Jordi Sabata: “El Rèquiem té una pàtina teatral que la fa atractiva”

7.07.2015

Jordi Sabata, director del Cor de Cambra de l’EMM de Berga, parla amb Núvol sobre els concerts que oferiran al FeMAP el dia 11 a l’Església de Sant Vicenç d’Esterri d’Àneu a les 21.30 h, i el 12 a l’Església Mare de Déu de Ribera, a La Pobla de Segur, a les 19.00 h. Interpretaran el Rèquiem de Mozart.

Alumnes de l'Escola de Música de de Berga

Alumnes de l’Escola de Música de de Berga

Aina Vega: Quina ha estat la seva activitat professional més rellevant?

Jordi Sabata: La meva dedicació musical, tot i que vaig començar a estudiar als set anys, com molts, i vaig acabar sent enginyer tècnic de telecomunicacions, no va ser plenament enfocada a ser professional en el camp fins al moment que vaig entrar a formar part del Cor de Cambra del Palau de la Música. En aquell moment vaig decidir dedicar-m’hi amb intensitat i vaig cursar el grau professional en cant clàssic a l’Escola Superior de Música de Catalunya. La meva activitat professional com a cantant de cor, doncs, ha estat bàsicament dins l’activitat del propi Cor del Palau. Com a solista, he realitzat diverses actuacions arreu, i recentment vaig ser seleccionat pel programa de joves promeses LIFE Victoria de la Fundació Victòria dels Àngels on he treballat en diverses ocasions amb l’Orquestra Simfònica del Vallès actuant en sales de concerts com l’Auditori o el Palau de la Música. Tot i així, actualment, la meva activitat professional se centra bàsicament en les tasques de professor de cor i banda de l’escola de música de Berga, de la qual sóc també secretari acadèmic i des de la qual estem treballant intensament en la creació del Conservatori de Música dels Pirineus, que entrarà en funcionament el proper curs.

AV: Quin és l’ideari del Cor de Cambra de l’EMM de Berga?

JS: La coral de l’Escola Municipal de Música de Berga és una formació que inicialment no estava integrada al centre però que s’hi va adscriure a partir de l’any 1987. Així doncs, i des d’aquell moment, la funció principal del cor va passar a ser oferir una formació en el camp del cant coral amb la màxima exigència i l’obtenció dels millors resultats possibles. Això ho fem proposant repertoris que per un cor d’una escola sovint resulten arriscats, però ens permeten que els alumnes del centre tinguin oportunitats educatives el màxim de reals possible. I aquesta és la política de l’escola en general: oferir el màxim d’oportunitats formatives i concerts als seus alumnes que els enriqueixin i que els permetin, si es el cas, decidir si la música es pot convertir en una sortida professional per a ells.

Cal destacar que, tractant-se d’un cor d’una escola, els seus membres són molt variables d’un any per l’altre o, fins i tot, d’un quadrimestre per l’altre i, per tant, la tasca és sovint complexa. El cor, seguint la vocació de servei públic que òbviament té el centre, està format per persones d’edats i professions diverses i això permet tenir un grup amb un intercanvi d’experiències molt gran.

AV: Què vol aconseguir amb els seus cantaires?

JS: El treball concret que fem amb el cor està enfocat, bàsicament, al coneixement de part del vast repertori coral que existeix. En els darrers anys, i potser cal reconduir-ho, el cor ha treballat molt sovint amb orquestres i això fa que la música de cambra hagi quedat una mica en segon terme. L’objectiu, però, continua sent que coneguin un cos de repertori important i que el valorin i, per tant, puguin desenvolupar un criteri interpretatiu que els permeti gaudir i, també, valorar la interpretació de les obres que escolten habitualment.

AV: Quina peculiaritat tenen el Cor de Cambra de l’EMM i l’orquestra de Berga que els distingeixi d’altres formacions?

JS: En aquesta ocasió l’orquestra de l’escola no participa en els concerts tot i que habitualment l’escola treballa perquè els alumnes d’orquestra es puguin integrar en formacions professionals per oferir-los una bona oportunitat d’aprendre d’aquestes formacions. Va ser el cas del concert que ja vam fer amb l’orquestra del Teatre Instrumental durant la Setmana Santa de l’any passat o també durant la Setmana Santa d’aquest any en la qual el cor va oferir l’Stabat Mater de Haydn amb l’Orquestra Terrassa 48 i en la qual s’hi van integrar alguns alumnes de l’orquestra de l’Escola.

