Beñat Egiarte: “Ets un professional del cant quan ho pots demostrar”

Beñat Egiarte és un tenor basc que enceta la quarta temporada dels Sopars Lírics al 7 Portes amb obres suculentes de Bononcini, Massenet, R. Soutullo i Vert, J. P. E. Martini, Rossini i De Curtis.

Aina Vega i Rofes

Aina Vega i Rofes

Coordinadora de Cast@fiore

Beñat Egiarte és un tenor basc que enceta la quarta temporada dels Sopars Lírics al 7 Portes amb obres suculentes de Bononcini, Massenet, R. Soutullo i Vert, J. P. E. Martini, Rossini i De Curtis. És la segona vegada que Egiarte canta en aquests sopars.

El tenor Beñat Egiarte encetarà la quarta temporada dels Sopars Lírics al 7 Portes | Font: Aina Vega

Beñat Egiarte és basc, d’Amorebieta (Biscaia) però fa vuit anys que viu a Barcelona. Ve d’una família molt musical per les dues bandes, però que no té res a veure amb l’òpera. Els seus avis per part de pare eren trikitilaris, intèrprets d’una música autòctona del País Basc que s’interpreta amb acordió diatònica. A més, la seva mare toca l’acordió i, com el seu pare, canta a cors.

Egiarte va començar a tocar l’acordió de piano als set anys i cap als deu va començar amb la trikitixa, aquesta acordió diatònica petita, que va interpretar molt en la seva adolescència de forma amateur. Va començar a treballar la veu en un cor de nens i després en un cor de veus mixtes. I en un curs de direcció, quan tenia 18 anys, la professora el va esperonar a explotar la seva veu. Aleshores va contactar amb José Ramon Arteta, que li va fer classes durant la carrera de medicina. Quan van passar dos o tres anys ja tenia clar que es volia professionalitzar però amb la certesa que no ho podria fer fins que no acabés la carrera.

Va venir a Barcelona a estudiar cant seriosament amb Francisco Lázaro, i també amb Eduard Giménez i Natasha Tupin, amb els quals té una relació molt estreta. Entremig va estar un any i mig a València amb Anna Albelda i va fer classes a Roma amb Renata Scotto. A banda, ha fet masterclasses amb la Caballé. No ha trepitjat mai un conservatori, per tant, no té cap titulació que demostri que és músic, i “per a mi això no és un contra”. També em comentava que mai li han exigit cap títol, sinó que “m’han exigit que faci la meva feina”. Ara, de tant en tant, “Raúl Giménez em passa la ITV. És histèricament minuciós, molt exigent i es deixa la pell en cadascuna de les classes”. Remarca que té una experiència molt molt vasta i, a més, ha cantat molts dels rols que, diu, “jo he cantat i cantaré”.

Durant anys va compaginar les dues feines fins que les ofertes en el món del cant el van fer deixar la medicina. Li pregunto si la troba a faltar i em respon que “no puc, perquè sempre tens l’amic, la parella, la família, que em demanen opinió”. De fet, la medicina li ha servit per pagar-se la carrera de cant: “Vaig arribar en un moment en què Catalunya necessitava molts metges, al final del boom immobiliari, i va venir molta immigració. En aquell moment podies triar on i com treballar”.

Amb el moment històric que vivim i donada la procedència d’Egiarte no em puc estar de preguntar-li per com se sent a Catalunya. L’artista m’explica que “tot el que es pugui dir d’aquesta societat és bo”, i que va fer una bona immersió lingüística amb “el Josep Cuní als Matins de TV3 i el Manel Fuentes a Catalunya Ràdio. Al principi no entenia res, però vaig ser perseverant”. I, reivindica: “No em sento menys basc pel fet de parlar català”.

Quant al pas de la vida d’estudiant a la professional, diu coses molt interessants, com que “és un canvi mental, perquè quan decideixes ser un professional del cant de vegades no tens feina”. Aleshores va decidir que “jo era un cantant professional a l’atur, enlloc d’un amateur que em vull ‘dedicar a’”. És taxatiu amb aquesta qüestió: “Sembla, comenta, que en les arts, si un no té feina no és un professional. I una cosa és guanyar diners i l’altra és un professional”. El xip el va canviar, segons explica, amb el Così fan tutte de Sabadell, “quan vaig dir ‘sóc jo’, vaig fer una òpera sencera sense cap tall, la gent està contenta, el resultat ha estat bo, per tant sóc un professional perquè ho he demostrat”.

