“Benvinguts a l’època més interessant de la història de la societat!”

24.07.2014

La tarda del 22 de juliol al Centre Cívic Can Felipa es va viure amb intensitat gràcies a la tertúlia que van obrir Jordi Pigem, filòsof de la ciència, i Pere Monràs, expert en Economia del Coneixement, i a la que hi van assistir una cinquantena de persones. L’acte, part de la sèrie de Tertúlies ConnectanTalent d’hèlix3c, fou una àgora d’opinions de nou pensament fresc front als temps actuals, que Pigem va qualificar com “l’època més interessant de la història de la societat”.

Tertúlia amb el filòsof Jordi Pigem i l'economista Pere Monràs.

La tertúlia, de títol “Canvi de paradigma, cap a una nova consciència”, començà amb les aportacions de Pere Monràs, tot recordant la “revolució de Copèrnic: ara ningú riu d’allò que Copèrnic i Galileu van tenir molta paciència en sostenir i que la gent no es creia, que la Terra girava al voltant del Sol. Però no som ara en un canvi de paradigma encara més gran? L’atropocentrisme actual no és un referent semblant a aquell i que hauríem de qüestionar?”

Pigem va recollir la paraula paradigma per recordar-nos el seu significat: “És una paraula grega que significa model. Tot el que fem sempre està basat en un model, en unes idees inconscients que ens guien. A la història de les idees hi ha moments de tall radical. Un exemple és la revolució copernicana: canvia el model astronòmic i l’economia -neix el Capitalisme-, les relacions socials, la religió -apareix Luter, Calví-, l’art -apareix el Renaixement-… Avui, cada vegada som més els que pensem que estem vivint un canvi encara més gran. També hi ha un canvi en el model de pensament: fins ara la ciència demostrava que el món és un sistema de mecanismes. Avui ja no: un petit canvi pot desencadenar transformacions radicals. Hi ha una xarxa de relacions en les quals temporalment podem distingir les diferents parts, però són entitats fugisseres. La conclusió de la física quàntica és que el món no està fet d’objectes, sinó de relacions. Passem d’una manera de pensar linial a una manera de pensar relacional, molt més conscient del context.”

Pere Monràs confluí amb Pigem en la importància del subjecte: “Venim d’una societat industrial molt orientada als objectes, molt estandaritzada. Però es poden uniformitzar els subjectes? La singularitat de cada un de nosaltres és el que ens fa diferents. Si perdem la diferència ens convertim en un ramat d’ovelles. I en un ramat sempre hi ha un gos, que sempre té un amo.” Pigem per la seva banda, defensa el subjecte des de l’Economia de l’Autorealització: “es parla d’Economia Verda, del Coneixement, del Bé Comú… A mi m’agrada l’Economia de l’Autorealització. Que cada u es pugui dedicar a allò que realment vulgui i li pertoqui. És canviar el paradigma de la màquina a la persona.” I es que fins hi tot els més científics de pro comencen a veure el subjecte com el quid de la qüestió. Una anècdota: el 2005 es va publicar un article a la revista Nature (hi ha cap publicació més científica que aquesta?) anomenat “The Mental Univers” que concloïa: “L’univers és immaterial, és mental i espiritual. Viu i gaudeix!”

El públic entregat, riu, sospira i entra a debat: es demana acció; canvi; responsabilitat individual en les accions -es cita a Emili Teixidor, “si tu vulguessis canviar el món, per on començaries, per tu mateix o pels altres?”-, es parla de Natura, en majúscules; de reinventar-se; d’emprenedoria, de la necessitat d’una altra educació i de sortir de la zona de confort. El temps de la tertúlia s’acaba. Surten els participants. Il·lusió i expectació. Després de parlar, queda fer. Remata Monràs: “és tan complicat el canvi de paradigma, tant difícil de canviar… Que més val que ens hi posem de seguida.“ Està a les nostres mans.