Benet i Jornet. Un desig acomplert

Demà s’estrena a l’històric Thalia Theater d’Hamburg ‘Begehren’, la traducció alemanya de ‘Desig’ de Josep M. Benet i Jornet. Però  la conquesta europea de Josep Maria Benet i Jornet no s’acaba aquí. El crític Joaquim Armengol ens ho explica a Núvol.

Fa unes setmanes, sortint d’un espectacle, vaig trobar-me al centre d’un intercanvi apassionat d’idees, tot girava al voltant d’una peça de teatre: Desig (1991). L’un era el professor d’universitat i crític de dansa Joaquim Noguero, que dedica anualment unes quantes classes a escodrinyar les boscúries d’aquest text tan suggeridor i estrany; l’altra era el propi autor, Josep Maria Benet i Jornet, en Papitu, que es va quedar estupefacte en adonar-se del coneixement exhaustiu que tenia en Quim Noguero de la seva obra, capaç de citar diàlegs sencers de la peça sense despentinar-se, indicar-ne les intencions i les claus per a una òptima comprensió. En Papitu escoltava atentament, els ulls li brillaven, i, de tant en tant, apuntava algun detall concret enmig d’aquell doll extraordinari de paraules que rajaven de l’altre cervell sensacional. Nit de memòria inesborrable, d’apassionada dialèctica entre dos autèntics i enjogassats titans. Quin despullament! Al meu parer, Desig és un dels escassos textos als quals podríem penjar l’etiqueta de clàssic contemporani de la dramatúrgia catalana, un text fonamental, certament, i la punta d’un iceberg que segueix creixent i creixent, enfonsant-se en les riques aigües, i revelant el misteri d’una generació que ha tret alguna personalitat extraordinària.

Això ve a tomb perquè demà dissabte, 15 de desembre del 2012, s’estrena a Hamburg Desig (Begehren), a l’històric Thalia Theater; segons en Papitu per indiscutible pura xamba. Tant jo, com Alia Luque, que dirigeix la peça, pensem que la xamba hi té molt poc a veure. La cosa va anar així: l’Alia es va posar a llegir textos i va topar amb Desig, li va agradar, i la va ensenyar a la dramaturga del Thalia Theater, Susanne Meister, que també li va agradar, i endavant! De manera que la Susanne va proposar a quatre actors de primera divisió si volien fer-la, tots quatre van dir que si. On és la xamba? Cal assenyalar que els actors d’aquests teatres oficials alemanys hi són per tota la vida, tenen assegurat el sou fins que els arriba la jubilació, per tant hi sobren les suspicàcies. De manera que Oda Thormeyer serà (Sie/Ella), Matthias Leja (Der Ehemann/el Marit), Tilo Werner (Der Mann/l’Home) i Christina Geiße (Die Frau/la Dona).

D’altra banda, la conquesta europea de Josep Maria Benet i Jornet no s’acaba aquí. En aquests moments a Atenes estan assajant l’última obra del nostre dramaturg, una peça anomenada Com dir-ho?, ells seran els primers en posar-la en escena, em penso que serà pels voltants de gener del 2013. ‘Una obreta molt senzilla, massa senzilla’, segons l’autor. De fet ho deu ser tant de senzilla que el mateix Xavier Albertí ha decidit estrenar-la el proper mes d’abril a Barcelona, -si tot va bé, és clar -, a l’Almeria teatre. Un compromís que afortunadament ja havia pres abans de ser nomenat nou director del TNC. Cal dir que aquesta envejable i tan saludable situació del teatre de Josep Maria Benet i Jornet va en consonància amb la d’altres dramaturgs catalans, que van estrenant les seves obres arreu, com ara Josep Maria Miró o Xavier Bover, entre molts d’altres. Però, el que em sembla rellevant aquí és que la peça de Benet i Jornet, Desig, és de l’any 1991, i segueix esplèndidament viva el seu camí.

Hamburg i Atenes, si; però m’han dit que també hi ha un jove director anglès que voldria muntar Desig al Young Vic de Londres, ‘però no ho aconseguirà, n’estic segur’, paraules del sempre entusiasta pessimisme d’en Benet i Jornet; de fet, diu, ‘també s’ha esfumat una producció de ‘Dues dones’ a Sao Paulo. Ja s’hauria d’haver estrenat.’ Sigui com sigui, avui, a Hamburg, l’estrena de Begehren serà la meravellosa conquesta d’un dret adquirit. Molta merda!