BccN: Creatius i Oberts

9.05.2013

Arrenca el BccN 2013, la quarta edició del Barcelona Creative Commons Film Festival. Llargmetratges, curts, documental i ficció es combinen en una programació que s’exhibirà a l’auditori del Macba del 9 al 12 de maig. Núvol ha parlat amb Andreu Meixide, director de programació del festival, per destriar les claus del BccN i de les llicències Creative Commons. 

Fotogrames de la pel·lícula de Simon Klose 'The Pirate Bay Away From Keyboard',present al BccN.

Opening Gala: El tret de sortida serà una activitat que va ja prenent categoria de clàssic: una taula rodona. Lluny de ser una fórmula encarcarada, és la mostra d’una convicció renovada. “Per nosaltres és important posar sobre la taula el debat , per a què les eines que proposem siguin el màxim de conegudes possible i evitar que  el missatge no es quedi tancat en un grupet”.

Enguany debatran sobre un futur que ja està aquí: internet film television. Les cadenes han estat un dels mecenes del cinema, produint i comprant drets d’emissió. “Volem posar sobre la taula quin paper tindran a la televisió 2.0 , o 3.0, que és la televisió a internet. Queden 2 dies per a què les nostres televisions hi estiguin connectades. Cal saber qui filtrarà els continguts, quins criteris s’utilitzaran. També aprofitarem per treure altres temes, com el de les noves narratives”.

La novetat: Per primera vegada han incorporat tallers a la programació. Seran dissabte al matí a l’Espai Jove La Fontana. “N’hi haurà dos. Un més infantil, on s’explica l’origen del cinema per veure que, des del principi, és quelcom per compartir experiències. L’altre, més dens, concret i tècnic, és de producció on line. Com produir una feina teva per internet o a través d’internet: quines claus has de tocar per aconseguir finançament, públic, divulgació i difusió”.

L’orgull: “Aquest any hem aconseguit que de totes les pel·lícules vinguin el director o algú de producció per què ens pugi explicar com ha anat tot el procés. El festival el fem perquè les obres arribin al públic. I per nosaltres és un orgull que els creadors vulguin participar d’aquesta vivència directa, en sala. Entenem que la connexió entre audiència, creadors i productors només pot donar coses positives. Això és el que reclamem de l’ús de les noves tecnologies aplicades al cinema: escurcen les distàncies i això és interessant”.

Cartell BccN.

L’origen del BccN: Luís Román i Martín Vives van crear el Festival el 2010. Fou arrel de la pel·lícula sueca Nasty Old People (2009). “Vives es va proposar voluntari per subtitular-la a internet, i va veure que estava en Creative Commons (CC). Va trobar que aquí no s’havia fet res d’això aplicat al cinema, però que en altres països hi havia gent que s’ho començava a plantejar. El festival va néixer per donar visibilitat a aquesta gent”.

L’evolució: “El primer any van ser poquetes obres,  4 o 5 llargmetratges i molts curts. El segon any va anar creixent. El tercer va ser un boom. Aquest quart s’ha estabilitzat la programació. No hem crescut en quantitat, però hem pogut afinar molt, triar molt bé, tant a nivell cinematogràfic com de producció, gent que són molt interessants. El primordial és tractar bé la gent que ve a veure la pel·lícula i que ve a ensenyar-la”.

Els criteris: “Triem les pel·lícules amb dos criteris. Un cinematogràfic, de qualitat, primordial. L’equip de programació ha de considerar que les pel·lícules són dignes de ser destacades, pel·lícules a mirar. L’altre és que sigui un projecte interessant en quan a Creative Commons. És a dir, que des de la seva generació, la pel·lícula ja tingui relació amb l’audiència a través de les xarxes socials, o crowd funding. També poden ser pel·lícules fetes dins del circuit tradicional, que després es posen en llicència CC per pujar-les a internet i que sigui lliure accedir a elles”.

Andreu Meixide.

La cerca: Noves eines demanen noves formes de treballar. “Ens basem en el que una xarxa de gent afí ens envia. Assumim que és molta feina desinteressada i de molta gent, que quan veuen bon material ens el fan arribar. Funcionem a la inversa d’altres festivals. No demano que m’enviïs, sinó que jo he d’arribar a tu. La gent també ens pot enviar les seves obres durant tot l’any estigui en línia o en privat, sempre sota la llicència CC. Però no hi ha dates d’enviament d’obres”.

La pedagogia: Les Creative Commons no equivalen a ser gratuït i on line des del principi. “Són una llicencia més flexible que el copyright, que dóna més poder als autors per decidir què es pot fer i què no es pot fer amb la seva obra. O decidir si algú en pot treure rendibilitat econòmica o no; i que si la treu ell n’ha de cobrar una part com autor. No vol dir que no hi hagi drets d’autor. N’hi ha i són legals, però l’autor decideix quins pot cedir sense que li demanin permís”.

L’espina clavada: Per això els fan tant de mal declaracions com les que Isona Passola,  Presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, va fer al programa Ànima d’aquesta setmana. “Que comenti que les llicències lliures es pirateria ens fa molt mal. Ho vaig comentar en una altra entrevista fa un parell d’anys: la societat civil va a un ritme, i les administracions arriben després. Que ens trobem que a dia d’avui aquesta afirmació sigui igual de vàlida és una llàstima. Cal trencar tòpics. Les CC són llicències lliures i legals”.

Noves sensibilitats: Els del BccN estan oberts a tothom que vulgui conèixer el que ja és una nova realitat. “Estan sortint maneres de comunicar-nos amb la cultura diferents, i s’han d’escoltar, opinar, i també discutir. Hi ha un augment molt significatiu de treballs sota la llicència CC. També la sensació que el públic general té més consciència del que signifiquen aquestes llicències, però que a les administracions els costa perdre la por. Ningú ho fa per fer mal, i s’ha de perdre la por a la novetat”.

Al BccN hi ha exemples que això es pot fer, i que les coses estan canviant. “La pel·lícula de Simon Klose es va estrenar a la Berlinale i a la xarxa simultàniament. Posteriorment ha estat a altres festivals de primer nivell, com el Hot Dogs de Canadà, o el BAFICI d’Argentina. Hi ha festivals que estan sent conscients i sensibles a aquestes noves maneres de relacionar-se amb la cultura”.

El cartell: Javier Jaén torna a ser el responsable de la imatge del festival. Meixide només té paraules d’elogi per a ell. “Treballar amb els millors és molt fàcil. Javier, per mi, és un dels valors que té aquest país dins del món de la il·lustració i el disseny. Ha estat capaç de mantenir la coherència amb el seu llenguatge i crear una marca visual per al festival. Això és molt difícil de fer. Mai tindrem prou paraules per agrair-li”.