Barcelona, ciutat habitable

10.10.2018

En el seu darrer llibre, Construir i habitar, que publicaran Anagrama i Arcàdia l’any vinent, Richard Sennett fa una distinció operativa entre la ciutat física (ville) i la ciutat viscuda (cité). La urbanització no genera necessàriament ciutat. Construir no garanteix aquell teixit que relliga en l’espai públic els ciutadans.

Il·lustració d’Oriol Company

Ara més que mai, és necessari un diàleg entre els arquitectes i urbanistes que projecten i transformen la ciutat i aquells ciutadans que l’habiten. Carles Muro, comissari de Ciutat Habitable, conversarà amb Sennett [Recinte Modernista de Sant Pau, 19 octubre, 19.45h] sobre la tensió entre aquestes dues ciutats, més pertinent que mai ara que Barcelona centrifuga els seus habitants cap a la perifèria, una deserció que ens allunya del celebrat model de ciutat mixta i compacta que tant havíem celebrat. Com diu David Bravo, “per lliurar-se de la grisa herència del franquisme, Barcelona va fer de l’espai públic el recipient d’una jove democràcia. L’espai domèstic, però, va quedar en mans del mercat”. Avui la gentrificació a Barcelona posa en evidència l’abisme existent entre la cotització de la ciutat i la prosperitat dels seus habitants. Som davant d’una emergència habitacular que atempta contra el dret a la ciutat. Com diu Marc Augé, a El porvenir de los terrícolas (Gedisa), “ja no aspirem a tenir un futur perquè és més aviat el futur que ens aspira a nosaltres”.

Ara que el model Barcelona s’ha demostrat exhaurit i superat per les inèrcies de la globalització, “és un bon moment per posar sobre la taula propostes de futur per a una ciutat on la composició demogràfica ha canviat i on la desigualtat s’ha d’abordar també amb polítiques urbanes”, recalca Muro, que ha convocat a un debat obert Francesc Muñoz, Maria Rubert de Ventós, Maria Sisternas i Itziar González, arquitectes, urbanistes i geògrafs que intervindran just abans de Sennett.

Un dels conceptes més prometedors d’aquesta biennal serà sense dubte la de l’arquitecte coral, que ha encunyat Carlo Ratti, director del Senseable City Laboratory al MIT, que proposa una visió particiativa i coral de refundació de les ciutats a partir d’aplicacions i de l’Internet de les coses, eines que tindran un paper decisiu en àmbits com l’energia o la mobilitat. Per altra banda, Ricky Burdett, director del projecte Urban Age, ens parlarà de la noció d’Urbanisme Flexible, un nou model que aspira a fer les ciutats més habitables seguint processos oberts, iteratius i incomplets. [Els podeu sentir tots dos a l’ETSAB, 18 octubre a les 11h].

Ciutat Oberta és una oportunitat que té Barcelona per mirar-se al mirall i no enganyar-se. També per obrir els ulls a altres realitats urbanes, que podrem conèixer a través de les converses entre arquitectes i creadors de Lisboa, Medellí, Dacca i Madrid. Uns i altres encarnaran un diàleg entre la ciutat física i la ciutat viscuda al Fossat del Mercat de Sant Antoni.

Pots consultar el glossari de Ciutat Habitable aquí. 

Et pots descarregar la revista Núvol dedicada a la Biennal Ciutat Oberta aquí.