Benvinguts a la família. La temptació de les vides possibles

20.02.2018

Segons la interpretació dels múltiples mons de la física quàntica -la del gat viu i mort alhora- tot allò que podria haver passat i que podria passar, ha passat i passarà en un nombre quasi infinit d’universos paral·lels al nostre. Això seria especialment fotut quan el present no ens acaba de fer el pes i apareix aquella noia a qui els anys se li han posat tan bé i que ara resulta que, físics dixit, està gaudint d’un èxtasi continu amb el nostre jo paral·lel a una realitat alternativa, alternativa i millor. Al Nando li ha tocat ser el cunyat raro de l’Àngela i no deu ser fàcil comparar les nits efectives al sofà familiar amb les nits hipotètiques a la furgoneta de la Lola. Per què serà que sempre es folla més als mons possibles?

Aina Clotet és la Lola, a ‘Benvinguts a la família’

El personatge d’Aina Clotet és l’exnòvia perfecta, tot el que hauria pogut ser i no va ser i amb què ningú hauria de competir. Per algú amb sang de Peter Pan com el Nando, la vida on the road sempre representarà els millors anys de l’existència i, vist que la Lola ha vingut per quedar-se, els cants de sirena hippie d’aquesta realitat paral·lela turmentaran la relació entre els cunyats durant un temps. A mesura que augmenta el nombre de personatges es confirma l’encertada dinàmica de claustrofòbia creixent de la sèrie: la família està atrapada a casa amb el mort mentre els taurons de la vida anterior neden fent cercles i ensenyant l’aleta, preparats per atacar en qualsevol capítol i esguerrar la precària estabilitat dels nostres herois, tant l’econòmica com la sentimental. I les bombes atòmiques, com ara el germà de l’Àngela o l’exmarit, encara han de caure.

L’episodi d’ahir va cremar recursos dramàtics amb una velocitat que espanta: la decisió del Nando d’alliberar-se de la llosa familiar, que presumiblement hauria de ser una de les més cuidades de la sèrie, es va liquidar en un pas del tot al no-res en menys de 24 hores: sexe per despit amb l’amor del passat, una conversa de nus a la gola amb l’Àngela, i el Nando ja estava llest per fugir sense acomiadar-se dels nens que havien estat la seva raó de ser durant els darrers anys. Tot plegat va quedar com un artifici per generar el moment ‘Julia Roberts penedint-se a l’últim minut’, seguit de les imprescindibles corredisses amb un t’estimo preparat a la boca, que no podia acabar d’altra manera que frustrat. La situació resultant, amb el triangle amorós convertit en quadrat, delimita un escenari tens i divertit, però el compromís entre l’Àngela i el Nando ha quedat desvirtuat després de remoure sentiments en direccions contradictòries en massa poc temps. Si ahir ens va emocionar la quasi separació, i tampoc crec que molts espectadors gastessin el clínex, a partir d’ara serà molt més difícil que ens commogui.

Benvinguts a la Família va ser més comèdia romàntica que mai, que vol dir que va ser més romàntica i menys comèdia que mai. Sort que els guionistes havien tingut la cura de barrejar les motivacions de supervivència amb el pur vici en el petoneig entre l’Àngela i el Miquel, l’orígen de tots els mals en què es va esquerdar l’amor platònicament sostingut pel Nando. Ni demanant la repetició amb l’ull de falcó quedaria clar si la nostra protagonista ho va fer per despistar el policia o moguda per la passió, de manera que les simpaties de l’audiència es distribuiran irregularment entre els que no justifiquen la relliscada i donen carta blanca al Nando i els que no. Una instància canònica del ‘Paradigma Ross i Rachel’ de Friends. En el cas de la parella més llegendària de la història de les sitcom, que dividia els fans entre els que creien que en Ross tenia dret a cuixa “perquè s’estaven donant un temps” i els que no, la cosa també va acabar amb canvis d’opinió in extremis i esprint cap a l’aeroport. Però això va passar a l’últim episodi de la sèrie i Benvinguts a la Família ja ha gastat el comodí. Tingui raó o no la física quàntica, la popularitat de les corredisses a l’últim minut demostra que la temptació de les vides possibles és ben real.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. La sèrie és una M. És del pitjor que TV3 ha fet en tota la seva història.
    És una simple còpia de qualsevol sèrie histriònica i absurda d Antena 3.