La construcció de Barcelona, foto a foto

11.01.2018

Recentment, s’ha publicat un llibre de fotografia de Leopoldo Plasencia que és una extraordinària crònica gràfica de la construcció de Barcelona en el període de 1940 a 1970.

Piconadora de vapor Marshall al Mirador de l’Alcalde a Montjuïc | Foto: Leopoldo Plasencia / IEFC

L’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC) -dipositari d’una part molt important dels fons del fotògraf barceloní Leopoldo Plasencia– i l’editorial Viena, junt amb l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona, acaben de publicar un llibre de fotografia de gran interès perquè documenta extraordinàriament bé el període de més de trenta anys en què Barcelona, després de la guerra civil, va experimentar un considerable creixement urbà.

Ledopoldo Plasencia va dedicar la seva vida a la fotografia i l’any 1991 la seva vídua i directa col·laboradora professional en el seu estudi va entregar a l’IEFC una part molt significativa del seu arxiu de negatius compost per més de 18.000 fotografies.

Plasencia va treballar molts anys per la constructora Cubiertas y Tejados i va documentar una part important de les seves obres, tant d’habitatges com d’obra pública, a la ciutat i poblacions perifèriques en els anys de la postguerra. Però les fotografies originals, entregades a l’empresa, s’havien perdut i ha estat a través dels seus negatius que s’han pogut recuperar i sobretot fer públiques perquè la majoria, en ser encàrrecs per a ús intern dels clients, no havien estat mai publicades.

En un dels texts de presentació del llibre, Laia Foix, coordinadora del Departament de Documentació i Investigació de l‘IEFC, explica amb detall el procés d’estudi, catalogació, recuperació i digitalització dels originals que es trobaven en un estat de degradació molt perillós. Pensem que l’arxiu conserva 18.762 imatges, de les quals 18.138 són negatius i 624 positius. Es pot imaginar la feinada immensa que això representa, una feina que sovint passa desapercebuda pels no professionals però sense la qual desapareixeria molt bona part de la nostra història gràfica. En aquest sentit el treball de l’IEFC té una especial importància perquè del que es tracta, com en aquest cas, és no només de preservar els fons cedits sinó de difondre’ls.

Enfrontats a la gran quantitat de materials rebuts – plaques de vidre, negatius de mitjà i gran format d’acetat – els tècnics de l’IEFC varen saber descobrir-hi uns valors que superaven les habituals feines d’encàrrec.

Com diu Laia Foiz: “Leopoldo Plasencia va saber combinar l’encàrrec institucional amb una mirada personal, creativa, humana, que va més enllà del que el client demana. Fotografies de qualitat, netes, vistes pel fotògraf abans de prémer el disparador, amb una bona composició, ben il·luminades, ben resoltes…” Quan veiem el material que es presenta al llibre no podem sinó confirmar plenament aquest diagnòstic.

Varen  ser precisament aquestes qualitats les que varen empènyer l’IEFC a tirar endavant el projecte de publicació. Però calia fer una complexa tria i una ordenació de tot el material. I es va encarregar a la historiadora Isabel Segura que es fes càrrec d’aquesta tasca. El resultat és un magnífic text on es dibuixa una biografia del fotògraf que el situa perfectament en el context sociopolític d’aquells anys. Sabem així que va treballar no només per l’esmentada constructora Cubiertas y Tejados sinó també per d’altres com Agroman i per importants grups automobilístics com la SEAT i Renault, i per altres empreses dels sectors tèxtil, editorial i alimentari.

Segura apunta també que les imatges de Plasencia fugen de la monumentalitat per centrar-se especialment en els processos de transformació urbana i amb un èmfasi especial en els treballadors que intervenen en les obres o en els tallers industrials, la qual cosa dona un especial interès a la seva obra.

Obres de reconstrucció riera Arenes de Terrassa 1964 | Foto: Leopoldo Plasencia / IEFC

Un altre dels grans valors testimonials de l’obra de Plasencia, que Segura assenyala encertadament, és el fet que, cosa poc freqüent a l’època, va fotografiar les grans obres de reconstrucció als barris i poblacions perifèriques de Barcelona. Així podem veure literalment com s’aixequen els habitatges a la Verneda, les cases barates d’Horta, el barri de Can Clos, o el polígon de Ciutat Badia, entre d’altres. També la realització de grans obres com les de la carretera del Morrot, el soterrament dels Ferrocarrils Catalans o la cobertura del carrer d’Aragó.

Cobertura de la rasa del Carrer Aragó 1957 | Foto: Leopoldo Plasencia / IEFC

Una altra sèrie ens permet assistir a la progressiva aparició de la maquinària pesant que havia de transformar els processos de realització del món de la construcció. La via pública i els seus mitjans de transport, sobretot els tramvies, van ser també objecte de l’atenció del fotògraf que ens ofereix imatges molt interessants de la utilització massiva d’aquest mitjà de transport en uns carrers encara molt buits d’automòbils.

Tramvia pel passeig d’Isabel II | Foto: Leopoldo Plasencia / IEFC

Tant el contingut dels texts esmentats com la magnífica tècnica fotogràfica de Plasencia fan que aquest llibre resulti molt interessant per a tots aquells que vulguin gaudir d’una intensa mirada sobre la Barcelona en construcció del tercer terç del segle XX.