Berenice Abbott, una “nova dona” per una nova fotografia

La Fundació MAPFRE ens ofereix una magnífica exposició

Un cop més, la Fundació MAPFRE ens ofereix a la seva seu barcelonina de la Casa Garriga Nogués una magnífica exposició, aquest cop dedicada a l’obra de la fotògrafa americana Berenice Abbott (Springfield, Ohio, 1898 – Monson, Maine, 1991).

L’exposició “Berenice Abbott. Retrats de la modernitat” ens apropa a l’obra i la vida d’aquesta fotògrafa americana que va tenir una brillant i singular carrera a la primera meitat del segle XX. L’exposició recorre la trajectòria de Berenice Abbott mitjançant gairebé dues-centes fotografies agrupades en tres seccions temàtiques.

Abbott va néixer a Ohio el 1898, al tombant del segle XIX. Va iniciar els seus estudis de periodisme, manifestant ja una vocació de documentalista que no l’abandonarà al llarg de la seva vida. Després de cursar també estudis d’art, arriba a Nova York el 1918 i s’instal·la al Greenwich Village que era un lloc d’encontre d’artistes i intel·lectuals de diverses especialitats. Allí entra en contacte amb creadors com Marcel Duchamp i Man Ray que marcaran el seu destí professional. Tres anys després, el 1921, marxa a Paris, on viurà més de vuit anys i on conviu amb els corrents dadaistes i surrealistes. Aviat comença a treballar a l’estudi de Man Ray, que va ser el mestre de tota una generació de grans fotògrafs. Recordem el cas de Lee Miller que uns anys més tard també va ser la seva deixeble i de la que recentment hem vist una mostra a la Fundació Miró de la que hem parlat des d’aquestes pàgines.

L’any 1926 Abbott s’estableix com a fotògrafa independent i obre el seu estudi a París pel qual passaran els principals artistes i intel·lectuals dels moviments més avantguardistes del moment. Aquest és l’ambient on la forta personalitat de la fotògrafa es troba en el seu ambient que li permet connectar amb total sintonia amb els personatges que retrata. Uns personatges que com ella tracten d’escapar de les convencions de l’època i que representen l’esperit de modernitat que va sorgir en aquells anys d’entre guerres. S’ha dit que Abbott formava part d’aquell grup de “noves dones” que volien viure al marge de les convencions socials més conservadores per salvaguardar la seva llibertat. Com apunta en el seu assaig al catàleg de l’exposició Estrella de Diego, la seva comissària, “les dones noves eren personatges moderns que fumaven, alternaven amb les amigues i fins i tot hi convivien”. Per això, en l’exercici de la seva feina, Abbott també devia fer professió de la seva modernitat que una vegada li va fer exclamar: ”No sóc una noia decent. Sóc fotògrafa. Vaig a tot arreu”.

La primera de les tres Seccions en què està organitzada l’exposició es dedica, precisament, a aquest camp del retrat que Abbott va conrear amb gran excel·lència. Varen posar davant de la seva càmera personatges de la talla d’André Gide, James Joyce, Jules Romain, Peggy Guggenheim, Janet Flanner, Jean Cocteau, Edward Hopper o Eugène Atget entre molts d’altres.

Es tracta de retrats d’estudi amb fons neutres que permeten a l’espectador concentrar-se en les mirades i la personalitat de les fotografies. Com tota la resta el material de l’exposició es tracta d’obres vintage que en el seu dia varen ser positivades personalment per la fotògrafa.

El cas d’Eugène Adget és particularment rellevant i està íntimament lligat a la vida d’Abbott, que va quedar fascinada per la seva personalitat des del moment en què el va descobrir a la seva arribada a París. L’any 1927, li va fer dos retrats -un de front i un de perfil-  que s’han convertit en icònics. Quan poc després Atget va morir, Abbott va comprar tot el seu arxiu i durant tota la vida es va dedicar a difondre i reivindicar la seva obra i. gràcies a aquesta tasca, es va convertir en un dels retrats més més apreciats de tot el món. Quaranta anys després Abbott va aconseguir que els fons d’Adget fossin adquirits pel Museum of Modern Art de Nova York i, amb això, la definitiva consolidació de la seva figura. Per això, l’exposició dedica una de les sales del primer pis a una petita mostra de fotografies dels carrers i les botigues i els aparadors del París de començaments del segle XX del gran fotògraf francès.

