Belles nits d’estiu

2.07.2018

‘Tierra Firme’ i el grup Mazoni inauguren la setzena edició de cinema a la fresca a la Sala Montjuïc. Oriol Company en fa la crònica.

La màgia del cinema a la fresca ©Sala Montjuïc

“Quan s’acabarà aquest maleït estiu?” es lamentava, trist, fa uns instants el ja no tan petit Totó, el jove Salvatore. En pocs minuts, tot ha canviat. Tot són rebolcades pel moll del port, rialles d’enamorats i una enorme tempesta. La pluja ha foragitat els espectadors del cinema a la fresca i, malgrat que els fotogrames encara corren, ja no queda ningú que miri la pel·lícula. Tanmateix, als dos protagonistes, xops de cap a peus, poc els importa el temporal. Elena i Salvatore es miren, s’abracen, es besen. Es fonen en un de sol. És el que té el cinema a l’aire lliure, que encara que plogui i que la sessió se suspengui, la màgia no es perd.

Lluny de la Itàlia de la clàssica ‘Cinema Paradiso’ on succeeix aquesta memorable escena, divendres va començar l’estiu a la Sala Montjuïc. L’esplanada del fossar de Santa Eulàlia, situada al castell, on la brisa marina fa d’oasi i la calitja de la ciutat no arriba, va convertir-se en un cinema a la fresca per setzena temporada consecutiva. Per sort, el cel serè, sense cap rastre de núvols ni de pluja.

La pantalla a punt, darreres proves de so i, com cada any, el bar i la parada de gelats preparats per a l’abordatge. A dos quarts de nou van obrir portes i, a batzegades de gent, la gespa va anar omplint-se de tovalloles i cadires fins que pràcticament no va quedar cap espai buit. Des d’una barana que aboca a l’esplanada, que permet veure tot el panorama, els espectadors semblaven formiguetes. Totes les gandules llogades, cues llargues i més de dues mil entrades venudes, pràcticament el 75% de l’aforament. Un debut pràcticament immillorable.

Pujar fins dalt del castell és tota una aventura. Potser per això l’ambient és tan idíl·lic. Només s’hi pot arribar en autobús, en cotxe o, pels més valents, caminant. Els més experimentats, autèntics autòctons, cinèfils a la fresca empedreïts, ja se saben la ruta de memòria. La majoria repeteixen any rere any, carregats de menjar i beure en neveretes portàtils per sopar envoltats de música i cine. Per a altres era la primera vegada que hi pujaven. Fins i tot va arribar-hi algun turista, potser perdut o potser atret pel cartell del primer dia, dedicat exclusivament al talent català.

Concert al Fossar de Santa Eulàlia previ a la pel·lícula ©Sala Montjuïc

La popularitat i el carisma de Jaume Pla, veu del grup de pop Mazoni, va anar engrescant la vetllada. Durant tot el cicle de cinema a la fresca –cada dilluns, cada dimecres i cada divendres fins al 3 d’agost–, un concert previ a la pel·lícula amanirà la sessió. Divendres, música d’ambient mentre s’omplia la sala i, per acabar i donar pas a la pel·lícula, la traca final. A.I.L.O.D.I.U o Eufòria, entre un llarg repertori, van fer posar dempeus el públic més jove. Del nou disc només va faltar-m’hi Never Push a Sailor, però, és clar, Núria Graham no hi era.

A partir d’un quart d’onze, comença la pel·lícula. Tierra Firme (Espanya, 2017) l’última de Carlos Marqués-Marcet, va ser l’aposta de Sala Montjuïc per donar vida al cicle de setze projeccions que hi haurà enguany. Oona Chapin, Natalia Tena i David Verdaguer es replantegen la manera de viure l’amor, la família i la vida en una comèdia romàntica que, en general, va deixar el públic satisfet.

Clàssics com ‘Psicosis’ o ‘West Side Story’; pel·lícules oscaritzades com ‘Tres Anuncios en las afueras’, ‘Call me by your name’ o ‘La Forma del Agua’, o, fins i tot, una pel·lícula sorpresa per a l’última sessió componen el programa. Aquest any, a més, quatre de les sessions formaran part del programa del Festival Grec. Drames, comèdies, thrillers, romanços… Al Fossar de Santa Eulàlia hi té cabuda qualsevol producte fílmic, sempre que mantingui la màgia del cinema a la fresca, l’ingredient essencial per fer, de la sessió, una bella nit d’estiu.