Ens distingeix, crec, el fet que sent part d’una escola, no renunciem a programar obres complexes i busquem, com ja he comentat, oferir oportunitats educatives el més realistes possibles als nostres alumnes.

AV: Com definiria la música de Mozart?

JS: Jo tendeixo a veure la música de Mozart des d’un punt de vista teatral amb personatges musicals o reals que s’entortolliguen entre si com fan els arguments de les seves òperes. La contraposició en la definició del caràcter dels diversos motius de les seves obres ajuda a jugar-hi i, per tant, a crear un cert ambient teatral que m’interessa particularment per tal que el públic entengui, de la manera que vulgui, aquella audició que se li està oferint. En el cas del Rèquiem, sent una obra religiosa, podem dotar-lo d’una pàtina teatral però sense oblidar, de cap manera, que és un text religiós i que, per tant, ha de ser assumit com a tal. Les versions habituals d’aquest rèquiem tendeixen a ser, pel meu gust, molt fosques i la proposta que farem al festival, si tot va bé, serà la d’un Rèquiem una mica més argumental i esperançat: mort, lament, pregària, assumpció i celebració. És difícil, i pot no entendre’s, intentar donar una línia argumental a una obra que realment van crear dos autors diferents però considero lícit intentar traçar una interpretació que, encara que pugui ser allunyada de la interpretació que se’n pogués fer a l’època, pugui permetre a l’oient gaudir d’un arc emocional. Tasca difícil.

AV: D’on sorgeix la idea de fer el Rèquiem de Mozart?

JS: Ja sabem que aquest Rèquiem és una de les grans obres corals i, per tant, entenem que els membres del cor han de poder cantar-lo en alguna etapa de la seva formació, sempre que l’economia ho permeti. En aquest sentit, i com ja he apuntat, el 2014 vam tenir l’oportunitat de fer aquest rèquiem amb la mateixa Orquestra del Teatre Instrumental i d’aquí va sortir la possibilitat de proposar-ho als programadors del FeMAP.

AV: Què té aquesta obra perquè sigui tan emblemàtica?

JS: Jo parlaria de dos aspectes. En primer lloc, estem parlant d’un compositor amb una vida privada certament rica i això fa que, com ara, les grans masses s’interessin més per les vides i obres de personatges interessants que no pas per la vida i obra de personatges amb una vida privada més tradicional. Un factor com aquest va ajudar al fet que les obres de Mozart aconseguissin passar el filtre del segle XIX amb més èxit que no pas altres autors i que, a més, s’incrementés la fantasia al voltant de la seva vida. Per altra banda, sabem que aquest rèquiem és una obra relativament assequible per a cors amateurs com el nostre i això ha fet, al meu parer, que l’expansió d’aquesta obra fos i hagi estat fàcil a través de les societats corals europees. Per mi doncs, més que una obra emblemàtica, s’ha convertit en una obra popular i assumible.

AV: A quines dificultats s’ha de fer front?

JS: Per al cor sovint hi ha les mateixes febleses en aquesta obra i són força concretes: la construcció de les fugues d’una manera lògica i aprehensible o punts encara més concrets com la intervenció de les veus agudes en el Confutatis. En la versió que intentarem plantejar també genera certa dificultat el fet d’haver de cantar tot el Communio amb una perspectiva positiva, fins i tot en les seccions amb tonalitat menor per a poder finalitzar el rèquiem, com és la voluntat, amb una celebració de la mort i el plantejament d’un nou inici. Però hem de recordar que l’últim acord de l’obra és només un acord de quinta i, per tant, tenim tots els dubtes servits.

AV: Quina relació tenen amb el FeMAP?

JS: El FeMAP és, sense cap mena de dubte, una de les grans apostes de les comarques del nord per aconseguir oferir productes musicals de gran qualitat als seus habitants i, a més, per aconseguir portar públic que dinamitzi la nostra economia. Té molts punts forts i, per nosaltres, un de molt important és el FeMAP Local en el qual les formacions del territori poden participar amb les seves propostes, que és el nostre cas. La nostra vinculació amb el FeMAP és, doncs, aquí i també, en el fet que l’Ajuntament de Berga fa anys que aposta per aquesta iniciativa i, per tant, incentiva la participació de l’Escola de música pública en l’activitat musical en la qual l’Ajuntament pren part. I d’iniciatives exitoses com aquesta en surten d’altres que no dubtem que seran igual d’exitoses, com el Conservatori de Música dels Pirineus.