Bepes: quan digitalitzar significa dignificar

1.05.2014

25 anys després de la mort de l’escriptor Josep Martí Clarà s’ha presentat el patrimoni literari d’aquest autor conegut popularment com a “Bepes”. Podria sonar estrany, però el fet és que de la seva extensa obra només s’han publicat tres llibres, mentre que 32 han restat inèdits fins aquest mes d’abril. Des d’ara, ja és consultable en línia el llegat literari que la família de Josep Martí Clarà ha cedit a l’Arxiu Municipal de Palafrugell.

manuscrit de 'Bepes'

 

En el marc de les activitats de Sant Jordi i el festival Flors i Violes, ha tingut lloc a la Fundació Josep Pla la presentació dels 32 llibres mecanografiats inèdits de Josep Martí Clarà, que ha servit per recordar la seva activitat literària i periodística gràcies a les aportacions dels investigadors Xavier Xargay i Núria Anglada. Josep Martí Clarà va ser un dels escriptors més populars de Palafrugell de la primera meitat del segle XX, va escriure diversos pregons de la festa major i va participar en multitud d’activitats de la societat civil. Ja li venia de lluny; el seu avi va ser primer secretari i fundador de la degana cooperativa de consum l’Econòmica Palafrugellenca, una de les primeres experiències de cooperativa de producció industrial del país. Implicat políticament, es va relacionar amb grups separatistes i el 1934 es va involucrar en els fets del sis d’octubre, raó per la qual va ser empresonat.

El periodista Santi Massaguer va explicar a la Revista de Palafrugell que d’aquesta experiència Martí Clarà en va sortir fortament colpit i, tot i que mai no va renunciar al seu ideal catalanista, va deixar de militar a formacions polítiques. De la seva etapa com a col·laborador del setmanari catalanista Ara n’ha parlat el professor i investigador Xavier Xargay, autor d’Escriptors a Palafrugell. Xargay ha contextualitzat l’aparició del setmanari Ara, portaveu del nucli català d’esquerres, en la dictadura de Primo de Rivera i ha mostrat les discrepàncies continuades entre l’Ara i el setmanari Baix Empordà, afí a la Lliga Regionalista. Arran de la seva incorporació a la militància política, Martí Clarà va començar a escriure al setmanari Ara des del 28 d’abril de 1932, un any després de la seva fundació, i compartiria espai amb Martí Jordi Frigola, Fermí Vergés i Josep Guilló.

Tanmateix, la seva aportació més significativa i prolífica és probablement la seva obra literària. Molts recorden en “Bepes” per haver portat Palafrugell a la literatura i recollit l’ambient popular de tota una època en obres com Palafrugell, parada i fonda (1959) o Una volta a la muralla (1984), escrites com deia ell “en palafrugellenc”. Tot i així, la filòloga i investigadora Núria Anglada ha apuntat que en els seus llibres inèdits no només tracta temes locals, sinó que molts d’ells són de caràcter històric, polític i fantàstic. Per Anglada, la característica en comú de la seva obra és l’ús de la ironia. Va escriure, també, lletres de cançons, de sardanes i d’havaneres, destacant les que va musicar Ricard Viladesau. Per justificar la seva dèria per escriure va afirmar que ho feia per sentir-se lliure, com si es tractés d’un refugi, i que també ho feia perquè en tenia ganes i s’hi sentia a gust. Encara que Martí Clarà afirmés que no sabia escriure i que intentés mostrar que els seus escrits eren només un exercici interior, Anglada ha intentat demostrar que escrivia encarat cap a un lector, com deixen palès les tres còpies que feia de cada llibre.

La família va cedir el llegat de l’escriptor a l’Arxiu Municipal de Palafrugell i, ara, es fa més accessible a tothom des de la xarxa en pro de la conservació i difusió de la memòria col·lectiva. Aquest procés culminarà en la transcripció dels textos per part de col·laboradors de l’Arxiu per convertir-los en llibre electrònics. Com afirma Xargay, “qui no recorda els seus orígens pot acabar perdent la dignitat”.