art ho ocupa tota l’agenda.

‘The Dreamers’ de Bernardo Bertolucci. |

El cicle ‘Juliol a la fresca’ va començar aquest dimarts passat amb la projecció de Searching for Bobby Fischer, del director nord-americà Steven Zaillian (el guionista de La llista de Schindler). La resta de sessions fílmiques s’esdevindran durant els següents quinze dies, en què es podran veure La família BélierEls somiadors i La cinta blanca. Totes les pel·lícules es projectaran en versió original subtitulada en català o castellà segons disponibilitat. Cap dels tres films que queden per veure són rebutjables i totes les projeccions seran gratuïtes.

La famlía Bélier (La famille Bélier), del francès Eric Lartigau, ens endinsa en la realitat d’una nissaga de pares i fills sordmuts. Bé,  ho són tots (pare, mare i fill gran) menys la Paula, la filla adolescent. I això és el que enreda la trama: ella, que té les capacitats auditiva i oral intactes, resulta ser un prodigi del cant, un talent que als seus consanguinis els és impossible valorar. La pel·lícula té el deix de les comèdies de ‘campanya francesa’, plena de bèsties, vi i formatges, però això no la fa un producte adotzenat. Lartigau treballa amb naturalitat, humanisme i senzillesa les discapacitats de la família i la resposta que els dóna la Paula. En aquest sentit, també és remarcable el treball modelic i no pas senzill dels actors: Louane EmeraFrançois Damiens i Karin Viard, els protagonistes. La pel·lícula va sumar set milions d’espectadors a França. I us asseguro que són set milions prou justificats. La projecció serà el dia 10.

Els somiadors (The Dreamers) va ser el retorn triomfal de Bernardo Bertolucci a sales i festivals després L’assedio (1998). El 2003, el director italià presentava la pel·lícula a la Mostra de Venècia, on era rebuda com “un brillant retorn al Maig del 68”. I és que la revolta francesa, Bertolucci ja l’havia previst a Prima della rivoluzione (1964), una de les seves primeres obres. El director, però, no només la va olorar, també la va viure de primera mà. Diguem que va conèixer el París insurrecte amb tota la profunditat que permet el rol de cineasta de culte a França. Però tot i així, l’origen d’Els somiadors està en la  novel·la The Holy Innocents de l’escocès Gilbert Adair, que, de fet, és el guionista del film. Bertolucci es limita a posar en escena el guió i ho fa amb solidesa i bon gust. La trama, breument resumida, ens presenta un ménage à trois compost de dos germans enfrontats (Louis Garrel i Eva Grren) i una tercera presència (Michael Pitt) que ho destarota tot. La pel·lícula expel·leix sexe, dubtes, pertorbacions i una gran bellesa plàstica. La banda sonora també és destacable (de Jimi Hendrix a Françoise Hardy). La projecció serà el dia 12. 

Els ‘Juliols a la fresca’ acabaran amb la brutal La cinta blanca (Das weisse band). Michael Haneke, des de la seva primera pel·lícula (El setè continent, 1989), indaga en els amagatalls i les zones fosques de la societat europea. La cinta blanca és un pas endavant en aquesta aproximació. En aquesta pel·lícula, premiada a Cannes  el 2009 amb la Palma d’Or, el director austríac viatja fins a les vigílies de la Primera Guerra Mundial i se submergeix en un petit poble protestant del nord d’Alemanya per elaborar un estudi minuciós sobre les arrels del mal, que creixen en un ambient oprimit per l’ordre i les aparences. Haneke, subtilment i gradualment, remou l’espectador amb un relat en què s’intueix la penetració de l’horror, un horror en el qual ressonen genocidis posteriors com la Xoà. Som davant d’una pel·lícula estremidora: per la seva trama, per la reflexió del director i per la bellesa d’un blanc i negre aclaparador. La projecció serà el dia 17.

 I un apunt final: el títol de ‘Juliol a la fresca’ és enganyívol. La família Bélier sí que es podrà veure al jardí de l’Ateneu. Les projeccions d’Els somiadors i La cinta blanca es faran a la Sala Oriol Bohigas atesa la durada notable de les dues pel·lícules. La fresca serà la que permetin els aparells d’aire condicionat.