Barcelona, ciutat diversa

10.10.2018

La cartografia de Barcelona és plena de racons que s’han convertit en testimoniatge, a vegades passatger, de la seva diversitat. El mural de Keith Haring, la tancada de migrants, l’espai Germanetes, la ràdio de la Mina, Ca la Dona, la Bata de Boatiné, o la cooperativa del Sindicat de Manters són només alguns dels espais fixos o informals, presents o passats, on habita aquesta diversitat. Però tot i aquests espais de resistència, la ciutat està travessada per tensions que ens hem de preguntar com resoldre. Com deia Judit Carrera, cap del centre de documentació i debats del CCCB, i assessora de Ciutat Diversa, «la seva posició al Mediterrani així com la proximitat amb Europa l’han convertit en una ciutat oberta, amb un esperit que sorgeix del dinamisme de l’esperit industrial però també de la seva obsessió per qüestionar-se».

Silvia Albert Sopale parla de la seva experiència com a espanyola afrodescendent a ‘No es país para negras’.

Com ens convertim realment en una ciutat refugi? Com repensem els espais perquè siguin veritablement inclusius? Com ens eduquem en aquesta diversitat? Com convivim des del reconeixement de la diferència? Com convertim la diversitat en la nostra força i no només en una paraula de moda? Com ens allunyem de les pors que certs discursos generen al voltant de la diversitat? Els reptes no són pocs, però les preguntes que generen aquests reptes són productives si les pensem amb la voluntat de convertir aquesta diversitat en força generadora d’una col·lectivitat viva, en una ciutat vivible. I sobretot, una ciutat que no s’articuli en termes de centrei marge, de normativitat vs. exclusió.

Paraules com les de Carmen Juares, membre de l’associació #MujeresMigrantes, ens recorden que ara per ara, aquesta ciutat diversa és encara desigual, una desigualtat que afecta en gran mesura les dones migrades: «La cura recau massa sovint sobre les esquenes de dones migrades que treballen en condicions d’explotació. Dones que cuiden de la vida dels altres a canvi d’haver de descuidar la seva pròpia.»

Barcelona Ciutat Diversa s’articula al voltant d’aquests eixos, i ens convida a pensar el gènere, el potencial de la teoria queer i els feminismes (en plural), la capacitat emancipadora de l’educació i els espais d’articulació i agència de les identitats sovint relegades a la posició de subalternes, les migracions i el refugi, i sobretot, la nostra capacitat de pensar la diversitat des de l’ètica. En definitiva, una ciutat per a totes.

Si vols consultar el glossari de Ciutat diversa. Pots ampliar continguts consultant el glossari de ‘Ciutat diversa’ aquí.