El segon gran bloc de l’exposició està dedicat a les fotografies de la ciutat de Nova York.

Després de la seva estada a París, el 1929 torna a Nova York on s’instal·larà definitivament i obrirà un estudi. Són temps de crisi, difícils per a tothom, però també els d’un fort creixement de la ciutat i els anys en què es varen construir molts dels seus emblemàtics gratacels. Gràcies a l’ajut del programa de la Works Progress Administration, organisme públic creat arran del New Deal per donar feina als desocupats durant la depressió,  Abbott aconsegueix un contracte per documentar la ciutat de Nova York. Així neix el treball Changing New York. Se’ns presenta aquí una selecció de fotografies d’edificis des dels més variats punts de vista. Les composicions, amb notables picats i contrapicats, enfatitzen les dimensions de les construccions, la seva impressionant presència.  Un segon bloc agrupa fotos de ponts, estacions i altres construccions d’estructures metàl·liques que, encara que fossin construïdes en anys anteriors, també configuren els paisatges urbans de la Big Apple. Finalment se’ns proposa una tercer bloc on la càmera es situa a peu pla per fotografiar comerços, botigues i aparadors; més en la línia del seu admirat Atget. Resulta curiós observar que, en una fotògrafa que havia excel·lit en l’especialitat del retrat, en general en totes aquestes fotos, els espais urbans de la ciutat apareixen despoblats, sense gent que els habiti. Així, per exemple, en els casos del ponts o les estacions, a hores repletes de vehicles i viatgers, se’ns presenten buides i solitàries.

Finalment, entrem en la tercera Secció de l’exposició que correspon a la fotografia científica i tècnica, que va ser la gran especialitat d’Abbott en el darrer tram de la seva carrera. A partir de l’any 1957 Abbott va treballar com a col·laboradora permanent a la Comissió per a l’estudi de la Ciència Física del prestigiós Massachussets Institute of Technology (MIT).

Es tractava de fotografiar imatges d’experiments de física amb les quals il·lustra llibres de text i material pedagògic divers. El primer llibre que es va publicar, Physics va tenir un gran ressò i va propiciar l’exposició itinerant “The image of Physics” que es va exhibir a moltes ciutats.

Aquesta nova expressió de la seva carrera no era una casualitat. Com s’explica en un dels textos de presentació del magnífic catàleg que s’ha editat amb motiu de l’exposició, Abbott havia manifestat repetidament el seu interès i vocació pels temes científics. Deia que la fotografia era “un pont entre la ciència i el públic” i també que ”fotografiar temes científics i dotar-los d’un atractiu popular i una correcció científica és una tasca que no s’ha fet adequadament”. I precisament això és el que ella va fer treballant pel MIT.

Se’ns presenten aquí unes fotografies magnífiques que enregistren, amb sofisticades tècniques d’il·luminació i dispars múltiples, els moviments dels cossos i les ones, els efectes de les radiacions i la llum, les estructures macroscòpiques de la matèria, etc.  Encara que Abbott havia manifestat sempre el seu rebuig per l’anomenada fotografia artística i la seva clara adscripció al documentalisme, la paradoxa fa que en moltes d’aquestes fotografies científiques assoleixi un elevat nivell estètic que la pot aproximar a una aparença de vessant més estètica.

No vull acabar aquesta crònica sense fer esment d’una exposició complementària que es presenta a l’IEFC, sempre atent a l’actualitat fotogràfica i expositiva. Es tracta de l’exposició col·lectiva composta per quaranta-una fotografies realitzades per l’alumnat del propi IEFC i d’altres centre amb els que col·labora: de la Goldsmiths, University of London, de la University of East Anglia i de la Kingston University. La mostra ve ser convocada perquè els estudiants fessin una interpretació, adaptació o deconstrucció de la fotografia de Berenice Abbott titulada Vista aérea de Nueva York de noche, realitzada el 20 de març de 1936. Els resultats són magnífics i aquí teniu un exemple de la creativitat que mostren els futurs fotògrafs.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació