Barcelona Novel·la Històrica. El rei, l’artista i el portaveu

4.11.2015

Barcelona Novel·la Històrica dóna el tret de sortida a l’edició d’enguany amb una conferència sobre l’autor davant dels fets històrics. Quins passos segueix un escriptor a l’hora d’escriure una novel·la històrica i quines decisions ha de prendre són alguns dels temes que han abordat María Soto, Martí Gironell i Teresa Juvé al Born CC.

María Soto, Martí Gironell i Teresa Juvé amb el moderador Iván Rosquellas al Barcelona Novel·la Històrica | Font: Barcelona Novel·la Històrica

María Soto, Martí Gironell i Teresa Juvé amb el moderador Iván Rosquellas al Barcelona Novel·la Històrica | Font: Barcelona Novel·la Històrica

El rei Lluís XIII de França, l’artista Franco Steffanoni i el portaveu Plegumà seuen en una sala del Born Centre Cultural.  Bé, ells no hi seuen, però sí tres persones que els han estudiat de dalt a baix; la seva època, la seva cultura, la seva quotidianitat. Els tres –o els sis- s’han ajuntat per dur a terme la conferència “L’autor davant dels fets històrics”, una de les moltes xerrades que trobem dins del cicle Barcelona Novel·la Històrica. I és que el rei Lluís XIII és el protagonista de Coronas de Damas, un llibre fet a dues mans per Susana Tosco i María Soto; Franco Steffanoni és l’artista al voltant del qual gira Strappo, l’última obra de Martí Gironell; i el portaveu Plegumà és el personatge a qui Teresa Juvé ja ens té acostumats al llarg de la seva obra.

No tots aquests protagonistes han viscut en el mateix moment històric. El rei Lluís XIII de França és del s.XVI, igual que el portaveu Plegumà; però Franco Steffanoni és del s.XX. Escriure sobre ells requereix una feina prèvia. Soto afirma que no n’hi ha prou en saber la història d’aquell moment, sinó que és molt important llegir “cartes de la època, memòries; textos que t’ajudin a saber com eren els petits detalls, el dia a dia; la forma de pensar i de parlar”. I és que escriure novel·la històrica no és gens fàcil; no només per la informació que has de tenir, sinó perquè l’has d’incorporar amb normalitat al relat, fer del passat un present que els personatges han de descobrir. “El temps que investiguem no és un temps narratiu, perquè els protagonistes d’un relat no són conscients que formen part de la història”, explica Juvé.

Però com s’ho pot fer, un escriptor, per deixar volar la seva imaginació dins d’un text que està basat en fet reals i dels quals no es pot allunyar del tot? “Hem d’aprofitar els forats que deixa la història estricta i afegir-hi la nostra empremta com a autors”, diu María Soto, fins a tal punt que “els lectors no puguin diferenciar què és novel·la real de que hi ha afegit l’escriptor”. Però la voluntat, recalca Gironell, és no allunyar-se de la veritat. Si s’expliquen detalls, aquests s’han d’atènyer a l’època. Sembla fàcil, però això requereix una minuciositat extrema i desperta moltes preguntes: “Seria adequat, pels nostres protagonistes, estar asseguts tal i com estem?”, exemplifica María Soto, asseguda amb les cames creuades, faldilles fins a sobre dels genolls i mitges grises; “Els semblaria una falta de respecte?”.

Teresa Juvé, escriptora de 94 anys, participant al Barcelona Novel·la Històrica. | Font: Barcelona Novel·la Històrica

Teresa Juvé, escriptora de 94 anys, participant al Barcelona Novel·la Històrica. | Font: Barcelona Novel·la Històrica

Tot i així, és possible que els escriptors de novel·la històrica publiquin textos amb detalls que de vegades ni el públic es creu: “Pots trencar tòpics, fer sacsejar els esquemes que la gent té. Les persones que t’han documentat et donen validesa”, afirma Martí Gironell, pensant sobretot en quan va decidir escriure sobre la prehistòria a la obra El primer heroi i va descobrir, per exemple, que els neandertals també es netejaven les dents. I és que tal i com afirma Teresa Juvé, estudiant la història te n’adones que “L’home no ha variat, sempre tindrem les mateixes reaccions. Podem anar enrere tant com vulguem; l’home seguirà igual”. “Només ha canviat la tecnologia”, ho complementa Gironell, que està d’acord amb que “el motor que feia funcionar un home fa mil anys és el mateix que ara. L’essència, les decisions, els maldecaps”.

I per maldecaps els que tenen els escriptors de novel·la històrica quan per avançar amb la seva obra han de prendre alguna decisió que els historiadors no han acabat d’aclarir. “Per la nostra novel·la, havíem de saber l’orientació sexual del rei Lluís XIII”, explica María Soto. “Historiadors passats afirmaven que era heterosexual, perquè aleshores ni se’ls passava pel cap afirmar que el rei Lluis XIII era gai, però avui en dia s’ha vist que potser era homosexual. Necessitàvem decidir-ho per fer l’obra”. Si voleu saber quines són les decisions que han pres aquests escriptors i quines són les aventures que han viscut els seus personatges, llegiu “Corona de Damas”, de María Soto i Susana Tosco; “Strappo”, de Martí Gironell; o “La Trampa: El perillós retorn de Jaume Plagumà, portantveus del rei”, de Teresa Juvé. Mentrestant, Barcelona Novel·la Històrica seguirà endavant amb conferències i debats fets a mida pels amants d’aquest tipus de narrativa.