Bernardo Atxaga es manifesta sobre la situació catalana

6.10.2017

Bernardo Atxaga ha rebut a Girona el premi LiberPress de Literatura 2017, que concedeix l’Associació LiberPress i la Diputació de Girona. L’escriptor basc s’ha manifestat sobre la situació catalana després del referèndum de l’1 d’octubre, reivindicant la creació d’un tercer espai entre independentistes i unionistes. Podeu escoltar les declaracions que ha fet a Núvol en aquest àudio.

Bernardo Atxaga rep el premi LiberPress de Literatura 2017 de mans del President de la Diputació de Girona, Pere Vila

La visió de Bernardo Atxaga sobre la qüestió catalana no diríem que és única però si prou particular si la comparem amb el vaivé d’opinions d’aquests últims dies. Com si, una mica, tragués l’anàlisi -la possible solució- del pou literari que alimenta algun dels seus mons imaginaris.

Atxaga advoca per trobar una terra de diàleg intermèdia. “Un tercer espai”, l’anomena ell: “Ja sé que des de molts cantons es tracta de desprestigiar aquest tercer espai amb termes tan geomètricament absurds com l’equidistància. Com si poguéssim mesurar les actituds humanes, com si existís un metre per calibrar-les. No tenim aquest metre. Però el que sí que hi ha és aquest tercer espai. L’espai de les persones, per exemple, que han pogut anar a les manifestacions dels últims anys, com sé que hi han anat antics companys meus de la facultat, però que, tanmateix, volien expressar que no estaven a favor del que ara s’anomena independentisme. Aquesta gent està en aquest tercer espai”.

L’espai que proposa, diu, ha de contenir un element primordial -el temps- que marqui els passos per poder parlar de tot, és a dir, dels “factors incomptables” que influeixen la vida de les persones i de la societat. L’escriptor llança un missatge de serenor: “S’ha de tenir temps per poder parlar d’aquests factors incomptables. En aquests moments, no s’han de crear allaus. El que cal és un tercer espai temporal. Si fos una persona amb una responsabilitat pública, buscaria terminis, tractaria de mirar el futur i seccionar-lo a terminis que servissin per matissar, per parlar, per no caure en un totum revolutum”. Creu, doncs, que els catalans “necessiten terminis” malgrat que posar-hi temps no sigui “heroic” i recorda una frase de Kafka que té com a lema: “Les grans paraules sempre duen grans catàstrofes”. “No ens emborratxem amb grans paraules. Molts bascos se’n van emborratxar i ha estat, per a la gent de la meva edat, un dels majors pesos de la nostra vida”.

Pel que fa a aquests importants i nombrosos factors que haurien de començar a debatre’s, l’autor d’Obabakoak considera el següent: “Mai voldria estar amb un nacionalista classista, que en conec molts al País Basc. Sí que em reuniria, però, amb un nacionalista que defenses les coses reals. L’educació i la llengua, per exemple”. En aquest sentit, és clar: “Sempre tornem a la vida quotidiana, no hi ha una altra terra per a nosaltres”.

En un pla més polític, Atxaga diu que voldria arribar d’aquí a “cinc, deu anys” a una terra que fos aquest tercer espai que suggereix, on tot fos molt més equilibrat. Actualment, opina, “l’equilibri no és estable”. “Tota la història dels governs de Madrid, amb els seus governants amb bigoti o sense bigoti, amb els seus reis amb casc o sense casc, no aporta gairebé res a l’estabilitat. És normal que la perifèria vagi solta, incòmoda”. I no parla solament de “la nostra perifèria” -Catalunya i el País Basc- sinó que amplia el concepte a altres rodalies “històricament i culturalment” definides. El factor Madrid és un factor de desequilibri, “estrany i borbònic ara”. Aquí “l’epicentre està més difós” perquè aglutina “l’extrema esquera i gent democristiana”. Entre aquests dos pols, hi situa el tercer espai. Un tercer espai que “existeix però és complex” i on “costarà d’arribar-hi”.

I conclou l’anàlisi amb una crítica a qui consideri el tercer espai una proposta equidistant: “A qui això en digui equidistància és perquè és un fanàtic. Com han estat fanàtics tots els qui al País basc ens han acusat d’equidistants, com si tinguessin regla i cartabó per saber que és el que queda a la mateixa distància”.

Bernardo Atxaga ha estat distingit amb el premi LiberPress pel conjunt de la seva obra literària feta amb originalitat, riquesa, sensibilitat i enginy, en la qual ha tractat amb tendresa i duresa alhora temes com la Guerra Civil, ETA, la transició democràtica i la vida dels homes i dones d’un País Basc rural, treballador i diferent, i ha insistit en la memòria social col·lectiva, amb tolerància, humanitat, bondat i valentia. És un escriptor únic que ha conquerit l’atenció de lectors de totes les llengües i cultures des d’una literatura diversa i compromesa amb els valors de la llibertat i la dignitat humana.

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. Ha trobat la cuadratura del cercle.Quant ha d’haver rumiat aquest home,per trobar les paraules precises per no dir res.