De repertori destaquen Les contes de Hoffmann i Rigoletto a Sabadell, La flauta màgica d’Eivissa amb Armin Heinemann que combinava amb les guàrdies. Però l’obra més ambiciosa que ha fet ha estat el Doctor Wilson del Doctor Atomic de John Adams a la Maestranza, “una monstruositat per la complexitat. Vaig tenir una espècie de síndrome d’Estocolm amb aquesta obra perquè al principi se’t fa àrida perquè és contemporània, però una vegada que l’agafes és fantàstica, m’encanta”. Espera poder tornar a interpretar el rol perquè només són tres tenors que l’han interpretat a Europa. També ha fet Cendrillon al Liceu, Carmina Burana al Palau, concerts a Bilbao i a l’Auditorio Nacional de Madrid, així com La Favorita de Donizetti als Jesuïtes de Casp, un concert que recorda amb gran caliu.

Egiarte defineix la seva veu de tenor líric lleuger a mig camí entre el barroc o rossinià, i el lirisme de Pavarotti. Pot interpretar, per tant, un repertori bastant ampli: en italià es troba còmode amb Donizetti, “m’entusiasma Bellini la seva línia, el romanticisme francès de Massenet i Gounod i Mozart és un autor que li encanta però que és molt desagraït per al gran públic, perquè, diu, “no és espectacular perquè no posa sobreaguts. Les frases de Mozart són molt complexes, però no llueixen”. M’explica que la gent que canta Mozart i el canta bé és perquè sap cantar, “no hi ha casualitats”.

Els seus referents “són els de tothom, perquè la gent que ha fet història és per algun motiu”. Va començar amb els tres tenors i després s’hi van sumar Alfredo Kraus i Carreras, que “em transmet molt sobretot en la seva joventut, aquesta passió, aquesta veu, un frasseig impressionant”. Igual que Domingo, segurament l’artista més impressionant que ha vist a sobre d’un escenari.

Els projectes més importants que té després del 7 Portes, La petita missa solemne al Palau, una gala lírica homenatge a Alfredo Kraus al Teatre Arriaga de Bilbao, al Liceu canta a l’Otello de Rossini, a Logronyo El barberillo de Lavapiés, així com un altre Carmina Burana al Palau.

Sobre el Liceu em comenta que com a noi de poble de Bilbao l’ha viscut encara amb molta més il·lusió que molta gent d’aquí. El moment que més recorda és l’assaig pre-general de la Cendrillon en què, “quan vam sortir a saludar es van encendre els llums i el teatre estava ple”. És curiós, perquè la primera vegada que va anar al Liceu just arribar a Catalunya va va ser amb Cenerentola amb Joyce DiDonato i, justament, va debutar amb Cendrillon amb la mateixa cantant. També l’emociona molt el Palau, perquè és d’aquells llocs especials, “i jo crec que la gent que venim de fora encara ho valorem més”.

Li agrada el cinema, el futbol -és de l’Atlètic de Bilbao-, llegir, viatjar. La música que escolta és sobretot òpera, “però quan l’òpera em surt per les orelles escolto un grup basc Oskorri, un folk basc amb toc irlandès” i també li agrada escoltar música autòctona del seu país. Escolta molta ràdio, diferents emissores nacionals i internacionals. També li agrada molt la música catalana, “encara que la pronúncia és complicada, les vocals neutres són difícils de col·locar. Però parlar català és qüestió de voler”. Parla euskera, castellà, català, anglès, francès i italià. “Si aprenc a parlar alemany serà per cantar les quatre cançons darreres de Strauss; és un somni inconfessat”. Li agrada molt anar a concerts perquè “veure un gran artista en directe val més que deu classes”, i quan escolta música simfònica “em falta algú que canti”.

Al 7 Portes cantarà “Per la gloria d’adorarvi”, de Griselda (1722), de Bononcini, “En Fermant les yeux”, de Manon (1884), de J. Massenet, “Bella enamorada”, d’El último romántico (1928), de R. Soutullo i J. Vert, “Plaisir d’amour”  (1784) de J. P. E. Martini, “Asile héréditaire” de Guillaume Tell  (1829) de G. Rossini i “Non ti scordar di me” (1912) d’E. De Curtis. Esperem l’esdeveniment amb il·lusió.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació