Avida Dollars Returns

21.07.2017

Aquests dies, titulars com “el surrealisme dalinià rebrota” o “el bigoti de Dalí està intacte” de ben que segur encapçalaran la premsa i els telenotícies internacionals. La ciutat de Figueres, des de la notícia de la sentència judicial que obligava la Fundació Gala-Dalí a exhumar el cos del difunt Salvador Dalí davant de la demanda de paternitat post-mortem de la gironina Pilar Abel, s’ha convertit en el surrealista epicentre dels mitjans d’arreu.

Salvador Dalí | © Phillipe Halsman

Si un dia d’estiu qualsevol fer-se un lloc entre els turistes de sol i platja que fan parada al Museu Dalí pot convertir-se en una odissea, aquests dies encara més. Des de les 8 del vespre d’ahir (dijous 20 de juliol) i fins aquest matí, una comitiva de periodistes d’arreu (i també de curiosos, periodistes o no) s’ha sumat a l’habitual seguici de turistes que acostumen a acordonar el museu.

Ahir al vespre, per ordre del jutjat de Primera Instància número 11 de Madrid, va tenir lloc al Teatre-Museu Dalí de Figueres l’exhumació del cadàver de Dalí. A les 8 del vespre, un cop el museu va haver tancat les portes als seus visitants, la fundació va emprendre el ritual d’exhumació del cos del pintor figuerenc, situat al bell mig de la cúpula de l’edifici, a més de dos metres de profunditat. Cinc hores més tard, sota unes carpes que cobrien completament la cúpula daliniana per tal de foragitar possibles voyeurs es van extreure les mostres d’ADN del geni surrealista.

Avui, a primera hora del matí, la Fundació Gala-Salvador Dalí, encapçalada per Joan Manuel Sevillano (el gerent de la fundació), Lluís Peñuelas (el secretari general de la mateixa), Montse Aguer (la directora dels museus Dalí) i Albert Segura (el representant legal i advocat de la fundació), ha convocat una roda de premsa a l’emblemàtica plaça Salvador i Gala Dalí de Figueres, davant del mateix museu, per tal d’expressar la seva tristesa, incomoditat i indignació per una sentència que consideren del tot improcedent. Segura qualifica l’exhumació com “un acte de violència contra la persona difunta”. Tanmateix, la fundació es mostra satisfeta pel fet d’haver pogut preservar la intimitat de Dalí i la integritat de l’edifici del museu (en tant que bé patrimonial del municipi). La fundació agraeix al Tribunal de Justícia haver acceptat el seu recurs, en què sol·licitava dur a terme l’exhumació fora de l’horari d’obertura del museu, per minimitzar així l’escabrositat de l’aixecament.

Representants de la Fundació Gala-Salvador Dalí a la roda de premsa d’avui| Foto: Carla Mallol

Sigui com sigui, l’espectacle ja estava servit. Un munt de càmeres es van aplegar ahir al vespre al voltant del museu per intentar capturar alguna imatge del bigoti del difunt artista. I aquest matí, en una plaça plena de gom a gom, plena de càmeres i micròfons, no han faltat les preguntes escabroses: “Quantes dents se li han extret?”, “En quin estat estava el cadàver?”, etc. Les mostres que s’han extret del cadàver han estat cabells, ungles, dents i un parell d’ossos grans. Tal com assegurava Sevillano, ara tan sols els resta esperar que finalitzi el procés judicial, que conclourà un cop s’obtinguin les proves d’ADN (i que es calcula que s’obtindran a mitjan setembre) per retornar les restes de Dalí al nínxol.

“S’ha conservat intacte el seu bigoti?”, ha estat la curiosa (o encuriosida) pregunta amb què un periodista francès ha tancat la roda de premsa. No ens la fèiem tots, potser? Doncs, sí, el cadàver embalsamat de Dalí conservava, 28 anys després del seu enterrament, el seu icònic bigoti a “les deu i deu”. Surrealista?

Què hauria dit Dalí, d’aquest escabrós i inaudit espectacle post-mortem? La controvèrsia i la polèmica sempre van envoltar la figura de l’artista figuerenc i ara, 28 anys després de la seva mort, segueix omplint les pantalles de tot el planeta. Assedegat de fama, èxit i diners, a Dalí l’embriagava la polèmica i l’espectacularitat. Tot ell era un espectacle extravagant i, ara segueix sent-ho. Dalí es guanyà el seu malnom a pols: Avida Dollars, per la seva avarícia. Fou André Breton qui el va anomenar així, conjugant i capgirant les lletres del seu nom: Salvador Dalí, Avida Dollars. I encara ara sembla que l’avidesa i la cobdícia no abandonen la figura daliniana: el retorn d’Avida Dollars.

Si Pilar Abel fos la filla biològica del pintor surrealista, tal com ella assegura, li pertocaria un 25% de l’herència patrimonial legítima (és a dir, el patrimoni de Dalí en el moment de la seva mort, abans de traspassar-lo a l’Estat). Tanmateix, la fundació assegura que la pretensió de la demandant no té cap fonament i el seu representant legal, Segura, sosté que probablement emprendrà accions legals per exigir responsabilitats un cop finalitzi el procés judicial.

L’extravagància de Dalí no abandona la ciutat de Figueres, doncs. Sigui Pilar Abel la seva filla o no ho sigui, l’espectacle ja ha estat servit. Com anys enrere, envoltat de càmeres i curiosa morbositat (com a ell li agradava), Dalí ens ha regalat el seu últim xou (o potser, penúltim). Almenys, fins al mes de setembre.

Aquest matí, mentre la comitiva de periodistes, carregada de càmeres i micròfons, emprenia el seu pelegrinatge cap a les respectives seus i redaccions, el museu obria les portes altra vegada, i la primera tanda de turistes i visitants, encara endormiscats, ja feia cua a les portes del museu. A les 9, puntualment, el museu obria les portes a una surrealista “normalitat”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Tots qui “visiten” un museu han de pertanyer a l’especie dels turistes?
    Ara també cal menysprear les persones que volen conèixer un museu i allò que conté, etiquetant-les de “turistes”, com una nova raça a la que li cau sobre ella tots els anatemes?

    Personalment, ja trobo bé totes les “incomoditats” que puguin trobar totes aquestes “Avida Dollars” que van envoltar al geni Dali i que van traïr la seva voluntat de ser enterrat juntament amb la seva estimada Gala.
    I fa mal a les oïdes escoltar segons quins comentaris en medis que s’autoanomenen de “seriosos”.

    Atentament, i bon dissabte