Un be amb ombra! Un be amb ombra!

27.06.2018

Un be. Aquest és un dels detalls que han de buscar les persones que visitin la Capella de Sant Miquel del Monestir de Pedralbes, acabada de restaurar. I hauran de fixar-se en l’animal per un motiu concret: projecta ombra. Aquesta curiositat, que pot semblar òbvia, és una revolució de l’època i un dels motius pels quals la Capella està tan ben valorada.

Lídia Font, responsable dels treballs de restauració de les pintures murals gòtiques de la capella de Sant Miquel del Monestir de Pedralbes, assenyalant el be | Foto: Aina Martí / ACN

Va ser el pintor Giotto el que, al voltant de l’any 1300, va començar a jugar amb la perspectiva dins d’una obra pictòrica. Tancant el gòtic i obrint el renaixement, l’italià va ser el precursor d’unes innovacions tècniques que es basarien en una manera naturalista d’expressar-se, que transmetés sentiments i fos tridimensional. Adéu als fons plans.

Però què té a veure això amb la restaurada Capella de Sant Miquel de Barcelona? Doncs que l’obra d’art està datada a l’any 1346, només quaranta-sis anys després de la revolució de Giotto, i tenint en compte que el transport i la transmissió de coneixement no era tan ràpida com ara, conté detalls que transformen la capella en un “element crucial pel pas del gòtic al renaixement a casa nostra”, explica Lídia Font, responsable tècnica dels treballs de restauració. Per exemple, un be amb ombra.

En realitat no se sap qui va crear aquesta joia pictòrica, que en aquell moment va ser encarregada al taller de Ferrer Bassa. Els experts tenen dues hipòtesis: o bé un artista italià va venir a treballar amb Bassa i va pintar la Capella tenint en compte el nou estil de l’època, o bé un artista local va viatjar a Itàlia, va aprendre molt bé la tècnica que havia fet famosa Giotto i va tornar a Barcelona per aplicar-la. L’autoria és una incògnita; la modernitat del resultat és innegable.

I ara es pot veure millor que mai. Des del 2005 que el Monestir de Pedralbes treballa en la conservació i restauració de l’obra. Primer va dur a terme un projecte d’investigació, i la feina pràctica va iniciar-se el 2013. Després de la crisi econòmica i havent fet una campanya de micromecenatge entremig (que va recaptar 30.000€), ara el projecte s’ha tancat amb un pressupost final de 425.000 euros gastats.

D’on s’han tret aquests diners? Doncs 250.000 euros s’han recaptat de la taxa turística. Agustí Colom, regidor del districte de Les Corts, explica que “a part de fer inversió pels turistes, està bé que la taxa recuperi patrimoni”, sense oblidar que “el turisme ens ajuda a donar valor al patrimoni cultural”. De fet, un dels objectius de l’Ajuntament de Barcelona és desconcentrar el turisme. En el cas del barri de Les Corts, es volen potenciar tant Pedralbes com els pavellons Güell.

En total, 70 especialistes de diverses disciplines s’han encarregat del tractament de conservació i restauració de les pintures, que no tenien un problema de conservació que exigís una intervenció immediata. Per aquest motiu, els restauradors, físics, químics, biòlegs, historiadors i arquitectes hi han pogut dedicar tot el temps i esforços necessaris.

Seguint un criteri de sostenibilitat, els restauradors han utilitzat productes “com més innocus millor” tant pels treballadors com per l’obra mateixa, ha dit Font. Així, per a la neteja, en lloc de fer servir un cotó fluix que generaria “una lleugeríssima erosió”, s’ha utilitzat la pols d’una alga marina amb la qual es forma un gel molt absorbent que actua com una esponja, ha explicat Font.

“Hem recuperat el sentit de la capella”, ha assegurat Anna Castellano, directora de l’equipament, que ha destacat el paper de la il·luminació que ajuda al visitant a fer-se una idea de l’impacte que devia causar aquesta estança el 1346. En aquest sentit, el comissionat de Programes de Memòria Ricard Vinyes ha apuntat que la capella ajuda a difondre “la vida interior femenina tan particular del monestir”.

Cal destacar que l’encàrrec de la Capella va ser fet per una dona, l’abadessa, en un monestir promogut per una altra dona, la reina Elisenda de Montcada. Aquesta circumstància demostra l’important paper que van tenir les dones com a promotores de l’art dins dels monestirs d’època medieval, atès que eren dels pocs espais de cultura i d’art on les dones gaudien de llibertat.

A més, a la sala capitular, molt a prop de la capella, l’exposició ‘Murals Divins’ proporciona informació sobre la significació de les pintures i el procés de conservació i restauració, amb imatges que mostren el procés de neteja, l’eliminació de parts refetes amb guix, la consolidació de les capes internes malmeses i la fixació de la pel·lícula pictòrica en risc de desprendre’s.

Per la direcció del monestir la finalització de la restauració no significa la fi del projecte, i és per això que la capella seguirà monitoritzada de manera permanent mitjançant diversos sensors de temperatura i humitat, i es controlarà la qualitat i la intensitat lumíniques. En aquesta tasca, es demanarà la complicitat del visitant que haurà de deixar tancada la porta quan surti per mantenir el clima de l’estança, que només pot encabir deu persones. Quan entrin, que busquin l’ombra be.